Bernadí Alba: “Si el peix no te l’has de menjar, torna’l viu a la mar”

“Quan ets a la mar, veus de primera mà els problemes que hi ha”, Bernadí Alba fa una crida a la pesca responsable i destaca la important tasca d’observació de la mar que fan els pescadors recreatius. És el president de l’Associació Mallorquina de Pesca Recreativa Responsable, de la Federació Associacions Usuaris dels Ports de les illes i de l’Aliança Espanyola de Pesca Recreativa Sostenible. Bernadí Alba és l’únic representat dels pescadors recreatius davant del ministeri a les meses de ciència pesquera. 

Pregunta.- Com definiria la pesca recreativa responsable?

Resposta.- Es fer les coses amb coneixement, cumplint les normes i pescant el que hem de consumir. Si al peix no te l’has de menjar, si és massa petit o si és d’una espècie que no t’agrada, torna’l viu a la mar. Val més agafar allò que has de consumir preferiblement fresc i no tenir peix dins la conservadora durant mesos. Pescar el que ha de menester, arreplegar tot el fems que puguis i informar si veus alguna cosa que pot ajudar a la comunitat científica.

P.-Quina col·laboració hi ha entre els pescadors recreatius i els científics?

R.- Noltros qualsevol cosa que veim que pot ser interessant ho comunicam a la direcció general de Pesca, a l’IMEDEA, a Save de Med, a Shark Med, si he trobat tortugues hem avisat als de Palma Aquarium. A organitzacions científiques, ja siguin estatals o locals, però que siguin serioses i reconegudes.

“La mar balear esta malalta per falta de taurons.”

P.-Quines són les espècies de les que estau més pendents o que es troben en una situació més delicada?

R.- Estam pendents de totes les espècies que trobam. Quan sortim a la mar estam pendents dels grans cetacis, si veim catxalots, rorcuals, balenes… ho solem notificar. A l’estiu ajudam a l’estudi de les mantes del dimoni, i també una obsessió meva són els taurons perquè et donen l’estat de salut de la mar. La mar balear esta malalta per falta de taurons. A una piràmide ecològica hi ha d’haver des del fitoplàncton fins a grans depredadors, i la nostra piràmide està incompleta perquè li falta la punta de dalt.

P.- El primer cap de setmana de maig va tenir lloc al Port de Pollença la Great Tuna Race. En que va consistir aquesta jornada?  

R.- Varen ser dues jornades on varen sortir les barques a unes 5 o 6 milles del cap de Formentor per intentar capturar tonyines vermelles. Hem de dir que el temps no ens va ajudar gens i vàrem haver d’avançar la tornada. Dissabte matí vàrem capturar una tonyina d’uns 40 quilos, li posarem marca convencional i la vàrem amollar, i després diumenge vàrem sortir una hora abans per la previsió meteorològica, es va treure una tonyina d’aproximadament 70 quilos, però justament s’havia engolit l’ham i per no fer-li mal tallarem el fil i li posarem marca convencional i no electrònica. El més important és garantir la supervivència de l’exemplar.

“Quan al 2008 vàrem començar a posar marques, vàrem descobrir que hi ha una població estable de tonyina vermella dins de la Mediterrània occidental”

P.-En què consisteixen aquestes marques que posau a les tonyines? Quina informació ens donen?

R.- Aquestes marques van programades electrònicament perquè s’amollin de l’animal al cap d’un any, tot i que aquests animals neden molt ràpid i normalment s’amollen abans. A la marca queda registrat cada minut on ha estat el peix, a quina fondària i a quina temperatura d’aigua. Una vegada s’amolla va llançant paquets informació que capta la xarxa de satèl·lits ARGOS i les envia a la central, després es fa una anàlisi d’aquesta informació i es plasma damunt un mapa on veus cada dia on ha estat aquest animal. I si tenim la sort de poder recuperar la marca, que de vegades ha passat, pots treure el 100% de la informació i es pot tornar emprar un altra vegada abaratint molt el seu cost. 

Això ajuda a saber què fan les tonyines i on es mouen dins del món. Fins fa 30 anys es deia que hi havia tonyines del dret i del revés, es deia que entraven per l’Estret, criaven i sortien. Quan al 2008 vàrem començar a posar marques, vàrem descobrir que hi ha una població estable dins de la Mediterrània occidental, i aquests darrers anys hem sabut gràcies a les marques que hi ha una petita població estable a l’Adriàtic, darrera Itàlia, i un altre a la Mediterrània oriental. I ara si tenim sort i podem posar marques suficients a tots els llocs, a Espanya, Itàlia i Turquia, podrem comprendre si entre aquests grups hi ha relació i si crien entre ells. Ara el darrer que hem aconseguit saber és que n’hi ha que han estat marcats a les Balears que els han re capturat al Canadà, perquè vos faceu una idea del recorregut que fan aquests animals.

P.-Com es pot informar el pescador recreatiu? 

R.- Dia 26 maig horabaixa anirà al club nàutic de Pollença Josep Alós, doctor en Biologia que fa feina a l’IMEDEA, per presentar el Balearic Tracking Network que és un programa de marcatge científic d’espècies d’aquí com el cap roig, el déntol o la sirviola. S’explicarà com s’ha de fer i es donarà un kit de marcatge perquè els que van a pescar puguin posar la marca i així recopilar dades del que esta passant al voltant de les illes amb els depredadors comuns del que pesca tota la gent. Després es faran més xerrades a d’altres llocs de les illes.

P.-És important destacar el paper dels pescadors recreatius alhora de cuidar a la mar, quan pot semblar que són dues activitats oposades.

R.- No son tan contraposades. Si no coneixes una cosa no la pots estimar. Quan ets a la mar veus de primera ma els problemes que hi ha. Sabem que a les illes per molta legislació que facem no salvarem la Mediterrània, per molt de plàstic que recollim mentre al nord d’Àfrica emprin la mar com a abocador ens en seguirà arribant, però el que no podem fer és quedar de mans aplegades. Hem de fer el que està en les nostres mans, hem de pensar globalment i actuar localment. Si la mar està malalta la pesca recreativa no té cap sentit, no hi haurà res que pescar .

P.-Com veis la situació de la pesca? Hi ha espècies amenaçades?

R.- Hi ha espècies que estan patint des de fa uns 4 anys una sobre població que tenim a les illes de tonyina vermella. Tonyina vermella n’hi ha molta, són molt grosses, mengen una mitjana de 30 quilos de peix per individu i dia, i això està afectant molt a algunes espècies que seran de difícil recuperació. 

Després ens trobam amb un problema, que tothom parla de protegir i sona molt bé,  però les reserves marines, tal com estan avui en dia, entre cometes és una presa de pel, perquè el que fan és delimitar una zona que es gestiona d’un altra manera, amb més restriccions i més controls sobretot per donar una mica d’ajuda a la pesca professional artesanal. Però si ara noltros agafam la Serra de Tramuntana, des del cap de Formentor fins a la Dragonera tota la banda nord, i miram el que hi havia fa 30 anys i el que hi ha ara de peixos, la biomassa s’ha reduït entre un 90-95%, parlant clar, no queda quasi res. Jo duc 10 anys demanant que es faci qualque cosa, pots fer una veda temporal durant uns anys perquè els científics ho mirin, però com a Sóller el que queda de pesca professional és pràcticament testimonial, no hi ha pescadors que justifiquin la creació d’una reserva i ningú fa res. 

Es molt bo de fer dir: especial protecció per a les aus, zona d’interès comunitari… però quan veus un malalt que l’han atropellat i que té les cames rompudes i el cor que se li atura, no li has de demanar si el cotxe que l’ha atropellat era vermell o verd, el que has de fer és que el cor no se li aturi i arreglar-li les cames. I ens trobam que estam xerrant de moltes coses, però del que realment la mar necessita moltes vegades no sen parla, i és una lluita que tenim els pescadors 

P.-Serieu partidaris de que es creàs una reserva marina a la Serra de Tramuntana?

R.- Jo deman que s’escolti als biòlegs. Per posar un exemple, de Punta Beca fins a sa Calobra, fer una reserva temporal de 2 anys fins a 2 milles de la costa i cada 3 mesos anar a les mateixes zones de control per mirar la biomassa que hi ha i si es va recuperant, i segons els resultats d’aquests estudis decidir el que s’ha de fer, però al manco fer un diagnòstic.

“El que s’ha fet d’ajuntar el Toro i ses Malgrats és una reserva d’interès turístic.”

P.- A les Balears s’ha anat incrementant el número de reserves marines al llarg dels anys.  Recentment s’ha aprovat la unió i ampliació de les reserves marines d’El Toro i les illes Malgrats a Calvià. 

R.- Si, però no son reserves d’interès ecològic. El que s’ha fet d’ajuntar el Toro i ses Malgrats és una reserva d’interès turístic. Perquè una reserva sigui productiva hi ha d’haver un fons, unes corrents i unes condicions de l’aigua determinades perquè prosperi, i aquí les reserves es fan per interès pesquer i per interès turístic. A Calvià l’Ajuntament ho vol per dir que tenen una reserva, però després no tenen competències dins la mar, o si posassin vigilància municipal a la reserva El Toro, però no ho fan. Junten dues reserves perquè el futlletó de l’hotel o la web digui que estam a una reserva marina. Això és una ampliació de reserva que no té substància de res.

P.- Es difícil compaginar tots aquests interessos: el turístic, el dels pescadors, i el de conservació.

R.- Es molt difícil. I el pescador recreatiu som gent normal que tenim una afició que ens costa molts de doblers, però no emetem factures de res, no generam moviment econòmic directe, i sempre és més fàcil afavorir a les empreses i a la gent que factura. Es molt difícil aconseguir que t’escoltin per arreglar aquestes coses.