Jeroni Vera: “El 2023 ha estat un any extraordinari sobretot per l’augment de la superfície agrària ecològica”

El Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE) ha presentat aquest mes de maig les dades estadístiques de la producció agrària ecològica del 2023. Jeroni Vera, director tècnic del CBPAE, valora positivament aquestes xifres que mostren un creixement tant en superfície, com en número d’operadors i d’explotacions ramaderes. Vera destaca que els joves agricultors aposten per la producció ecològica, i que la tendència és a que les explotacions siguin de cada vegada més grans per poder mantenir la seva viabilitat. 

Pregunta.- La CBPAE acaba de fer públiques les dades estadístiques de la producció agrària ecològica de 2023. Quina valoració en feis? 

Resposta.- Ha estat un any extraordinari, però no és sorprenent. Any rere any veim un increment continuat, amb algun any amb un pic més alt com pot ser el 2023, però els darrers 10 anys és un increment sostingut en el temps. No hi ha hagut anys amb una baixada causada per les crisis econòmiques o per la pandèmia, en tot moment hi ha hagut aquest creixement.

Si que és vera que 2023 és extraordinari sobretot en el cas de la superfície, que ha augmentat un 10%, i anys anteriors havia estat el 7%, el 8% i algun any el 5%.  L’augment de la superfície va acompanyada també amb l’increment del número d’operadors, que és d’un 5%. 

“No hi ha hagut anys amb una baixada causada per les crisis econòmiques o per la pandèmia, en tot moment hi ha hagut aquest creixement de la producció agrària ecològica.”

P.-Quines són les causes d’aquest increment de la superfície agrària ecològica?  

R.- No és només un motiu i pot variar un poc depenent de l’illa. Per una banda, la incorporació de joves agricultors, un percentatge dels nous inscrits ho són. Això vol dir que els joves agricultors aposten per la producció ecològica. Després, per la demanda de productes ecològics. A les illes encara hi ha més demanda que oferta i molts dels productes encara venen de la Península. També al 2023 es va obrir un nou període de la PAC, són unes ajudes europees per 5 anys, del 2023 al 2028, i en termes general aposten per fer una agricultura més ecològica.

Després a cada illa depèn, i ha unes pujades i baixades diferents i el percentatge varia. I per illes també destacar la feina que fan les associacions de productors ecològics, tant amb els cursos de formació com d’assessorament als productors i fan que hi hagi aquesta dinàmica d’incorporació de parcel·les a l’ecològic.

P.-  Deia que són sobretot joves pagesos, però també es dona el cas de pagesos convencionals que es passin a ecològic?

R.- Si, també, trobam els dos casos en el cas dels productors. El cas de joves agricultors que s’incorporen per primera vegada i ja aposten per fer-ho en producció ecològica i després hi ha aquests productors convencionals que, tant perquè veuen que hi ha una demanda del seu producte amb ecològic o valorant aquests incentius, decideixen fer el pas a fer la producció ecològica.

“El número d’hectàrees que s’inscriuen ha estat molt alt, més de 4 mil ha noves, en canvi no són molts els productors inscrits”

P.- Són explotacions petites, en general? 

R.- Aquí hem vist que el número d’hectàrees que s’inscriuen ha estat molt alt, més de 4 mil ha noves, en canvi no són molts els productors inscrits. Per tant, els nous productors que s’inscriuen són d’explotacions grosses, i també ha passat que productors petits o que estaven per jubilar-se es donen de baixa com a operadors però les seves parcel·les inscrites passen a un altre operador que afegeix superfície a la seva explotació. Crec que a partir d’ara perquè l’explotació sigui viable, de cada vegada necessitarà més terres, sobretot els productors que hi tenen ramat associat i tenint en compte la problemàtica de la sequera.

P.-Pel que fa als cultius, destaca l’increment de l’olivar i la vinya. Com afecta la sequera a que determinats cultius creixin?

R.-En general, a tots els tipus de cultius hi ha hagut un creixement respecte l’any anterior. Si que destaca el tema de l’olivar i la vinya que són dos tipus de cultius que han crescut molt, un 23’7% en el cas de l’olivar, i un 22% en el cas de la vinya. Però a la resta de cultius també, en els fruits secs un 17%, amb 748 ha noves, en el cas de cereals i lleguminoses també s’ha incrementat un 18%. Per tant, a tots els tipus de cultiu hi ha hagut aquest increment. Això no vol dir que si aquesta sequera continua al llarg del temps no sabem que pot passar, però les dades de 2023 són positives en tots els tipus de cultius. 

“Perquè les explotacions siguin viables la inèrcia és que hagin de ser més grosses, tant en superfície com en caps de bestiar”

P.- També hi ha hagut un increment d’explotacions ramaderes.

R.- En aquest cas hi ha hagut un increment en número de noves explotacions ramaderes, no ha estat molt alt, són 5 més que l’any 2022. Per una banda, ja està bé perquè es una situació complicada per a les explotacions ramaderes, però el que s’ha incrementat molt és el número de caps de bestiar, un 13% més, més de 5.600 caps de bestiar nous. Aquest número de caps no l’assumeixen aquestes 5 noves explotacions, hi ha explotacions que ja estan inscrites que el que han fet és incrementar el número de caps de bestiar. El que es veu és que de cada vegada, perquè les explotacions siguin viables la inèrcia és que hagin de ser més grosses, tant en superfície com en caps de bestiar. 

P.- Les dades registren l’increment del sector de les tafones i envasadores d’oli. Aquest increment està lligat a la seva rendibilitat?

R.-Segurament si. Es un producte elaborat i això fa que tengui una sortida més fàcil. L’oli i el vi ecològic ja són dos productes consolidats al mercat. La gent els aprecia, no només la gent d’aquí, sinó que són productes que s’exporten a la UE i a fora. Això fa que de cada vegada moltes tafones donin el pas a la producció ecològica i també els cellers.  Es un bon moment i són uns productes que tenen una demanda.

“Una de les novetats dins el 2024 és que a Eivissa i a Formentera hi ha un tècnic que és allà tot l’any fent els controls”

P.- Tancau el repas estadístic parlant de la vostra tasca de control i certificació. Quina valoración en feis?

R.- La tasca de control i certificació ens ve marcada pel reglament europeu. El reglament europeu així com marca uns requisits tant als productors com als elaboradors del que han de cumplir perquè la seva producció surti al mercat com a ecològica, ens marca com hem de fer els controls. És una feina que feim durant tot l’any, cada època de l’any te els seus controls segons el tipus de cultiu. 

Tots els operadors inscrits han d’estar controlats durant l’any, al manco s’ha de fer una visita on es faci una revisió de tota l’explotació, tan in situ com documental: les factures, els registres de tractaments, els documents de traçabilitat… Al 2023 vàrem arribar a fer 1.600 visites de control, i això cada any es va incrementant amb els nous inscrits. Una de les novetats dins 2024 és que a Eivissa i a Formentera hi ha un tècnic que és allà tot l’any fent els controls. 

P.- I com a mínim heu de fer una visita cada any a cada operador.

R.- Si, i depenent del tipus d’operador es poden fer segones, terceres visites i presa de mostres. És un sistema de producció que està bastant controlat, no només per les visites que feim, sinó que també rebem informació si a algún producte d’altres comunitats autònomes es detectàs un incumpliment i hi esta implicat un operador de les illes. Hi ha un contacte entre comunitats i fins i tot entre països.

P.- Al 2023 s’han detectat 10 positius.

R.- Un altra cosa a tenir en compte amb aquests positius que detectam és que no tenen perquè ser aplicacions que hagi fet l’operador, de vegades ens trobam que han estat contaminacions de tractaments que hagin pogut fer les explotacions veïnades i que afecten a la producció. En aquest cas encara que no hagi estat una aplicació de l’operador inscrit, la producció no es pot comercialitzar com a ecològica. 

Una vegada detectam el positiu, hem de seguir amb la investigació per veure si és un tractament que hagin pogut fer ells, o ha estat una contaminació del veïnat o altres motius. Però són pocs i més o manco els percentatges es mantenen any rere any.

“Enguany feim una sèrie d’actes per totes les illes per celebrar el 30 aniversari, per donar un reconeixement als operadors ecològics, donar visibilitat a la seva feina i a la feina que fa el CBPAE.”

P.- Enguany cumpliu els 30 anys de la vostra creació. Com ho celebrau?

R.- Enguany hem pensat fer una sèrie d’actes per totes les illes per celebrar el 30 aniversari, per donar un reconeixement als operadors ecològics, donar visibilitat a la seva feina i a la feina que fa el CBPAE de control i certificació. Alguns són més petits, per exemple, feim una gira de trobades entre productors i consumidors ecològics en les que la gent podrà escoltar experiències d’operadors de la seva zona, perquè vegin qui hi ha darrera dels productes que consumeix. En feim cinc a Mallorca, dues a Menorca, una a Eivissa i una a Formentera.  Dia 25 de maig en feim una a Manacor.

També participam a les fires ecològiques de cada una de les illes, i a Mallorca l’acte més gran és el Festival Ecològic i Musical que feim dia 8 de juny a Porreres, i el feim juntament amb APAEMA que fa 18 anys. La idea del festival és fer una festa i demostrar que es pot fer un festival més respectuós amb el medi ambient, on tot el menjar i el beure serà ecològic i local, si es possible. Tenim moltes ganes de fer aquesta festa i convidam a tothom que hi vagi.