Antoni Lliteres, tenor: “La vida d’un cantant és com la d’un esportista d’elit”

El tenor artanenc Antoni Lliteres canta cada any al seu poble. La darrera actuació va ser aquest setembre al recital que va fer amb la soprano Maria Caballero en el marc de la 35 edició del Festival Antoni Lliteres, al Teatre d’Artà. El pròxim 13 d’octubre cantarà a Palma, a l’església de San Felip Neri, junt amb la soprano Natàlia Salom i la pianista Alicia Moreno, amb motiu del dia mundial de la Sarsuela. Foto: Javier del Real.

Pregunta.-Parla’ns de la teva trajectòria. Com comences al món de la música?

Resposta.- La meva trajectòria professional seriosa va començar al gener del 2019 quan vaig debutar a La Zarzuela amb un paper protagonista. Fa 4 anyets i hem de tenir en compte hi ha hagut la pandèmia pel mig que no ens ho ha posat gens fàcil. A estudiar vaig començar el 2001 amb na Francisca Alomar classes particulars, i després he passat pel Conservatori de Mallorca i del Liceu a Barcelona. I continuo fent classes particulars perquè és com una carrera de fons, no te pots aturar mai.

P.-Un cantant no s’atura mai de formar.

R.- Si, jo sempre ho compar amb els esportistes d’elit, si ens aturam d’entrenar, d’estar actius, perdem la forma. Ara me’n vaig a Roma a fer classes i continuar amb la tècnica. Després hi ha dies que els has de dedicar a la gestió, dies d’assajos, d’altres a fer classe de repertori, de tècnica vocal… Tenim una vida molt entretinguda i no acabes mai. 

P.- Resideixes a Mallorca?

R.- Si, però sé vera que som més temps a fora que a Mallorca. Aquí tenim molt de turisme i ens permet estar molt ben connectats. 

P.- Com és el pas al món professional?

R.- Tenim representants, que són les agències de músics, i són les que ens enllacen amb els teatres d’òpera. A Espanya n’hi ha una dotzena de teatres d’òpera de primer nivell, però hi ha països on n’hi ha molts més. Feim audicions, i si agradam al teatre, si encaixam dins la seva programació i tenim l’agenda lliure, s’han d’alinear molts de factors, llavors formam part de la propera temporada del teatre. I així vas omplint la teva agenda. Però la passa professional definitiva crec que no se fa mai perquè sempre has d’estar molt pendent, i si pel que sigui tens indisposicions és bo de fer sortir d’aquesta roda de feina. 

“Hi ha molta gent que vol cantar, molta gent que estudia i que pot fer-ho, però en canvi el públic ha minvat.”

P.- Hi ha molta competència al món del cant professional?

R.-Si, perquè primer no hi havia tants de cantants i hi havia molt de públic aficionat a la música clàssica, i jo diria que avui en dia és a la inversa, hi ha molta gent que vol cantar, molta gent que estudia i que pot fer-ho, però en canvi el públic ha minvat. Als teatres els hi costa molt omplir, sobretot un teatre gros com el Liceu de Barcelona que són 2.400 persones.

P.- També hi ha repertori més fàcil i d’altre més complicat pel públic.

R.-Si, quan feim un recital, que és un dels formats més atractius per la gent, el públic sembre acaba demanant el mateix, “Nessum dorma”, “Una furtiva lágrima”, “la donna è mobile”, o cançó napolitana, també sarsuela i cançons com “Granada”… Quan fas un format de musica sacra o una opera sencera costa una miqueta més però també és un art que quan el descobreixes i l’entens el gaudeixes molt més. 

“Hi ha operes que són tan complicades que els has de preparar durant 5 anys.”

P.-Quin és el teu repertori?

R.-Som un tenor líric i el meu repertori sobretot seria Verdi, Puccini, podria fer alguna cosa de Donizetti i també me va molt bé la sarsuela. En aquesta línia, l’any que ve he de cantar a La Zarzuela, el mes de març hi torn a fer una opera catalana, i també faig de Calaf, el protagonista de Turandot, amb la Fundació Òpera Catalunya per tota Catalunya. Això serien els compromisos més interessants, i properament tenc un recital al Liceu amb Simfonova. 

P.-L’agenda d’un cantant es prepara amb molt de temps d’antelació?

R.- Si, en el meu cas encara no m’hi he trobat, però hi ha operes que són tan complicades que els has de preparar durant 5 anys, sobretot repertori més contemporani o del segle XX.

P.-Darrera un concert hi ha molta de feina que no ens imaginam.

R.- Si, i sobretot hem de tenir molta fortalesa mental, perquè de vegades hem de sortir amb un somriure a cantar un recital de cançons alegres, amb el públic que ens espera ansiós, i en el meu cas, per exemple, el 2021 vaig fer un recital a Eivissa el dia que la meva padrina va morir i no vaig poder contactar amb la família durant tot el dia perquè si m’hagués posat a plorar hauria estat incapaç de cantar l’horabaixa. Hem d’estar molt entrenats per tenir fortalesa mental.

P.- Perquè el cantant no només ha de tenir tècnica vocal, sinó que també ha de transmetre emocions al públic.

R.- L’opera o el cant líric és una de les arts més complicades perquè duim un vestuari, un maquillatge, tenim una caracterització concreta, hem d’actuar, hem d’emprar una tècnica i a més hem d’emocionar. 

P.-Hi ha moments que recordis de forma especial?

R.-Sobretot el debut a la Zarzuela va ser molt emocionant perquè és un teatre que et tracta de forma exquisida. Es preciós, el tracte i l’amor que sents de qualsevol persona del teatre i també perquè va ser el meu debut. I també quan després de la pandèmia vaig cantar al Teatre Principal de Palma el Tamino de la Flauta Màgica, vaig ser de les primeres persones que van cantar dins la temporada d’òpera en aquelles condicions tan dures. I un moment que no formaria part de la meva agenda però que si que va ser molt emocionant va ser durant el confinament quan vaig sortir a cantar al balcó del meu pis de Palma i la gent es va emocionar molt perquè eren dies molt foscos. 

P.- Quan et podrem tornar a escoltar a Mallorca?

R.- Dia 13 d’octubre a l’església de Sant Felip Neri, a Palma, hem de fer un recital de Sarsuela perquè dia 10 serà el Dia Mundial de la sarsuela. La pianista Alicia Moreno Valiente em va proposar fer aquest concert i tot d’una li vaig dir que si perquè sé que és un repertori molt atractiu i fa molt de temps que no cant a Palma, i hi participa la soprano Natalia Salom.

P.- Com et planteges el futur?

R.- Ambicios ho som, però també som realista. M’agradaria cantar als millors teatres del món amb rols principals, veurem si es pot fer o no. Jo ho posaré tot per arribar-hi.