Ana María Riera: “Llevar la figura dels jutges de pau amb més de cent vuitanta anys d’història, és un error”

Ana María Riera Sureda va néixer a Sant Llorenç des Cardassar i és la jutgessa de pau del municipi. És una persona prou oberta i que dedica tot el seu temps a l’atenció als ciutadans que demanen els seus serveis, a més de tenir cura de les responsabilitats que pel desenvolupament del seu càrrec li corresponen. Ella ja havia ocupat el càrrec de jutgessa substituta amb una dedicació prou intensa com per posteriorment ser proposada per ocupar el lloc de titular.

Amb tot, cal recordar que Sant Llorenç va viure un temps molt complicat quan hi va haver les inundacions l’any 2018. Tot i que la nostra protagonista no era la jutgessa titular, com a substituta va desenvolupar un paper molt important a l’hora d’escometre les tasques inherents al jutjat de pau. Foren moments molt complicats i per això era crucial que tothom hi poses de la seva part tot quan tenia i podia. Ella en fou un dels molts exemples.

Pregunta.- Com recorda vostè el desastre de dia 9 d’octubre de 2018?

Resposta.- Personalment recordo aquest dia com el pitjor de la meva vida. El desbocament del torrent ens agafà desprevinguts a tots i la veritat és que ens trobà lluny de recursos i amb nul·la capacitat de resposta. Era normal perquè tanmateix i per molt que haguéssim fet, la situació provocada per la naturalesa ens haguera superat. Foren moments de molta tensió, tristesa i desesperació que deixaren ferides que mai es podran cicatritzar.

P.- Com poguéreu ajudar des del jutjat de pau a la gent?

R.- La veritat és que el jutjat també va patir les conseqüències de les inundacions. Així i tot, i en la mesura de les nostres possibilitats, de seguida que poguérem posarem ordre en els arxius i els expedients i donarem el servei puntual que cada ciutadà va necessitar. Fou molta la documentació que es va perdre, però donarem el servei necessari perquè la gent pogués tramitar les gestions que necessitaven documentació custodiada al jutjat. Intentàrem ajudar en tot allò que fou possible, malgrat que fossin temes aliens a la nostra feina.

P.- Què és allò que més li agrada de la seva feina com a jutgessa de pau?

R.- Seria difícil esbrinar una cosa en concret perquè m’agrada molt tot el que faig. La sort de ser jutge o jutgessa del poble on han nascut és que coneixes a tothom i amb aquesta coneixença tens una visió molt oberta de la situació del teu poble i de la gent que l’habita. Això ajuda molt per poder donar sortida a problemes que poden tenir una solució fàcil, sigui per conciliació o bé per gestió.  Molta gent necessita ajuda per arreglar temes sovint complicats i aquí, entre tots, procuram ajudar amb tot allò que podem i sabem. De fet, jo cada dia tenc coses a fer al jutjat de pau.

P.- Aquesta dedicació té un retorn per part dels ciutadans?

R.- Clar que sí.  I malgrat que no sigui així alguna vegada, el més important és que tu, com a jutge de pau, hagis pogut ajudar a aquells que ho han necessitat. En general la gent és molt agraïda sobretot per una qüestió d’haver trobat ajuda i solucions o almanco haver-ho intentat.  Les conciliacions a conflictes entre veïnats normalment són sempre profitoses per les dues parts, sigui perquè se solucionen o perquè amb la medicació, tot i si l’acord no és del tot satisfactori, s’estalvien acudir a la justícia ordinària. Ja ho diuen: “val més un mal arreglo que un bon plet”.

P.- Què és allò que més destacaria vostè de la feina d’un jutge de pau?

R.- La feina de jutge de pau és molt desconeguda, sobretot, allà on no hi ha jutjat de pau que són els partits judicials. En aquest cas a Mallorca, a Inca, Palma i Manacor. Per tant, per la gent que no s’ha hagut de servir mai tant del jutjat com del jutge, desconeix la figura de proximitat que tenim envers els nostres conciutadans. El que més destac jo i valor és aquesta proximitat amb la gent. Quan un ciutadà entra per la porta o truca per telèfon sap que trobarà una persona com ell, planera a la que podrà tractar de tu i pel seu nom. Això dona molta confiança i facilita molt les coses a tothom.

P.- Es parla que els jutjats de pau i els jutges de pau tenen els dies comptats?

R.- Sí, malauradament el govern està tramitant un canvi de llei  que, entre altres coses, substituirà els jutjats de pau per oficines justícia que quedaran a càrrec dels secretaris judicials i desapareixerà la figura del jutge de pau. Això ja és un fet i no hi ha marxa enrere.  Pens i pensam tots els que conformam l’Associació de Jutges de Pau de les Illes Balears, així com la Federació d’Associacions de Jutges de Pau de tot l’estat espanyol, que és un error molt greu. És un error perquè de mica en mica han anat llevant competències als jutjats de pau i sols han fet que desplaçar els problemes cap als jutjats d’instrucció que ja van més que saturats. Quan els problemes es dirimien als jutjats de pau amb plenes competències per fer-ho, les coses eren molt més senzilles, ràpides i eficients. Ara, tot això ha perjudicat al sistema i, per descomptat, als ciutadans.  Llevar les figures de jutges de pau que daten de més de cent vuitanta anys d’existència és un error. La gent que ha pensat això no ha trepitjat un jutjat de pau en la seva vida.

P.- Serà una llàstima idò…

R.  Ben segur que sí. És veritat que les coses han de canviar i s’ha d’actualitzar i millor el sistema judicial i molts altres, però no es pot fer pensant sols amb la gent que ha nascut a l’era de la digitalització i les xarxes socials. Això beneficia a alguns i és un fet, així i tot, també és un fet que aquesta informatització ha perjudicat molt la sociabilitat de les persones. En definitiva, si lleven la figura del jutge de pau, n’hauran de crear una altra, sigui amb un altre nom o com sigui. Aquesta figura de mediador i de persona implicada amb la seva gent és molt necessària. Jo diria que és imprescindible per continuar amb el diàleg entre veïnats i defugir dels plets que sols fan que perjudicar, tant al que guanya com al que perd. La gent necessita referents on adreçar-se en cas de necessitar un consell o un suport. No es pot deixar als ciutadans orfes d’un dret que han tingut des de segles enrere. Hi perdrem tots.