Jaume Gomila (Sa Xerxa): “Enguany tenim el repte de no decebre a ningú”

Del 19 al 22 d’octubre Vilafranca acull la FIET, la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears. Serà l’edició 21 i la primera després d’esser reconeguda amb el Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la infància i la joventut 2022. Jaume Gomila, director de Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears, ens parla de la importància d’aquest reconeixement nacional, al que després s’hi han afegit d’altres a nivell local, com el Siurell de Plata 2022 o el premi Santa Anneta 2023. “Després de tants de reconeixements tenim una responsabilitat”, explica Jaume Gomila, “ara repte és consolidar el projecte”. A més de la FIET, Sa Xerxa impulsa diferents iniciatives arreu de les illes per acostar el teatre a la gent.

Pregunta.- Parlan’s de la història de Sa Xerxa i d’aquest trànsit d’allò local a allò global.

R.- Si que ja ens vàrem batiar amb unes certes pretensions: Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears i la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears, perquè  ja teníem ganes de que això no quedés a Vilafranca. Però ens hem anat sorprenent a nosaltres mateixos perquè vàrem començar fent una fira amb 10 espectacles i vàrem dir, “hem tengut mil espectadors i ha vengut gent de tota la comarca. Això funciona!”. Després hem anat provant coses, ens hem anat adaptant a la demanda, i sobretot hem volgut que això no quedàs a Vilafranca. 

“Les dificultats fan estimular l’enginy, a lo millor si ho haguéssim tengut fàcil, no hauria anat tan bé.”

P.-Com ha estat crear aquesta xarxa de Vilafranca a les altres illes i altres indrets de l’Estat?

R.- La curiositat, aquesta curiositat infantil se’ns ha impregnat al grup de persones que formam Sa Xerxa, ens ha donat l’oportunitat d’entrar dins d’una coordinadora de fires d’arts escèniques de l’Estat espanyol que se diu COFAE, això ha fet que coneguem les millor fires, estar dins d’aquesta divisió de Fira Tàrrega, de Fira Mediterrània… dius, quina responsabilitat, però al mateix temps, que hem aprés de molt amb aquesta gent. 

A Vilafranca hem fet una fira amb pocs recursos, a un poble molt petit, que no és turístic, amb molts pocs espais, amb un sol teatre. Això al final te fa espavilar, les dificultats fan estimular l’enginy, a lo millor si ho haguéssim tengut fàcil, no hauria anat tan bé. I que et trobis amb un Premi Nacional de Teatre Infantil i Juvenil del Ministeri, d’un jurat absolutament independent, que noltros no ens presentàvem, varen ser ells que varen proposar la nostra candidatura, és una certa vergonya i al mateix temps un orgull. 

“Hem descobert, també ho deia en Tadeusz Kantor, que el teatre s’ha de fer allà on viu la gent, allà on passen coses”.

P.- Posau al centre el públic infantil i juveni i feis teatre fora del teatre. Què és el que vos mou?

R.- Tadeusz Kantor, que és un gran director de teatre polonès, deia que el pitjor lloc per fer teatre és un teatre. I també ho deia en Peter Brook. Què necessitam per fer teatre? Una gent que miri i una persona que passi per un escenari, faci qualque cosa i creï unes emocions, amb això és suficient. Es cert que la sofisticació, la bona il·luminació, la bona sonorització… acaba d’arrodonir-ho, però no és estrictament necessari. Hem descobert, també ho deia en Tadeusz Kantor, que el teatre s’ha de fer allà on viu la gent, allà on passen coses, per tant fer teatre a espais informals, al carrer, a un bar… crea aquesta complicitat més gran amb el públic. Per tant allò que era una dificultat grossa, que era no tenir prous espais, s’ha convertit amb un valor.

P.- Com veis el teatre infantil i juvenil que es fa a les Illes?

R.- Hi ha gent que diu que tot és teatre, que no hauríem de diferenciar, però al final parlam de teatre per a tots els públics: un infant que és un padrí, un infant que és un pare, un tiet o aquell al·lot de zero a 15 anys. Jo crec que el teatre és per a tothom, i llavors hi ha teatre específic: per molt petits, per adolescents..,, i llavors hi ha aquell espectacle rodó que funciona de 0 a 110 anys. I com està el teatre aquí a les Illes? Jo crec que hi ha una creativitat bestial, no tenim res a envejar en quant a creadors i a tècnics. Perquè el teatre pareix que és una cosa fàcil, i més si és per infants, i el teatre per infants està molt ben preparat, tant dramatúrgicament, d’il·luminació, de músiques originals, de tècnica… estam a un alt nivell de creativitat, tenim molts bons dramaturgs, molts bons actors i actrius. Vull pensar que noltros els hi hem obert aquesta porta, des de fa 21 anys, d’anar colze amb colze amb les millors companyies de l’Estat espanyol i fins i tot de l’estranger. Per tant, de cada vegada ens fa ser més exigents, a ells i a noltros, alhora de fer una bona programació i de produir un bon espectacle.

P.- I el públic juvenil, va al teatre? 

R.- Es difícil. Es parla del públic captiu, que és aquell que son pare i sa mare, amb molt bona voluntat, duen els fills al teatre. Però després arriba una edat, quan tens 10 o 12 anys ja no som un nin, ja no vull anar amb mon pare i ma mare, el repte és aconseguir que no se despengin. A Vilafranca hem tengut una experiència que es divertidíssima i emocionant al mateix temps, que són infants que quan han arribat a l’adolescència, ja s’organitzaven entre ells, fora el pares, per fer la seva selecció dels espectacles que ells volien anar a veure, i fins i tot feien una puntuació dels que més els hi havien agradat. Això és un regal. 

P.-Ara estau preparant la pròxima edició del FIET. Com es presenta?

R.- Després de 21 anys i amb un Premi nacional, estam millor any rere any. Enguany tenim el repte de no decebre a ningú perquè amb tants de reconeixements tenim una responsabilitat, i aquest és el repte. Tenim una molt bona programació, hem estat prudents perquè també hi havia el canvi de legislatura, però de moment els ajuts es van confirmant, tant del ministeri, com de Consell i el Govern, i ara es tracta de parlar amb totes aquestes institucions per consolidar-lo.

“El teatre o ha de ser social o no ha de ser, tothom ha de tenir l’oportunitat de venir”

P.- Com seleccionau els espectacles que participen a la FIET?

R.- Noltros no feim una convocatòria, com altres fires, sinó que anam a diverses fires de l’Estat espanyol i de l’estranger i estam molt atents a les propostes que es fan a les illes. Intentam, qualsevol espectacle que programem, haver-lo vist abans. Fer una bona tria, espectacles molt variats, que hi hagi totes les arts escèniques, que tothom pugui trobar aquell espectacle preferit.

P.- L’objectiu ara, deies, és consolidar-lo.

R.- Vist aquests reconeixements, volem consolidar un equip d’empreses mecenes perquè això ens donarà aquest coixí per poder suportar el trànsit que hi ha entre les convocatòries de subvencions, i també apel·lar a fer socis, tenir un centenar o 200 persones, que és un coixí magnífic per poder tenir continuïtat. I una cosa important, també l’aposta per la sostenibilitat, estam fent un pla de sostenibilitat per saber quin impacte té i com podem fer per atenuar-lo. I llavors també el tema del teatre per a tothom, el teatre social i inclusiu s’ha convertit en un objectiu primordial. El teatre o ha de ser social o no ha de ser, tothom ha de tenir l’oportunitat de venir, la gent que té menys recursos, la que en té més, la que té dificultats físiques o mentals, aquest teatre social i inclusiu s’ha convertit en un objectiu primordial. No només feim una fira comercial, sinó que estam fent una obra social.