Guillem Mulet: “L’espeleologia a Mallorca és una activitat furtiva per culpa de Medi Ambient”

L’Espeleologia és la ciència que estudia les coves, grutes i altres fenòmens càrstics en la seva formació, evolució, característiques… També s’anomena així a l’exploració de coves i avencs, una activitat esportiva per a la qual cal un equipament tècnic adient i sovint certa preparació en escalada i submarinisme. Mallorca en particular és un vertader paradís per aquesta activitat donada la composició geològica del nostre territori, fet que el que es considera com a fundador d’aquesta disciplina Eduard Martel, va poder registrar en les seves visites de la mà de l’Arxiduc Lluis Salvador a finals del segle XIX. Avui en dia, més de 4.500 cavitats s’amaguen sota els nostres peus. I les que encara estan a l’espera de la descoberta.  

És una activitat esportiva amb un caire científic indiscutible.  Un esport-ciència molt lligat a la localització, documentació, estudi i conservació de medis naturals fràgils i extraordinaris.

Els seus practicants s’agrupen a la nostra comunitat en la Federació Balear d’Espeleologia. En el seu petit espai del Palma Arena, ens rep per parlar sobre l’actualitat de la seva disciplina Guiem Mulet, president de la Federació i actiu practicant de la disciplina.

Què és la Federació Balear d’Espeleologia?

Exercim les funcions d’una federació esportiva com són la promoció i defensa de les nostres activitats i practicants, alhora que som interlocutors de les administracions en tot el que hagin de menester, si ho volen, és clar! Tenim més de cinc-cents federats dels quals aproximadament la meitat són practicants habituals. Un centenar són els més actius a l’hora de potejar la muntanya, explorar forats, topografiar, catalogar, equipar… feines molt tècniques que requereixen un alt nivell de coneixement  i pràctica. Una cosa és un espeleòleg que explora les coves i altre un visitant de coves que gaudirà d’una cavitat ja equipada i catalogada. 

Com vàreu conèixer aquesta activitat?

De petit em ficava dins forats  amb amics i una pila per les coves de Lloseta i Inca. Als 17 o 18 anys, per casualitat, em vaig assabentar de l’existència de la federació, vàrem crear el Grup Espeleo de Llubí i em vaig anar ficant de mica en mica.  Quan es va descobrir la Cova de Vallgornera, amb el meu fill i un amic, varen col·laborar en l’exploració dels kilòmetres i kilòmetres d’aquest lloc emblemàtic. Va ser un moment de canvi. Jo ja havia col·laborat puntualment amb la conselleria pel tema dels ferrerets, vegetació endèmica…, i després em vaig convertir en el president. Ho som des de fa dotze anys i com ningú més ho vol ser, idò aquí soc! (riu)

Quina és la seva relació amb la conselleria de Medi Ambient i Territori?

Un temps estàvem molt lligats amb ells. Tot el que sap la conselleria de cavitats de totes les illes és perquè nosaltres els hi hem passat.  És la que nosaltres hem anat recopilant durant anys i anys i que els hi hem donat, si l’han volguda. Perquè hi ha molta d’informació que els hi hem donat i que no saben ni on la tenen!

Quins problemes o dificultats teniu en l’actualitat que puguin dificultar la vostra práctica?

Com a esportistes hem de demanar autorització per anar a totes i cadascuna de les coves del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana a la conselleria de medi ambient donat que el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals que el regula, indica que l’espeleologia és una activitat autoritzable. La pega és que demanes una autorització i, o bé no et contesten,  o bé ho fan quan el termini de l’activitat s’ha superat o, si insistim molt, molt, ens diuen que l’expedient s’havia traspaperat.  Cada vegada que hem demanat explicacions de per què no ens han donat autorització, se’ls havia traspaperat l’expedient!

No existeix un sistema d’autoritzacions en línia com el d’escaladors i barranquistes?

Per fer espeleo no hi és. I no només no hi és sinó que si demanes per fer espeleo, no et contesten. I clar, la gent s’ha cansat i ningú demana permís. Només demanem quan la federació com a tal organitza una activitat com, per exemple, les pràctiques del grup de socors espeleològic. I són aquests expedients els que es traspaperen. Ningú va ara a demanar autoritzacions. Fa sis anys, amb altre equip a la conselleria, havíem arribat a l’acord que nosaltres disposàvem d’una plana web a la qual tenia accés el personal de la conselleria, en la que la gent s’apuntava, indicant data, lloc, identificació personal…,   En tornar de la cova, es registrava per part dels espeleòlegs el que havien trobat allà dedins. Si havia ratapinyades, fems, pintades…, el que sigui. I si tocava anàvem a retirar la brutor i les pintades i amb la informació sobre espècies vulnerables anàvem al Servei de Protecció d’Espècies per tal que disposes d’aquesta. Era una manera d’autoregular-se.  Els nostres federats proporcionaven una informació de tot el que s’esdevenia a les cavitats de Tramuntana, del Pla i en general de totes les coves. I els nostres esportistes advertien aquells amb un comportament no adequat. Amb aquesta informació sabies qui anava, quan anava i que feia. Amb les zones ZEC el mateix. Què es pensen? Què ningú fa espeleo? Amb més de 500 federats?  Què pensen que hem fet aquests darrers sis anys? La nostra activitat és furtiva, però com no ens veuen tampoc no ens diuen res. No som com els escaladors que estan allà penjats a la vista de tothom. Nosaltres estem baix terra! (Riu)

I quina solució es podria adoptar?

Tres vegades hem presentat esborranys i projectes de conveni de col·laboració en els quals la federació i la conselleria delimitaven les seves respectives àrees de responsabilitat per fer feina en comú. Ni han contestat. El primer projecte es va presentar fa set anys, a l’equip de govern anterior. Els dos restants els hem adreçat a l’actual… i pus mai hem sabut res més! No diuen ni sí ni no, res de res. I tinc tota la documentació registrada amb data d’entrada i segell de recepció. Inclús ho hem presentat a dues instàncies; la Direcció General de Biodiversitat i Espais Naturals i directament al conseller veure si un dels dos es dignava a contestar. Mai ho han fet. Si volen res, ja saben a on som, nosaltres ja ens hem ofert moltes vegades.

Què és el que el president de la FBE li demanaria a l’administració? Quin camí trobeu que seria l’adequat?

Jo només dic que si volen, podem col·laborar amb ells. Les coves són quelcom especial. A un camí, a una muntanya, a una paret, a un barranc pot anar un agent de medi ambient (AMA) per vigilar. A una cova que faran? Posar un AMA a la porta 24 hores per saber qui entra per dir-li que no? No ho faran. Anem a coves i ningú se n’adona. L’administració ens ha obligat a convertir-nos en furtius. L’espeleologia a Mallorca és una activitat furtiva per culpa de Medi Ambient. No donen autoritzacions. Saben i sabem que hi ha coves que són més sensibles que altres. I ho saben gràcies a nosaltres, a la nostra feina. Em sembla molt bé que usin la nostra informació per determinar si Vallgonera, si la Cova de Ses Ratapinyades d’Inca o qualsevol altre lloc són espais a protegir. Si als nostres federats, mitjançant la nostra entitat, la conselleria els hi diu que a una sèrie d’indrets no es pot accedir uns mesos, per la raó que sigui –hibernació, cria…,- no hi aniran. Jo seré el primer que insistiré en el fet que no hi vagin, i el primer que denunciaré a qui no ho faci bé.

És a dir, reclameu un sistema de temporització basat en criteris científics i no l’actual que és la prohibició total?

Exactament. En el cas del Torrents és així. Amb la protecció dels ferrerets tothom sap quan es pot anar i quan no.  Jo no sé qui va a fer coves, a quin lloc va, quan hi va i que hi fa, perquè ningú, per la política de la conselleria, demana permís.

L’incident amb Editorial Alpina ha fet visible un conflicte entre la conselleria de Medi Ambient i una part important dels esportistes com a usuaris del medi natural. Quin seria el seu punt de vista?

Aquests funcionaris que han incoat l’expedient s’han vingut amunt. Perquè, sobretot un d’ells, és molt famós. Ha passat a federats nostres que els ha telefonat un agent de medi ambient amenaçant-los amb la incoació d’expedients per penjar fotografies en una web. Imatges presses deu anys abans en el marc de projectes de la mateixa conselleria! I han hagut de desconnectar la pàgina! No ho puc entendre, estem parlant del dret a la informació que està dins la Constitució. Per a mi és una tremenda errada. Jo vaig ser un dels primers que vaig demanar a la conselleria que, si ha fet això, aquesta persona no pot ser agent de medi ambient. No ho pot ser. No està capacitat. Per no parlar dels que son darrera d’ell fins a arribar al conseller, i està clar que segurament aquest darrer no en sabia res, com darrer responsable. Com em passa a jo mateix amb els meus federats.

Què opinen els espeleòlegs i científics d’altres territoris i països?

Mallorca és un paradís per l’espeleologia. Cada dia rebem peticions i projectes per venir i fer feina científica i espeleològica. I no em queda més remei que contestar a les seves peticions expressant que, des de fa sis anys, no es pot fer res de res. Estem parlant de peticions no just d’Espanya sinó de tot el món. A l’anterior legislatura no passava això. Quan parlem de Vallgornera, per exemple, venia gent d’Austràlia, dels Estats Units, de Rússia, de pràcticament tots els països d’Europa. Perquè ens fem una idea, ens visitaren els responsables de la cova de Lechuguilla a Nou Mèxic, considerada una de les més belles del món. En fer el recorregut, just passar l’anomenat com a Llac de Na Gemma, un dels més espectaculars, expressaren que no tenien cap dubte que Vallgornera era senzillament la cova més guapa del món que ells haguessin visitat. Tot el recorregut està ple de formacions admirables per no parlar de tot l’entorn subaquàtic. Amb l’anterior equip, teníem un conveni amb la conselleria i la Fundació Biodiversitat pel qual es va topografiar i equipar amb aparells de mesura i control la cavitat. Es va treure molta informació que va servir per redactar el Pla de Gestió de les Coves incloses a zones ZEC. A canvi ens varen comprometre a fer una o dues visites cada mes, amb un màxim de sis persones, per visitar-la. Es va arribar a fer una cua de dos anys d’espera. I aquestes persones no venien totes soles, venien amb la seva família, amics que passaven una o dues setmanes a Mallorca. Tot l’any. Tu saps el que genera tot això? Gent que ve d’arreu del món per visitar la cova més bonica del planeta amb la repercussió en imatge i posicionament turístic que implica? I que li aporta un toc diferent i distintiu a Mallorca com a destí turístic.

Heu insistit en el aspecte científic de la vostra activitat. Què pensa la comunitat d’estudiosos amb que col·laboreu habitualment d’aquesta situació?

No poden estudiar res, només poden estudiar alguna cosa quan s’ha trobat. I ho troben els exploradors, els espeleòlegs. Un exemple és Vallgornera. Fins que no varen fer totes les obertures, no arribaren els científics. Quan a la galeria del Tragus es varen localitzar un conjunt d’ossos, els experts de l’IMEDEA varen quedar sorpresos; eren cranis i elements del Myotragus Antiquus i d’altres animals amb entre 2 i 3 milions d’anys. En un estat de conservació extraordinari. I per arribar allà són quatre hores de cova. Nosaltres vam estar un mes per muntar tota la infraestructura d’una expedició i baixar material per tal que deu científics, un o dos d’ells arribats expressament  dels Estats Units, estudiessin la cova quaranta-vuit hores amb tota seguretat. I per arribar al lloc d’estudi varen estar dotze hores. I els hi varen donar suport amb equips d’assistència sanitària, tècnica, logístic. Els científics no són esportistes. Nosaltres arribem en dues hores i ells invertiren dotze. El que la ciència pot aprendre de les coves és extraordinari. El temps s’ha aturat en l’interior; ceràmiques, fòssils, espècies desconegudes… tot està tal qual.

Que opineu de la senyalització de les coves?

Quan n’hi ha, que són poques vegades, no diu res més que l’accés està prohibit. No saps el que. Si és a la dreta o a l’esquerra, a partir d’aquell punt o també l’exterior, tot l’any o només una temporada? Jo perquè tinc una certa experiència, però entenc a un visitant ocasional que quedi completament despistat. A nosaltres la conselleria, en concret el Servei d’Espècies Protegides, s’ha negat a facilitar-nos la llista de coves protegides o amb limitacions adduint que, “és informació sensible”. I que volen que digui jo als meus federats? Jo els hi he de transmetre que, per consideracions mediambientals, no poden anar a segons quins indrets, en determinats moments de l’any per protegir un bé natural. I no em volen dir quines són aquestes cavitats! No veuen que ningú es fica a una cova per caçar ratapinyades! Ningú entra a una cova per fer-la mal bé.