Alfredo Martín: “El tancament de sucursals bancàries als pobles incideix negativament en la consecució de crèdits”

Alfredo Martín Oliver ha estat recentment guardonat recentment amb el premi d’investigació Antonio Dionís Soler que anualment atorga la Fundació d’Estudis Financers per un treball sobre la repercussió del tancament de sucursals bancàries i el seu efecte sobre el finançament de les Petites i Mitjanes Empreses (PIMES).

És la segona vegada que Alfredo Martín obté aquest guardó, que ja va aconseguir l’any 2015. El premi li serà lliurat en un acte que tindrà lloc el pròxim mes de març a Madrid.

Martín estudià Economia a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i posteriorment realitzà un màster del CEMFI -institució vinculada al Banc d’Espanya-. Martín compta en el seu currículum haver treballat del 2003 al 2010 al Banc d’Espanya i d’ençà del 2011 imparteix classe a la UIB, i és doctor en Economia de l’Empresa per la Universitat de Saragossa.

Pregunta.- Què suposa per a un petit poble o una barriada el tancament d’una sucursal bancària?

Resposta.- Es tracta d’una situació que afecta sobretot en dos vessants: d’una banda, a nivell familiar suposa la pèrdua d’atenció financera de proximitat amb tots els inconvenients que això suposa -no tothom entén i/o té accés a internet, manca d’educació financera entre d’altres inconvenients-; i des d’un punt de vista empresarial -sobretot per a les PIMES- té una incidència negativa, ja que es detecten dificultats a l’hora d’assolir crèdits que, a més, segurament seran més cars. Cal tenir present que les sucursals petites compten amb molta més informació geogràfica i personalitzada de les empreses del seus voltants i de la seva activitat.

P.- A què es deuen aquests tancaments?

R.- Bàsicament a la implantació del fenomen conegut com a digitalització -implantació de la banca digital- i als efectes negatius de la crisi del 2008. Actualment estam vivint una època de transició entre la banca de proximitat i la banca a distància.

P.- S’està produint, doncs, un procés de deshumanització de la banca?

R.- En certa manera podríem dir que és així ja que les antigues sucursals servien per crear relacions, per conèixer els clients; i amb la digitalització aquestes relacions han perdut importància podent-se arribar a produir una situació d’exclusió financera. Amb la crisi del 2008 moltes caixes es convertiren en bancs i es perdé així la funció social que aquestes entitats duen a terme cal pensar que la integració financera era un dels seus objectius. Tot i això, s’estan duent a terme mesures per evitar aquest fet: oficines mòbils, inversió en educació digital i financera per a gent gran…

P.- Aquest procés té marxa enrere?

R.- Pens que és molt difícil que aquesta situació torni enrere: basta pensar que a tot l’estat s’han tancat el 58% de sucursals. La fusió entre bancs, animada pel Govern Central, es donà per evitar la crisi financera i aquest fusió va dur com a resultat la reducció d’oficines. S’ha perdut, en certa manera, la consideració de les sucursals bancàries com a centre de referència.

P.- Com pot ser que cada vegada més les PIMES se sentin més maltractades?

R.- Hem de tenir present l’actual situació: han passat primer per una crisi i després per la Covid, que fou una vertadera prova de foc, moltes PIMES desaparegueren i les que sobrevisqueren hagueren d’acomiadar personal i veren reduïda la seva activitat i els seus guanys. A més, l’excés de burocràcia -massa paperassa- a l’hora de realitzar qualsevol gestió és un hàndicap per aquest tipus d’empreses. Hi ha molts de doblers i iniciatives encaminades a les PIMES que no s’aprofiten per manca de recursos i per un excés de burocràcia a què les PIMES no poden fer front. Cal tenir present també que amb el tancament de sucursals s’ha produït una caiguda del crèdit del 20%.

P.- Quina creu que hauria de ser la política adequada per revertir aquesta tendència?

R.- Sense dubte, la facilitació dels tràmits: la facilitació de l’accés a les ajudes.

P.- Creu que és possible retornar als resultats econòmics previs a la pandèmia?

R.- Crec que sí; tot i que hi ha factors negatius com la inflació desbocada. S’han invertit molts de recursos públics perquè això sigui així. A més, crec que Sóller ho està demostrant. En aquest sentit som optimista.

P.- Tenint beneficis espectaculars, com és que la Banca no retorna els diners que l’Estat emprà per rescatar-la, ni que sigui en part?

R.- En primer lloc, cal tenir present que no tos els bancs reberen doblers del rescat, i que aquest rescat es va fer per salvar la gent que hi tenia doblers, no per salvar els banquers. En segon lloc, les entitats rescatades han estat absorbides per altres entitats més fortes; així Sa Nostra passà al BMN, després aquest a Bankia i posteriorment a La Caixa. Malgrat tot, sí que pens que almenys una part dels beneficis de la banca estaria bé que es retornassin a la societat en forma de més sucursals o més atenció a les PIMES o als majors, o augmentant la remuneració dels depòsits o augmentant les ajudes a les persones amb dificultats per pagar les hipteques.

P.- Veu interès polític real en ajudar a les PIMES?

R.- Totalment.

P.- Què és la banca ètica?

R.- Un tipus de banc on un dels seus principals objectius és el finançament de projectes ètics i/o sostenibles. Ara bé, aquest tipus de banca sol tenir un creixement menor que les banques convencionals ja que no inverteixen arreu sinó en projectes afins la qual cosa implica menys guanys.

Foto: A.Costa/UIB