Alberto Darder: “La meteorologia mai no és una ciència exacta, i això és el que li dona emoció”

Alberto Darder Rossell és un jove solleric, de  32 d’edat, llicenciat en geografia i especialitzat en meteorologia. Ho és per titulació però encara molt més per devoció ja que viu per saber quin temps farà, baixades, pujades i molt especialment, això sí, les nevades que són el seu plat fort i allò que dona sentit a la seva vida. Tant és així que ja ha publicat dos llibres i està a punt de publicar un tercer, amb la vista posada en les nevades de Sóller a lo llarg dels anys. Les seves publicacions han estat el punt de partida per molta gent que, de mica en mica, s’ha anat endinsant dins la meteorologia i que, avui per avui, tenen la seva estació meteorològica i comparteixen saber i experiències amb el mestre solleric.

Les xarxes socials són diàriament testimoni de la seva tasca i són molts els que, per una qüestió a l’altra s’adrecen a ell per saber quin temps farà. Molt sovint ens regala amb imatges i dades que foren anys passats el mateix dia d’avui. Una tasca compartida i apreciada per tothom.

Aquesta any Albert Darder ha gaudit de debò de la neu. A més, ni ha hagut tant per Nadal com per Cap d’Any. Aquest any, diria ell, “promet”.

Pregunta.- Perquè es decidí a fer la carrera de Geografia?

R.- Va ser per pura inclinació natural. Jo som de ciències, però sempre m´havia atret la Geografia. És una carrera que engloba moltíssims aspectes de moltes altres disciplines.

P.- Com es fa un meteoròleg?

R..- Des del punta de vista professional, un meteoròleg s´assoleix des de la branca de la Geografia o de la Física. Jo vaig optar per la primera. Però el nivell formatiu no ho és tot. Has de tenir alguna cosa a dins teu que te motivi, que et faci pensar que hi ha alguna cosa més… Jo ja estava cansat de veure com en els espais de meteorologia televisats a les Balears sempre ens feien de menys. Apart de que ens tapaven sempre, les nostres situacions semblaven no importar, cosa que segueix passant tot i que en menor mesura. Sempre es miren les borrasques que entren per l´Atlàntic. Quan a Mallorca hi ha moviment, no diuen més que “la Borrasca se aleja por el Mediterráneo”…

P.- A quina edat i perquè prengué aquest camí?

R.- Basta et digui que, quan tenia 5 anys jo ja pintava totes les banderes d´Europa. Me les sabia de memòria!!! Amb 8 anys record com en tot el Desembre de 1996 no va deixar de ploure. Crec que de 31 dies en va ploure 25, i es va acabar quan els Reis de 1997 ens deixaren una nevada a les muntanyes. Tenint jo només 10 anys, vaig viure el nevadíssim any 1999 (nevà quatre vegades diferents gairebé fins la mateixa vorera de la mar) i a partir d´aquí ja no em vaig llevar la neu del cap.

P.- Quina és la seva especialitat?

R.- La neu i la climatologia hivernal. Sé que pot sonar sorprenent, però jo no som dels qui s´emociona gaire caçant grans tempestes: em fan una porada. A mi m´emociona la pluja tranquil·la d´hivern, l´aigua productiva d´anar fent, i que és en forma de neu a cotes més o menys baixes. Els meus amics m´apoden “El Yeti”. Als boscos de la Taiga jo seria feliç, sí. Apart, és que amb l´estiu no puc. No aguant gens ni mica la calor humida, i m´afecta inclús amb l´estat d´ànim. Però quan arriba la tardor… es una injecció de vida!!!  Molta gent em demana que “per què no  vaig a viure a un altre clima”. Però el nostre clima conté l´hivern. A vegades és bo descansar i prendre carrereta per la pròxima.

P.- La meteorologia és una ciència certa o és un càlcul de probabilitats?

R.- La meteorologia mai és una ciència exacta, i això és el que li dóna emoció. Les previsions a 3 dies vista tenen una fiabilitat del 85%. És a dir, el pronòstic a curt plaç et pot sortir malament quasi una de cada cinc vegades… i aventurar-se a dir el que passarà d´aquí a 4 o 5 dies, a vegades ja és tirar-se dins una piscina sense aigua. Aquí està la gràcia. No et pots fiar molt del que diuen, i a vegades has de tenir cert “ull clínic” per sobre del que et diuen els mapes de previsió. El dia en que poguem saber el que passarà minut a minut i dècima a dècima, la meteorologia perdrà la seva gràcia. Però això no passarà.

P.- Qui s’equivoca, els homes del temps o la natura?

R.- Ens equivocam nosaltres perquè és l´esser humà el qui s´ha d´adaptar a la natura i no al revés. La nostra societat viu immersa dins la fe tecnològica. Miram molt a terra i no aixecam gaire el cap per veure el que succeeix a sobre nostre. I clar, després arriba el col·lapse quan tenim nevades, tempestes, inundacions…

P.- Perquè veiem sovint previsions distintes tot depenent de on les mirem?

R.- Simplement perquè de cada cop existeixen més models de previsió, i cada institució tria  el qui li sembla més fiable. Els models que empren a TVE per fer les previsions no són els mateixos que empra l´Aemet, per exemple, ni tan sols les aplicacions dels mòbils.

P.- Creu vostè que de cada dia la gent és més curiosa amb aquest aspecte? Vol aprendre més?

R.- Rotundament, sí.  Fa uns anys jo passava aquestes curolles tot solet, però des de fa un temps ja som un grupet d´amics els qui pujam cap a sa muntanya a sa mínima oportunitat de neu. L’aprenentatge no acaba mai. Sempre vols descobrir alguna cosa nova. En realitat, mai hi ha dues situacions meteorològiques iguals. Cadascuna d´elles és un món. La meteorologia és com cuinar: un plat. Mai et surt exactament igual que el darrer, per molt que ho intentis. Després d´anys “caçant” nevades, encara em segueixo sorprenent.

P.- Perquè s’ha dedicat tant i sols a la meteorologia de Sóller?  Té alguna raó especial? Clima, microclima, Puig Major…

R.- Es que la nostra ubicació és complexa a més no poder. Mallorca és una illa, però és que Sóller és també una illa dins una altra illa. En multitud d´ocasions el que fa dins Sóller no té res a veure amb el que fa un cop passes el túnel, i al contrari. Aquell túnel sembla més aviat un túnel del temps. Apart, estar rodejat de muntanyes de 1.000 metres és un factor que pesa molt. Junt amb Pollença, Sóller és la ciutat més plujosa de Mallorca.

P.- Perquè la seva desmesurada passió per la neu i, en canvi, l’aigua no li apuja l’adrenalina?

R.- Molt fàcil. I no me referesc a que la neu sigui més freqüent que la pluja, que seria la resposta ràpida. No. La neu crea uns paisatges espectaculars, treu el nin que tots a duim dedins, evoca un ambient de màgia… totes aquestes emocions no les trobaràs amb les inundacions per pluges torrencials o les grans tempestes. Aquestes només saben fer mal i destrucció. La neu alegra, les inundacions causen problemes. Val que si fa molta neu pot ser negatiu, però molt més negatiu són els fenòmens violents d´origen tempestuós.

Des del  punt de vista purament científic, és molt útil perquè va banyant el terra a poc a poc i de forma uniforme, un cop es comença a fondre. Si plou a les totes, arriba un moment en que l´aigua corre i es tuda.

P.- Creu vostè que els canvis són cicles o que ja són aquí per quedar?

R.- La paraula “Canvi Climàtic” és un pleonasme. El clima sempre ha canviat i seguirà canviant, per multitud de causes. El problema és que últimament ho fa a massa velocitat i d´una forma massa brusca, i s´ha d´estudiar molt bé per què. Les coses no són sempre blanques o negres, i sempre es volen crear titulars contundents amb massa facilitat. Sinó, el tema climàtic “no ven”.

P.- Un referent dins el món de meteorologia per vostè?

R.- Sens dubte, n´Alfred Rodríguez Picó, qui va donar el temps a TV3 entre els anys 1984 i 2002. Tot un mestre que ens va demostrar que la meteorologia no només són números, sinó passió i experiència. Actualment, parlo bastant amb un col.lega, en Marc Redondo, que presenta l´espai del temps a 13 TV i La Sexta.

P.- Té vostè relació o relacions amb l’AEMET?

R.- I tant.  Tenc contacte fluid amb la directora, na María José Guerrero, la qual és una excel·lent professional. Agraesc molt que em tenguin en compte a l´hora de passar dades i efemèrides. Dos dels funcionaris de l´Aemet són sollerics, en David i na Catín, i a nivell particular sempre estudiam entre noltros que és el que pot passar…

P.- Vostè es pren molt a pit els canvis de previsions i, sobre tot, quan allò previst no és allò que havia de passar. Perquè passa això tot pensant que la tecnologia d’avui és quasi perfecte?

R.-  No t´ho pots ni imaginar!!! Quan, a falta de menys de 48 hores, els mapes canvien el que anaven dient des de feia una setmana, m´he arribat a agafar cada “berrinche” que no t´ho creuries. A ca nostra ho saben molt bé.  Però això passa i seguirà passant. No és una ciència exacta.

P.- Quin és el seu somni per descobrir o fer realitat?

R.- Els agricultors em voldran matar, però… reviure una nevada com la del Gener de 1956, Gener de 1891 o Febrer de 1854 seria massa.  Estam parlant de quasi mig metre de neu a les  zones poblades… aquest darrer Nadal l´hem tengut blanquet a les muntanyes, però és que durant la nit de Nadal de 1962 la neu va arribar fins al mateix litoral, amb 5 centímetres dins Sóller. Viure una nit així també seria un somni.

P.- Quina ha estat la seva major “bogeria” meteorològica?

R.- Uf, si jo et contàs. Quan va fer la darrera gran nevada fins al nivell de la mar, el Febrer de l´any 2012, jo estava en plena temporada d´exàmens. Justament en el dia de la major nevada, en tenia un. Llavors, el meu capet va fer un raonament: què prefereixes? No presentar-te a l´examen i gaudir de  la nevada (ja te presentaràs d´aqui 7 mesos per Setembre) o bé presentar-te a l´examen ara i perder-te una nevada que igual no torna a ocórrer fins d´aquí 15 o 20 anys? Vaig triar la primera opció. I  no me´n vaig empenedir ni gens ni mai.

P.- Vostè ha escrit dos llibres. Quins són i què té a dir de cada un d’ells?

R.- Sí. Es titulen “Vall de neus” i “Blanc Nadal” i recolleixen les primeres pinzellades de les investigacions que he fet. No obstant, el proper títol que prepar és molt més extens i complet. Des de fa uns anys també col·laboro amb el GRES (Grup de Recerca i Estudis Sollerics) presentant ponències a les Jornades d´Estudis Locals. No tantes com voldria, dons sempre ens falta temps.

P.- Està preparant una altra publicació. De que anirà i quant la podrem veure a les llibreries?

R.- És un llibre realment gros i gruixat. És la culminació d´un treball de molts anys d´investigació que presentaré un cop la situació sanitària ho permeti. Es titula “Història de la neu a Sóller”. Un treball en  el que estudiem totes i cadascuna de les grans nevades que s´han produït fins al fons de la vall des de mitjans del segle XIX. Tot acompanyat de nombroses fotografies, dades inèdites i infinitat de curiositats. És un treball que m´ha dut quasi 12 anys d´intensa recerca. De fet, fa uns anys vaig presentar aquest treball a la Universitat, per tal d´enfocar-lo cap a una Tesi Doctoral. Hi havia motius de sobra per fer-ho, doncs és una temàtica totalment nova i inèdita. Sorprenentment, la proposta no va ser acceptada pel personal encarregat del tema, intueixo que per motius extra acadèmics. Però com que la investigació no depèn de segons quins despatxos, aquest menyspreu em va animar encara més a continuar, per jo mateix, la tasca de recerca de forma totalment autodidacta. He gaudit moltíssim redactant el llibre i de treure a la llum una nova part de la història de la vall sollerica.

P.- És obvi que vostè no guanya doblers amb el seguiment i treball de la meteorologia però té previst alguna acció per poder viure d’això?

R.- Malauradament, avui en dia no compten els mèrits professionals. En canvi si tens “padrins” tens molt guanyat.  He tirat currículums a bastants llocs,  però no hi ha hagut sort. No hi ha interès. Però, per altra banda, això m´ha permès anar molt per lliure, al meu aire. El fet de no estar lligat a cap compromís laboral et dóna molta llibertat per organitzar-te. No m´agradaria estar tancat 8 hores a un plató de TV mentre a la Serra està caient una nevada de nassos. I jo tenc aquesta llibertat. La meva feina actual no té res a veure amb la meteorologia, però res tan fàcil com agafar-te el dia lliure quan es prepara trull meteorològic i la satisfacció personal que t´aporta, no té preu.

P.- Quin és el públic més proper i sensibilitzat amb aquesta ciència?

R.- Ho tenc claríssim: són els nins. Constantment vaig a escoles per fer xerrades de meteorologia i de medi ambient a diferents cursos de Primària i és sorprenent la receptivitat que tenen els nins amb aquest tema. Jo els intent transmetre il·lusió amb aquest tema. No és incompatible gaudir i tenir cura del medi ambient, des del vessant meteorològic.

P.- Quantes hores diàries dedica vostè a la meteorologia?

R.- Depèn de cada situació. A l´estiu estic avorridíssim, però quan hi ha moviment, et puc assegurar que et falten les hores. He arribat a estar despert fins a les 04h del matí, esperant l´actualització dels models meteorològics. Quan es prepara alguna de grossa, hem tingut no només un cuc a la panxa sinó vertader insomni. Ho visc com si estiguéssim davant un gran aconteixement. Un fet graciós és que, després de tanta estona mirant mapes, ja em surten les dades per deformació professional. M´explic: quan una persona me diu la data del seu aniversari o la data d´un fet històric, el meu capet ja es trasllada cap al mapa isobàric de tal data, i puc dir quin temps va fer. No ho he fet volent, hi estic enganxat!!

P..- Queda molt per descobrir?

R.- Sempre. En ciència no hi ha res finit, sempre queden coses pendents. I com ja he dit, dins una ciència inexacta, la de coses que poden passar i encara no les sabem ni interpretar…

P.- Si vostè tingués la possibilitat de demanar que es complís un desig, què demanaria?

R.- Més que res, salut. Sense salut no pots fer res. El confinament ens ha afectat a tots (imagineu el meu cas sense poder anar al Puig Major a fer el manteniment se la meva estació meteorològica) però és un túnel que hem de passar junts i amb respecte entre totes les parts. Hi ha molt a fer en aquesta vida com per tirar-ho ara tot per terra.

P.- Quin consell donaria vostè a les persones que es volen endinsar dins aquest món de la meteorologia?

R.- Senzillament que gaudiguem de l´aire lliure, de la natura… Que deixin de banda l´ús excessiu de maquinetes, els mòbils i altres coses que ens absorbeixen el temps, i que aprenguin a valorar tot el que tenim a fora que és molt. A vegades estic temptat de fogir una setmana seguida a un olivar i desconnectar de tot.

#Foravila