Jaume Tort, guia de muntanya i delegat de l’editorial ALPINA: “Aquell dia la Conselleria de Medi Ambient va perdre el nord”
Fa gairebé dos anys que el nom de la petita editorial Alpina -especialitzada en la confecció i venda de mapes de muntanya i el medi natural- va irrompre a les portades dels principals mitjans de comunicació escrits i audiovisuals de la nostra comunitat. L’actuació d’un agent de medi ambient integrat en la conselleria del mateix nom en va tenir la culpa. Se’ls acusava de publicar mapes on figuren senders a les zones d’exclusió del paratge natural de la Serra de Tramuntana. Uns “senders prohibits” existents de feia molts d’anys –fins i tot segles- i que ja figuraven descrits a publicacions canòniques i de referència com “Rutes Amagades de Mallorca” dels anys seixanta del segle passat.
El seu delegat per les Illes Balears i coeditor de l’edició dels mapes de la nostra comunitat autònoma, Jaume Tort, va esdevenir figura emblemàtica d’aquesta lluita entre David i Goliat del segle XXI.
Avui volem que ens parli del que ha passat en aquest darrer període de temps.
Pregunta.- Quin record té vostè del dia 19 d’abril de l’any 2021?
Resposta.- El vinent 19 d’abril es compliran dos anys d’una de les agressions més injustificables que ha perpetrat una Conselleria de Medi Ambient. En un fet sense precedents en l’àmbit europeu, la Conselleria volia interferir i condicionar la informació que inclouen uns mapes de senderisme que, de sempre, han estat molt preuats pels muntanyencs i pels serveis de rescat. L’argument principal era que els mapes mostraven senders i tiranys inexistents dins les zones d’exclusió. I que això incitava els senderistes a transitar-hi i obrir nous camins, una activitat prohibida al paratge natural de la Serra de Tramuntana. Xerrant en llenguatge cartogràfic: Aquell dia la Conselleria de Medi Ambient va perdre el nord.
P.- Quina valoració faria vostè del contingut de l’acta que es va lliurar a la vostra editorial?
R.- L’acta que van obrir a l’Editorial Alpina va representar un brutal atemptat contra la llibertat d’expressió i informació recollida a la Constitució espanyola. Els dies següents es va anar teixint una trama de linxament moral contra l’editorial i jo mateix –com el seu representant a Mallorca- en la que van sovintejar les mentides, les falses informacions i les difamacions. En plena pandèmia, i amb aquesta petita empresa lluitant per la seva supervivència, aquest desgavell va ser tolerat per l’actual conseller i hi van participar els diferents estaments de la Conselleria, des d’un agent de Medi Ambient i una informadora fins al director del Parc de Llevant en aquell moment (Cristian Ruiz Altaba) i el director general de Medi Ambient (Llorenç Mas).
P.- Des d’ALPINA no vàreu tenir algun tipus d’indicació sobre el que estaven fent aquests agents de medi ambient? No va haver-hi cap advertiment o requisit previ?
R.- Del fet que s’estava organitzant una acció contra l’editorial se’n tenien alguns indicis. Hem vist després que ens preparaven una tempesta de desgavells. A una reunió informal el 2018, l’agent de Medi Ambient, el responsable de l’acta, m’havia agredit verbalment i de males maneres. També s’havia rebut, poc abans, un correu electrònic del director del Parc de Llevant menyspreant -amb arrogància- el treball de l’editorial, ja que el mapa de la seva zona incloïa un tirany inexistent. Una altra fet sospitós es va produir a finals de 2020. Un cartògraf de la Conselleria va demanar a l’editorial els seus mapes base amb l’excusa d’encetar una etapa de col·laboració. Aquesta petició es va fer de manera frívola -per Facebook- i no mitjançant un canal oficial. Demostrava un menyspreu cap a la feina de l’editorial. Uns mesos més tard, es varen veure quins eren els motius d’aquest contacte. La Conselleria volia aconseguir de manera gratuïta els mapes que acompanyarien l’acta en preparació.
P.- Quins són els aspectes més sorprenents, en el seu entendre, del contingut de l’acta?
R.- Ens va caure un bon xàfec. No tan sols el fons de la qüestió -la prohibició de publicar camins al mapa- va molestar a tothom, sinó també les formes arrogants. Quan qualcú veu un problema, és millor intentar solucionar-lo i, per això, s’ha de posar en contacte amb el que, segons ell, és el causant. Llavors s’asseuen les dues parts i es discuteix la manera de reconduir la situació. Encara que molta gent sabia que la Conselleria de Medi Ambient no tenia un tarannà massa dialogant, ningú no imaginava que actuaria de la mateixa manera que ho ha fet Rússia amb Ucraïna: aprofitar la seva “superioritat” per intentar esclafar l’adversari. Tres dies abans de la presentació d’una acta de 60 fulls, el seu instigador, un agent de Medi Ambient, va cridar al director de l’editorial -incorrent presumptament en un possible delicte de revelació de secrets oficials- per aterroritzar-lo sobre el que se’ls venia damunt. L’editorial va intentar aturar aquesta bogeria i estava disposada a acceptar moltes exigències de la Conselleria en una reunió que s’hagués pogut convocar d’urgència. Però res no va impedir que el dia 19 d’abril de 2021, després d’un cap de setmana amb molt de nervis, es rebés aquest fatídic document.
P.- Com recordeu els dies que varen seguir a aquesta data, per a vostè fatídica?
R.- Les conseqüències les varen tocar ben aviat i ben a prop. Des del primer moment, la resposta de la societat en contra d’aquesta agressió va ser modèlica. Molta gent es va sentir menyspreada i menystinguda per l’Administració. N’estic legítimament orgullós per aquesta reacció de la nostra societat civil. Per aquest motiu, quinze dies més tard, el conseller es va disculpar al director de l’Editorial Alpina. En la meva opinió, disculpes poc sinceres, ja que al mateix temps, el seu director general continuava disseminant mentides sobre advertiments previs que mai va poder demostrar.
P.- Personalment, com es va sentir? Va tenir conseqüències també?
R.- Un fet molt greu, que no s’havia revelat fins ara, es va produir quan una tècnica del parc natural de Llevant, jo entenc que manipulada pel llavors director d’aquest espai protegiti potser per qualcú de més amunt, va contactar amb el director de l’Editorial. Va aprofitar que el coneixia d’un projecte cartogràfic a Catalunya. Li va anunciar que al Parc de Llevant havien considerat encarregar uns mapes a l’editorial, però que, després del que havia passat, aquesta possibilitat estava totalment descartada. El més greu va venir després quan va demanar que m’acomiadessin. A mi. Al seu representant a Mallorca. Pel que sembla, i afortunadament per a la meva persona, a la Conselleria no saben com funciona el món real. Creuen que a les empreses privades encara s’actua com a l’època de la Dictadura. De manera obsessiva uns mesos més tard, la mateixa persona, va repetir aquesta petició acompanyada de nombrosos i greus insults. Estic parlant de coses que puc demostrar.
P.- Quina va ser l’evolució una vegada passada la flamada inicial? Es va produir o intentar alguna aproximació?
R.- Les coses es varen refredar tot situant-se en un estat de calma tensa en la segona part de l’any 2021. El gener de 2022 la Direcció del paratge natural de la Serra de Tramuntana va convocar a l’editorial a una reunió per intentar trobar solucions. Arribava amb un any de retard i després de molts patiments. Nosaltres vàrem acceptar de bon grat pensant que el seny havia entrat a la Conselleria. I que ara sí ens asseurien amb un equip de tècnics ambientals que explicarien els motius pels quals volien censurar la feina de l’editorial i obligar-la a esborrar camins dels mapes. La decepció va arribar dos dies abans de celebrar-se. Ens varen comunicar que no hi assistiria cap tècnic que pogués valorar les prohibicions que es volien imposar. Es tractava d’una trampa. El vuitanta per cent dels assistents pertanyien a l’aparell repressor. Entre ells l’agent de Medi Ambient inspirador i redactor de l’acta. Com es pot abordar la solució a un problema amb les persones que l’han creat? Lògicament jo, com a representant de l’editorial i els que ens havien d’acompanyar, no vam assistir a la reunió.
Puc afirmar que en tot aquest procés Alpina sempre ha tingut una actitud dialogant i constructiva. Nosaltres vàrem moure fitxa. Publicàrem una nova edició dels mapes en la que va suprimir de manera voluntària 8 dels 40 camins maleïts per la Conselleria, reconeixent que es podria tractar d’una errada. Però poc després, a unes jornades celebrades a Raixa, el director general de Medi Ambient Llorenç Mas em va dedicar unes paraules quan va saber que em trobava entre el públic assistent. “Entre tu i jo tenim unes quantes xerrades pendents” em va engegar de manera amenaçadora. L’agressor continuava agredint i es creia agredit… Paraules desafortunades que retraten al que les va dir.
P.- En quin moment ens trobem ara des del seu punt de vista? Quina és l’evolució previsible?
R.- El darrer episodi d’aquest disbarat va ser el novembre de 2022. El cap de servei dels agents de Medi Ambient (Cristian Ruiz Altaba) va anunciar al director d’Alpina que se’ls enviaria de manera imminent una segona acta. No és casualitat que es tracti de la mateixa persona que, com a director del Parc de Llevant dos anys abans, ja havia maniobrat contra l’editorial. Aquest anunci va tornar a provocar nerviosisme. De moment, no ens ha arribat cap document. Per ventura qualcú amb sentit comú ha evitat una polèmica estèril en un any electoral? Curiosament aquesta “amistosa” telefonada coincidia amb l’atorgament per part de la Federació Espanyola de Muntanya (FEDME) a l’Alpina del Trofeo del Centenario per la “… seva inestimable aportació a la pràctica dels esports de muntanya”. Lloats pels esportistes i els que estimen la muntanya, el medi ambient i els seus valors i odiats per uns buròcrates il·luminats.
P.- Hi ha res que no us hagi demanat i que voldríeu dir?
R.- Després de dos anys encara patim les conseqüències del fortíssim cop moral i econòmic que ha representat l’acta.
Aquesta, de moment, no ha provocat cap altra conseqüència, ja que, com no podia ser d’altra manera, no ha prosperat i no s’ha sancionat a l’editorial. Però no ha estat per la bona intenció de la Conselleria sinó pel sentit comú d’altres persones. Per l’absurditat d’aquesta agressió injustificable.
En aquests dos anys no hi ha hagut per part de la Conselleria cap intent de cercar solucions. No s’han presentat excuses ni tampoc s’han adoptat mesures contra els funcionaris responsables. Cal recordar que en maig de 2021 Editorial Alpina va presentar i registrar una petició argumentada jurídicament demanant l’obertura d’un expedient disciplinari als funcionaris que varen redactar l’acta. En la nostra opinió, podrien haver comès infraccions greus o molts greus com a autors d’accions com l’incompliment del deure de fidelitat a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia, l’emissió d’informes manifestament il·legals que causen perjudici a la ciutadania i la vulneració dels principis d’igualtat, de seguretat jurídica i del dret fonamental a la llibertat d’expressió. Tot ells drets fonamentals que, especialment els funcionaris, han de salvaguardar. No han dit ni pruna.
Vull acabar agraint el suport que des d’empreses, institucions locals, autonòmiques i nacionals i, molt especialment, amants de la muntanya hem rebut tot aquest temps. No tinc paraules a bastament per expressar-ho.