Gabriel Mayol: “Les Diades són símbols, com l’escut, la bandera o l’himne”

Aquest 31 de desembre l’Obra Cultural Balear ha organitzat diferents actes arreu de l’illa per a reivindicar la celebración de la Diada de Mallorca. Gabriel Mayol Arbona (Montuïri 1986), doctor en Història i expert en la història contemporània de Mallorca, ha impartit aquests dies la xerrada “31D, per què?” a diferents municipis com Palma, Sa Pobla o Santanyí. L’historiador reflexiona sobre el debat entre el 31 de desembre i el 12 de setembre com a data oficial de la Diada de Mallorca, i també sobre la importància de les Diades com a símbol de la nostra identitat. 

P.- Quin és el debat obert sobre la data oficial de la Diada de Mallorca? 

R.- A nivell superficial la discussió és sobre dues dates històriques, que són dia 31 de desembre de 1229, que és l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de Madina Mayurqa, que es considera el naixement del Regne de Mallorca, la incorporació de Mallorca a la cristiandat, a occident, a la corona d’Aragó i l’àmbit de la cultura catalana. I l’altre seria dia 12 de setembre de 1276, que és el dia que el rei Jaume II, una vegada mort son pare Jaume I, jura la Carta de Privilegis i Franqueses del regne de Mallorca. Aquestes serien les dues dates històriques.

“Els fets històrics són uns, però les dues Diades són dues maneres diferents d’entendre la identitat mallorquina.”

P.- Quina és la cronologia de la celebració de la Diada de Mallorca? 

R.- A Mallorca no es parlava de Diada fins als anys 70, especialment a partir de l’any 78 amb la reivindicació de l’autonomia per part del nacionalisme que en aquell moment ja tria dia 31 de desembre com la data que considera que ha de ser. Dia 31 de desembre es celebrava des de final del segle XIII la Festa de l’Estendard, és una festivitat de tipus medieval que commemora la conquesta del rei Jaume I. Per tant, per una part tenim la festa medieval, que ve del segle XIII, i per un altra banda a partir dels anys 70 s’incorpora aquest element reivindicatiu de l’autonomia associat a dia 31 de desembre. 

Als anys 90, el Consell de Mallorca cerca oficialitzar una data per declarar la Diada de Mallorca i la majoria política d’aquell moment no considera oficialitzar dia 31 de desembre, que diversos sectors de la societat lligats al nacionalisme venien celebrant des dels anys 70 com la diada de Mallorca de manera no oficial. El Consell de Mallorca decideix oficialitzar el 12 de setembre, que és una data que no tenia tradició històrica. En aquell moment, l’any 97 la presidència era de Maria Antonia Munar d’Unió Mallorquina, i aquesta diada li servia per a reivindicar el paper polític del Consell, com a institució diferent del Govern.  

L’any 2007 Maria Antònia Munar deixa de ser presidenta del Consell de Mallorca, i la diada del 12 de setembre es converteix en un acte protocol·lari sense gaire transcendència social. Fins que l’any 2015, amb un govern del Pacte d’esquerres, hi ha una comissió dins del Consell de Mallorca, es decideix cercar una nova data i s’aprova per majoria absoluta, no per unanimitat, que sigui dia 31de desembre. Per tant, aquesta data que es venia reivindicant per una part de la societat des dels anys 70 es converteix en oficial. Però ara recentment, fa un any, hi ha una nova majoria política al Consell i es recupera el 12 de setembre com a data per a la Diada de Mallorca.

P.- Per tant aquest és un debat a nivell polític, més que a nivell dels historiadors.

R.- La història té alguna cosa a dir, però l’oficialització és una qüestió política. Al final és un tema de concepcions diferents. Els fets històrics són uns, però les dues Diades són dues maneres diferents d’entendre la identitat mallorquina. Dia 31 de desembre estaria més lligat a una reivindicació cultural, lingüística… com a element fonamental de la identitat mallorquina, i en canvi, el 12 de setembre estaria lligat a un projecte d’identitat mallorquina, amb un cert particularisme, però sense un element potent que el caracteritzi diferent d’una identitat més general espanyola. 

“El problema és que el pes històric de la nova data, el 12 de setembre, no és comparable a dia 31 de desembre.”

P.- Quina és la perspectiva dels historiadors? 

R.- Els historiadors tampoc tenim la darrera paraula, però tradicionalment el poble de Mallorca ha celebrat la seva identitat d’una manera o un altra dia 31 de desembre. La festa de l’Estendard la tenim documentada des del 1287, és molt antiga, però després les necessitats polítiques del moment tenen diverses realitats. I en aquell moment, l’any 97, crec que no es va voler oficialitzar una Diada que tengués un component identitari tan important, i emprant una mica l’excusa que els fets del segle XIII són uns fets bèl·lics, és va voler cercar una data diferent. El problema és que el pes històric de la nova data, el 12 de setembre, no és comparable a dia 31 de desembre, i la part de la societat mallorquina, que potser és minoritària, però que li interessa celebrar una diada sigui oficial o no, al llarg dels anys ha manifestat que la vol celebrar dia 31 de desembre. Per tant tenim una espècie de decalatge entre el que celebren les institucions, i el que celebra la part de la societat mallorquina més interessada en celebrar una diada. 

“A Mallorca hi ha una gran majoria de la població que no li importa si Mallorca ha de tenir una Diada o no, i una minoria que si que li interessa.”

P.- Per que són importants les Diades?

R.- Són símbols, com l’escut, la bandera, l’himne, el nom del país,…. i als símbols ara els hi donam menys importància, però són importants perquè aconsegueixen resumir una idea que moltes vegades és mala de definir, que és que una persona de Pollença i una persona de ses Salines que no es coneixeran mai es considerin part d’una mateixa comunitat anomenada Mallorca. Les Diades, com a part dels símbols, serveixen per això. Si hi ha una Diada que posa més el pes en la qüestió lingüística ja manifesta que la identitat mallorquina s’hauria de projectar cap a aquesta via. Si hi ha un altra Diada que posa el pes en elements que no siguin tan diferenciadors, ja indica que vol anar cap a un altra banda. 

A les xerrades sempre dic el mateix, a Mallorca hi ha una gran majoria de la població que no li importa si Mallorca ha de tenir una Diada o no, i una minoria que si que li interessa. Jo crec que aquesta part de la població que si que li interessa, i d’una manera molt majoritària, vol dia 31 de desembre. Això és una opinió meva. No és un debat que existeixi a peu de carrer.

“Fa 100 anys era molt fàcil establir els elements per definir una persona que era mallorquina. Això ara no és així.”

P.- Al llibre “Somnis Compartits: la identitat mallorquina a debat”, que vares publicar el 2016 amb Joan Pau Jordà, Joan Colom i Antoni Rico, reflexionau sobre el que ens defineix com a comunitat. Podem definir la identitat mallorquina? 

R.- És complicat. Fa 100 anys era molt fàcil establir els elements per definir una persona que era mallorquina. Això ara no és així, hi ha hagut canvis demogràfics i Mallorca és un dels llocs amb més diversitat i que ha crescut més a  nivell poblacional. Aquí hi ha dues grans corrents: que ser mallorquí sigui únicament un acte administratiu, per tant, registrar-se al padró d’un municipi de Mallorca et converteix en mallorquí, i l’altre corrent seria que hi ha una sèrie de trets que defineixen el que és ser mallorquí per damunt la resta de pobles que habiten el món. En aquest cas el que ha definit ser o no mallorquí és parlar la llengua catalana. Però es vera que actualment hi ha una part de la població que administrativament viu a Mallorca i que no te la llengua catalana ni com a primera, ni com a segona, ni com a tercera llengua, però també és vera, que una llengua es pot aprendre i és un element que permet una integració més fàcil que d’altres que puguin definir altres pobles del món, com el color de la pell, la religió, l’origen, etc.

P.- Per tant, la identitat és un concepte que va canviant i que ens hem de replantejar cada cert temps?

R.- És un concepte que va canviant i que hem de debatre. Anam cap a identitats múltiples i dins aquestes identitats múltiples la mallorquina ha de ser una identitat més, perquè aquella Mallorca en la que deies dos llinatges i ja sabien de quin poble eres, no es que desaparegui, és que ja ha desaparegut. Per tant, hem de definir un nova Mallorca, s’ha de redefinir aquesta identitat, sense renunciar al elements centrals que l’han caracteritzada. 

P.- Quin paper hi juguen aquí als historiadors?

R.- Als historiadors sempre ens agrada analitzar el cadàver a la sala d’autòpsies, quan l’element és viu a vegades ens costa veure cap a on anirà.