Entrevista amb un dels portaveus de la plataforma INDIGNATS MA10

El dia 17 d’octubre el periodista Toni Rotget va entrevistar a un portaveu de la plataforma INDIGNATS MA10 al seu programa Bon Dia, de l’emissora de ràdio Ona Mediterrània. L’esmentat portaveu ha volgut preservar la seva identitat. Els principals problemes que pateixen els veïnats d’una desena de municipis de la zona on passa la ruta MA-10 són: les carreres il·legals, les excursions incontrolades, les proves esportives o l’accés de renou i velocitat.

Atès el seu interès i repercussió, i comptant amb l’autorització dels intervinents, tant de l’entrevistat com de l’emissora de ràdio Ona Maditerrànea, hem procedit a fer una transcripció per tal de donar als nostres lectors una més ampla informació sobre aquest aspecte de l’actualitat.

Pregunta.- M’agradaria fer una mica de repàs de totes aquestes mobilitzacions que heu anat fent fins ara. Estem xarrant d’un problema, d’un conflicte, que es produeix a la Serra de Tramuntana dia si, dia no pràcticament. No només els caps de setmana. Carreres il·legals, accions incontrolades, proves esportives o excés de renou i velocitat han indignat als veïnats d’una desena de municipis pel que discorre aquesta ruta. En aquests moments com està la situació i quines administracions o entitats oficials heu tocat i, de moment, quina resposta us han donat?

Resposta.- Nosaltres hem estat xarrant durant quatre anys amb diferents administracions. Amb Delegació de Govern, amb Conselleria de Mobilitat, directament amb la presidència de la Conselleria. Evidentment de l’anterior govern. La veritat és que després de quatre anys no vàrem aconseguir pràcticament res. I per això mateix vàrem decidir començar a fer diferents mobilitzacions com heu vist aquest cap de setmana. Certament, ara estem en contacte amb els ajuntaments de Banyalbufar, Fornalutx i Sóller que pareix que sí que tenen intenció d’ajudar-nos.

P.- Amb l’anterior equip de govern no s’ha obtingut res. Per què no us escoltaven? Per què ho ficaven dins un calaix i s’oblidaven? O no hi ha consciència del problema que patiu?

R.- La veritat és que al 100% nosaltres no sabem per què no es resol aquest problema que du, aproximadament, trenta anys produint-se. I que lluny de resoldre’s, es va incrementant. Certament, el conseller de Mobilitat va fer unes actuacions que nosaltres teníem molt clar que no servirien per res. Era reduir la velocitat de la via a 60 quilòmetres per hora. I després posar uns petits ressalts a segons quines zones. I pintar línia continua. Nosaltres sabíem que això no arreglaria res perquè, en realitat, aquestes mesures -si no hi ha vigilància perquè es compleixin, no serveixen. En definitiva, el problema més greu és que aquí no hi ha vigilància. Com que no es vigila i són cent quilòmetres, els infractors poden fer el que volen. Això és el problema més greu en realitat.

P.- Aquestes queixes varen arribar a Fiscalia. I el GOB les va fer arribar a la UNESCO com a declarant de la Serra com a patrimoni de la humanitat. Sense mesures efectives. Com és possible que el dia d’avui encara no hi hagi una administració competent que resolgui aquest problema?

R.- Realment hi ha una entitat competent. El que passa és que hi ha diferents competències. I el que succeeix és que, per raons desconegudes i això ens agradaria saber, no es prenen decisions per aturar-ho. Però realment hi ha diferents entitats que són competents i el que fan totes és posar-se de perfil. En realitat fins ara l’únic que fan és donar-se la culpa l’una amb l’altra. La conselleria de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell diu que no és competència seva, Medi Ambient, tampoc. El govern diu que és competència de la conselleria. I al final, l’un per l’altre, com diuen en castellà “la casa sin barrer”. Si la qüestió no és qui o no és competent, perquè de fet cadascú té les seves competències. No sabem realment per què es passen la pilota els uns als altres. De fet, la conselleria i Medi Ambient tenen competències en el tema del renou. I un dels problemes més grossos, juntament amb la seguretat viària, és el renou. Aquí es produeix un estrèpit per les motos –i ara cotxos al vespre- que és insuportable. Per tant, la conselleria podria actuar sancionant els vehicles que fan aquest renou. Per altra banda, la guàrdia civil de trànsit tot sabem que té la potestat de sancionar a tota aquella gent que fa pujades amb excés de velocitat. Fins i tot el renou, encara que diuen que no tenen competències. Encara que això no és veritat. Potser no tenen mitjans. Amb el que paga’m jo crec que podrien comprar els mitjans. I en definitiva, l’un per l’altre. En lloc d’ajuntar-se tots per arreglar el problema, el que fan és donar-se la culpa l’un a l’altre. I això ho duem patint trenta anys. Aquest és el problema.

P.- Anunciareu que vist el poc cas que us feien abandonàveu la via diplomàtica i passaríeu a fer accions d’altra naturalesa. Aquest darrer cap de setmana es va produir un tall a un punt de la carretera per part d’un grup de veïnats. Com va anar tot plegat?

R.- Va anar bé. Varen fer el que preteníem que era obtenir ressò mediàtic entre altres coses. Per veure si la societat se n’adona. Ens va sorprendre, a uns més que a altres, la reacció dels motoristes que es van veure implicats en aquest tall de carretera. Varen amenaçar a un parell dels nostres components. A un parell de veïns de Banyalbufar, en realitat. No ens varen pegar perquè eren molts. Es varen enfrontar a nosaltres. Fent més renou i insultant-nos. Nosaltres simplement estaven allà de manera pacífica i ells es varen indignar i ens varen amenaçar. Les persones amenaçades varen presentar denúncia davant la guàrdia civil. Això retrata el perfil d’aquestes persones que fan aquestes activitats incíviques.

De cap manera nosaltres no diem ni pensem que siguin totes les persones que van en moto. Ni prop fer-s’hi! Nosaltres no anem en contra de la moto. De fet, la majoria de nosaltres tenim motos. Anem en contra de l’incivisme damunt la carretera. De la delinqüència viària. Res millor que la gent anés amb moto. Contamina menys i és molt més sostenible anar en moto que no en cotxe. Moltes vegades anem una persona només dins un cotxe amb un consum més alt. No anem en contra de les motos ni dels cotxes! Anem contra l’incivisme d’uns quants. Pocs. Això és el que fa més curiós que en trenta anys no s’hagi pogut arreglar. No us penseu que sigui una quantitat de gent molt grossa. Però això sí, es fan notar molt!

P.- Vaig tenir ocasió d’estar present en una d’aquestes concentracions de motos a Banyalbufar en les que és fan arrancada i carreres i el renou és insuportable. Intervé la policia local d’aquests municipis?

R.- Tornem al problema a on les administracions es tiren les culpes les unes a les altres. A Banyalbufar, per començar, no tenen policia local. I a altres pobles diuen que la carretera no és competència seva. I no és així. Quan una carretera passa dins el poble es converteix en una travessera que és competència municipal. A Sóller passa dins el poble uns dos quilòmetres. A Banyalbufar també. De vegades per posar ordre en la circulació hi va la policia municipal d’Esporles. En definitiva torna a ser el mateix problema. Les administracions es posen de perfil. No saben per què passa això. És patent. Per exemple s’ha parlat d’una denúncia davant la Fiscalia. Fiscalia va arxivar el cas a partir d’un informe de la Guàrdia Civil de Trànsit, a on deien que no passava absolutament res a aquesta carretera. No hi ha conductes incíviques, ni renou, absolutament res. Està clar que sí que succeeix. Hi ha moltes imatges gravades.

Els anys 2020 i 2021 hi ha un 800 % d’excés de morts en accident de moto en aquesta carretera respecte als mil dos-cents quilòmetres de les altres vies de Mallorca. Un 800 % més que a la resta de vies de Mallorca! Per alguna cosa deu ser. Això amb un índex que combina quilòmetres i nombre de vehicles que hi circulen. Cosa passa.

Nota de l’autor

Per motius estilístics i de concreció, s’han modificat en la forma mínima imprescindible algunes preguntes i respostes per millorar la llegibilitat i comprensió de l’entrevista. Tot preservant el sentit d’aquesta. No s’empra el mateix registre idiomàtic quan parlem que quan escrivim.

La responsabilitat sobre errades en la transcripció és exclusivament de l’autor signant de la transcripció.