Dídac Martorell: “El Dimoni de ses Arenes és molt més que una festa, és una manera de donar orgull i identitat als sarenalers”

El Dimoni de ses Arenes sorgeix el 2015 com a projecte ideat per Dídac Martorell per crear un element d’imatgeria festiva popular per als barris i pobles de s’Arenal i Son Sunyer. Va sortir per primera vegada l’any 2017 a Ses Cadenes i es Pil·larí, i la darrera sortida ha estat aquest juliol a s’Arenal per les festes de sant Cristòfol. L’acollida, explica, ha estat molt bona, “un dimoni d’encalçar és una figura que fins i tot a zones que ens han desposseït de la nostra cultura mallorquina és pot recobrar. La gent entén aquesta figura i és com si l’hagués conegut sempre.” Foto: Antònia Llull.

Dídac Martorell Paquier (Ses Meravelles, s’Arenal, 1993) ens explica la història d’aquesta figura i la seva llegenda. Una nova festa que permet que aquesta zona tan castigada per la turistització recuperi les seves arrels i compti amb un element cultural propi. 

Pregunta.- Com neix el Dimoni de ses Arenes? 

Resposta.- Aquest projecte en un principi era un projecte artístic personal. El naixement d’aquest dimoni és fortuït, fruit de la compra al mercat de segona mà d’una carota de dimoni de fusta buidada d’origen desconegut, aparentment africà. Em va servir de motle per fer-ne una de nova, i li vaig demanar a una amiga, na Llúcia Munar de Ses Cadenes, que li fes un vestit. I ja teníem la careta i el vestit i a partir d’aquí surten les idees.  

Tot això crec que ve pel sentiment, per les ganes que aquests pobles de s’Arenal i Son Sunyer, es a dir, s’Arenal, Es Pil·larí i Ses Cadenes, tornassin a tenir una figura que els unís, que els hi donàs una identitat. També pels nins, perquè amb el tema de la turistització d’aquests pobles la identitat i l’orgull de pertinença s’havia difuminat molt. Vaig pensar que el dimoni podria ser un símbol que unís. 

P.- I com és el Dimoni de ses Arenes? Quina és la seva simbologia? 

R.- La simbologia són els trencadors de marès. Per exemple, Binissalem te el vi i aquí tenim el marès, la mar i l’arena i hem de jugar amb això. Els trencadors de marès eren els pobladors d’aquests tres pobles, era l’ofici i la cultura de hi havia a s’Arenal pre turístic. I el dimoni, per exemple, a darrera duu una escodra i un tallant, que són les eines principals dels trencadors, per donar símbols identitaris que ens diferencien d’altres pobles. 

Tipològicament és un dimoni d’encalçar, com els dimonis del Pla de Mallorca. Sempre va acompanyat per la colla dels Xeremiers des Prat i pega bots al ritme d’una tonada pròpia.

“Els trencadors de marès eren els pobladors d’aquests tres pobles, era l’ofici i la cultura de hi havia a s’Arenal pre turístic.”

P.- Per tant, la figura té un rerefons històric. 

R.- Si. Malgrat la turistització, tots coneixem el marès, ca nostra està feta de marès, tots hem vist les pedreres… era una cosa molt orgànica que podia donar joc. I d’aquí va sortir la idea del nom. Aleshores xerrava amb la gent gran sobre la història dels trencadors i hi havia un topònim, una de les partions originàries de la possessió de Son Sunyer que es deia Ses Arenes i de la qual no ha estat possible encara trobar-ne les delimitacions. I vaig dir, ja tenim un misteri, un nom que és misteriós, que el lliga amb el tema del marès, que és pedra i vida alhora. I després un bon amic, en Pep Sans, me va dir que aquest dimoni hauria de tirar arena als nins i na Llúcia va cosir un sarró de tela de sac que duu posat a mode de bandolera, amb la inscripció “Nemini parco” (“No perdon ningú”, en llatí”), a dins hi té arena que fa servir per llançar i molestar els infants. Jo crec que és un joc molt guapo que s’ha construït aquí, dins d’aquesta identitat que li dona el dimoni, que a cap altra banda de Mallorca hagués pogut sortir. 

P.-Del misteri de Ses Arenes sortí la llegenda que has publicat en un llibre. 

R.- Vaig escriure una rondalla que se diu “La llegenda de Dimoni de ses Arenes”. Conta que un grupet de dues o tres famílies de trencadors de marès picaven a una pedrera d’un indret de l’antiga partió de ses Arenes de Son Sunyer. De cop varen trobar una cova prehistòrica i la varen espenyar sense voler. Resulta que era la cova del Dimoni de ses Arenes que s’enfadà i a partir d’aquí demana arena per menjar dos pics cada dia. Aquesta és un poc l’excusa de perquè el dimoni encalça i fa el que fa. Tot això té un transfons històric, tenim les coves pre talaiòtiques de Son Sunyer, i a més la gent gran m’explicava que ja hi va haver unes coves que uns trencadors varen espenyar. I ho vaig lligar tot.

Aquest és un llibre pels nins i les famílies per fer un poc de difusió de la llegenda del dimoni. Hi ha la presentació del dimoni, la història, la llegenda, i al final hi ha la partitura, aquest copeo que vàrem compondre la Colla de Xeremiers des Prat perquè ballàs. 

P.- Encara hi ha un desconeixement de la cultura popular de s’Arenal entre els mateixos sarenalers?

R.- Si, encara hi ha un desconeixement de la cultura popular de s’Arenal en general a tota l’illa. Entre els sarenalers, com es un territori tan heterogeni, hi ha molts de veïnats que no coneixen aquesta figura del dimoni i d’altres coses que fa anys que es fan a les festes.

S’Arenal és un poble que neix a finals del segle XIX i amb l’arribada del boom turístic canvia tot i això va fer que no es pogués desenvolupar una cultura popular com si s’ha anat desenvolupant a pobles dels voltant  com sant Jordi. A s’Arenal ve a viure molta de gent, se’n va molta de gent, hi ha molt de moviments i aquella comunitat es barata per una de nova. A partir d’aquí, és gent a la que no se li ha pogut donar l’oportunitat d’arrelar-se perquè ja se li ha presentat un territori desposseït d’aquesta cultura. 

Tenim moltes comunitats culturals diferents i no totes participen dels programes festius més tradicionals. Per exemple, hi ha la Taula per la Convivència que durant tot l’any fa festes i actes comunitaris que uneixen gent de diverses cultures. El dimoni  sorgeix com a part d’aquests actes i com a part de la Taula per la Convivència, que al final són els que donen la possibilitat logística de poder fer  viu aquest projecte a s’Arenal.

“A la resta de Mallorca hi ha un desconeixement brutal cap a s’Arenal fins al punt de que la gent ha assumit el territori com un territori perdut, com un territori sense mallorquins, que no és Mallorca, i no és cert.”

P.- Deies també que a la resta de Mallorca no coneixem s’Arenal més enllà de la imatge turística. 

R.- La meva sensació com a sarenaler és que a la resta de Mallorca hi ha un desconeixement brutal cap a s’Arenal fins al punt de que la gent ha assumit el territori com un territori perdut, com un territori sense mallorquins, com un territori que no és Mallorca i no és cert. Aquí tenim el dimoni però també d’altres elements de cultura a les festes, i tenim una base social que impulsa noves coses, el dimoni és una d’elles però n’hi ha moltes d’altres.

De fet, tenim el fenòmen de les neofestes, que són aquestes festes que surten com una protesta turística d’aquest model que tenim i alhora contra la festa tradicional, és a dir, ja estam cansats d’això, volem qualque cosa nova i ens la inventam. A s’Arenal no podíem fer una neofesta perquè no teníem una festa tradicional i per això ha anat tan be. A pobles com Sineu amb el Much, o Felanitx amb el Cosso, necessitaven uns referents per poder-s’ho passar bé. Aquí a s’Arenal la funció és la mateixa, necessitam un referent, i sempre he pensat que és molt important poder tenir uns referents que connectin amb la resta de mallorquinitat, amb la cultura, i per això al dimoni li vàrem posar la senyera al garrot perquè també es un element que es penja a molts de pobles, però aquí a s’Arenal costava, i vàrem pensar que el dimoni havia de tenir aquest símbol nostrat.

“La de s’Arenal si que és una neofesta en el sentit que és una festa nova i beu de la tradició, però no té aquest component satíric que si tenen les neofestes als altres pobles, com el Much o el Cosso.”

P.- Quina és, per tant, la definició de neofesta?

R.- El terme neofesta és un terme s’empra des dels mitjans de comunicació i es comença a fer popular fa uns anys per englobar una seria de festes que tenen com a denominador comú el fet de rompre amb la festa tradicional i crear-ne una de bell nou. Què tenen en comú amb les festes tradicionals? El tema de la col·lectivitat, el ritual… Per tant, les neofestes, des d’un punt de vista antropològic, no són res més que festes. La de s’Arenal si que és una neofesta en el sentit que és una festa nova i beu de la tradició, però no té aquest component satíric que si tenen les neofestes als altres pobles, com el Much o el Cosso. 

A s’Arenal el que tenim és una festa de caràcter tradicional, que ens ve de la Mallorca pre turística, que l’actualitzam, però que no en feim befa. El dimoni està pensat intentant reproduir el que ja de manera natural passa a altres pobles. El dimoni a Montuiri no es qüestiona, hi és de sempre, i l’objectiu d’aquest dimoni de Ses Arenes és que pugui arribar a esdevenir una cosa similar, que el dimoni hi sigui, que la gent l’esperi, que sigui una festa massiva i col·lectiva. Ara mateix és una figura incipient que funciona molt bé el dia de la festa. Ara el que s’ha d’intentar és que es faci una difusió, un coneixement entre tota la població perquè coneguin la festa.

P.- Per què és important que s’Arenal tengui una festa tradicional com aquesta?

R.- El que és important és que s’Arenal tengui festes d’estètica tradicional com a mecanisme per connectar s’Arenal amb la resta de mallorquinitat. El dimoni de ses Arenes és molt més que una festa, és identitat i una manera de donar un orgull i una pertinença a una gent que ens ha estat negada durant molt de temps a causa del fet de la turistització. Per tant en aquest sentit, com les neofestes, és una resposta a la turistització, però estèticament és un element que beu i que reprodueix un model festiu que és viu a gran part de s’illa.