Ara llegint
Jerònima Bonafé: “L’oli produït a Sóller i Fornalutx no té el mateix cost que produït al Pla”

Jerònima Bonafé: “L’oli produït a Sóller i Fornalutx no té el mateix cost que produït al Pla”

Jerònima Bonafé, presidenta de l’Associació de Dones de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya (AMCA), i també presidenta de la Unió de Cooperatives Agroalimentàries de Balears (UCABAL), fou reconeguda en els IX Premis d’Excel·lència a la Innovació per a Dones Rurals, que atorga el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, amb el Premi Extraordinari. Ha estat sempre una dona lluitadora que ha entès el sector primari com allò que és primordial.

Bonafé entengué que era necessari posar-se al capdavant d’UCABAL, que aglutina més de 6.000 socis, una entitat nascuda per difondre i promocionar el cooperativisme com a model empresarial vàlid i que permet l’agricultor i el ramader de participar en major mesura del valor afegit dels seus productes i, per extensió, donar major transparència als mercats agraris.

Pregunta.- Des de quin any és la presidenta d’UCABAL i quins foren els motius que la dugueren a posar-se al front d’aquesta entitat?

Resposta.- Som presidenta des de 1999 i hi vaig arribar de casualitat. Quasi no coneixia l’entitat, però sí les cooperatives. De fet vaig començar el meu camí a la Cooperativa Agrícola i Ramadera de Balears. Arribà el moment de la jubilació del meu antecessor i se’m va plantejar presidir UCABAL, que en aquella època passava per una mala situació, però amb un equip de persones amb moltes ganes de treballar. Aquesta situació va suposar per a mi un repte important: treballar amb la resta de cooperatives sòcies i posar a l’entitat en el lloc de referència que li corresponia. Tota una patronal de les cooperatives i societats agràries de transformació (SAT) de les Illes Balears.

P.- Com veu avui el sector primari de cara a l’exterior?

R.- La nostra societat valora el sector com uns grans gestors del territori, cuidadors d’aquests paisatges, però no és conscient del potencial productor que té. Ser agricultor o ramader és una professió, un mitjà de vida.

P.- I com veu el sector primari de portes endins?

R.- Un sector primari potent, amb dos perfils clars. D’una banda els professionals, que han fet durant aquests anys una gran aposta en inversions màquines, instal·lacions i millores de cultius. Uns ramaders apostant per millores genètiques amb tot un esforç d’adaptar l’agricultura i la ramaderia al que el consumidor demanda, amb una qualitat i una seguretat alimentària controlada. En definitiva, un sector que aposta per la innovació. D’altra banda, homes i dones que aposten per seguir la tradició que van heretar de la seva família i que avui dia mantenen el territori amb un esforç personal i econòmic incalculable.

P.- Els pagesos i ramaders entenen que avui és necessari, a més de fer feina, sortir al mig i posar en valor allò que conreen i crien?

R.- Ara, a causa de la pandèmia és un mal moment per a tothom. És important donar a conèixer en positiu i això significa que la societat visualitzi un sector que sovint només coneix com a perceptor d’ajudes. Vivim en una comunitat autònoma on la projecció interior i exterior que sempre s’ha fet ha estat de sol i platja. El sector hoteler, en un temps normal, és sempre generador d’activitat econòmica i d’ocupació, però la gestió del 80% del territori està en el sector agrari. Per tant, crec que és de justícia que el propi sector posi en valor el que fa i per a qui ho fa.

P.- Estar al front de més de 6.000 associats és una feina que requereix molta esquerra mà. Com és el seu dia a dia?

R.- Aquests socis estan repartits entre les 29 cooperatives i SAT i el veritable motor de la nostra entitat està en mans dels consells rectors que gestionen aquestes empreses. Els gestionen persones en el màxim òrgan de gestió, que són les assemblees, amb noms i cognoms, que són el millor actiu avui en dia del cooperativisme. Costa entendre el que és una cooperativa davant qualsevol tipus de fórmula jurídica diferent. La Constitució Espanyola imposa als poders públics la tasca de promoure eficaçment les diverses formes de participació en l’empresa i fomentar, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. Som empreses cooperatives que tenim integrada la responsabilitat social corporativa, la qual cosa no deixa que dia a dia s’hagi de dur a terme una gestió empresarial com qualsevol altra, però en aquestes empreses els resultats són per als socis, amb la finalitat que puguin tenir uns ingressos dignes i una qualitat de vida, a diferència de qualsevol altre tipus de fórmula jurídica empresarial on el que compta més és el benefici que proporciona el capital invertit.

P.- Vostè què prefereix: subvencions o mercat?

R.- Sens dubte mercat, preus justos per al que produïm, però de moment ens veiem abocats al fet que el que es produeix vengui subsidiat, per poder compensar els costos de producció.

P.- Des d’UCABAL tenen el convenciment que, en general, els pagesos i ramaders de les nostres illes tenen un bon producte amb una bona relació qualitat preu?

R.- A les Illes Balears s’ha treballat molt en denominacions d’origen (oli, formatge, vi) i també en IGP (sobrassada, ametlla), producció integrada, producte ecològic. Totes aquestes certificacions requereixen un control rigorós que l’administració duu a terme i que el productor ha de complir amb les normes. Produir a les illes comporta sobrecostos. Volem un règim jurídic que doti les Illes d’un tractament fiscal que reconegui la insularitat, per facilitar la competitivitat de la nostra economia, especialment l’agrària, que en alguns casos és doble i triple insularitat. De moment som incapaços de defensar-ho a Madrid, Brussel·les o on faci falta. Aquest crec que ha estat un estrepitós fracàs dels governs tant d’esquerra com de dreta. S’han realitzat estudis per denunciar el que costa en aquestes illes produir, generant expectatives en el sector i, al final, tot queda en el calaix de l’oblit.

P.- Què és podria fer per millorar la competitivitat amb els productes de la península o l’estranger?

R.- Distingir en lletres majúscules tot el que el sector produeix aquí. Que el consumidor pogués saber de cada producte, especialment la carn, la fruita i l’hortalissa, la seva procedència.

Jerònima Bonafé gaudeix, sempre que pot, del passeig matiner pels conreus del Pla de Mallorca. (Foto: J. Serra)

P.- Com és la relació amb el Govern, i més concretament amb la Conselleria d’Agricultura? Sembla que han apostat molt pel medi ambient i que la pagesia passa una mica de llis. És així?

R.- Nosaltres, com a cooperatives, tenim una bona relació amb la Conselleria, ens sentim respectats i reconeguts en qualsevol fòrum d’interlocució. Com a cooperatives, hem fet aportacions a qualsevol document, encara que a vegades els processos de presa de decisions han estat lents. Comptam amb un suport a la funció innovadora i dinamitzadora de projectes pilotats per cooperatives i SAT, on cal destacar, per exemple, el de Farmers&Co, projecte d’integració de l’oví, llet de pasturatge de Coinga i altres. Projectes sempre a petició de cooperatives. Tots aquests projectes hauria estat difícil dur-los a terme sense suport polític. Treballam també de manera coordinada amb la Conselleria de Treball, a través de la direcció general de Treball, Economia Social i Salut Laboral en l’elaboració de microcooperatives, a fi de dinamitzar el sector, considerat estratègic, que permet constituir cooperatives d’explotació comunitària de la terra només amb dos socis, així com constituir cooperatives de treball associat. Amb les dues conselleries hem pogut fomentar i formar els socis de les nostres cooperatives.

P.- Creu vostè que el sector primari a Balears està tractat com es mereix?

R.- No, mai. El pes del sector turístic sempre ha imperat en les polítiques de governs de qualsevol color, on ha prevalgut sobre el sector agrari sense cap dubte sense reconèixer el mèrit a aquests sectors que han generat molts llocs de treball a les illes. Sempre es tenia present que si el sector no era rendible, hi havia treball en l’hostaleria o la construcció.

P.- La pagesia i ramaderia de les Illes és molt diferent si està situada a un lloc o a un altre. Com es podria ajudar als pagesos que es troben en diferents situacions i es senten perjudicats?

R.- Sense cap dubte un oli produït a Sóller i Fornalutx no té el mateix cost que produït al Pla. Una agricultura mecanitzada fa molt més competitiva una explotació. Mantenir l’olivar a la Serra, i ho sé per pròpia experiència, és molt costós, no només és produir, és mantenir un paisatge de marges, mantenir un patrimoni i una cultura. Per això crec que hauria d’haver-hi una diferenciació en tot tipus d’ajudes. L’activitat de Menorca, Eivissa i Formentera també pateix aquests costos dobles o triples de la insularitat no reconeguda.

P.- Què pensa de les denominacions d’origen que s’han anat creant? En què beneficien el sector?

R.- Crec que és important que existeixin segells de garantia que certifiquin l’origen geogràfic, la qualitat i en molts casos la tradició d’un producte. Partint que només podem competir en qualitat no en quantitat, són el perfecte instrument per garantir un producte acurat.

P.- Quines esperances de creixement teniu a UCABAL?

R.- Treballam en la línia d’intercooperació i integració de cooperatives i SAT. Durant anys hem seguit aquesta línia d’actuació per donar suport a processos de reestructuració del sector cooperatiu agroalimentari. Des del desembre passat comptam amb una línia específica del Fogaiba per poder dur a terme processos d’aquest tipus. Sense cap dubte algunes de les nostres cooperatives i SAT estan en aquests processos empresarials, amb la ferma convicció que la concentració de socis permet uns volums de comercialització importants, la qual cosa condueix a ser tot un referent en el sector que aglutinen. Atomitzades, les cooperatives tenen un futur incert. El sector necessita un relleu generacional i els nostres consells rectors també. És per això que una altra línia important és donar suport i promocionar els joves incorporats al sector. S’ha celebrat aquests dies un Campus de Joves Agro-cooperatius, on uns trenta joves han posat en comú la seva problemàtica. Joves que aviat hauran d’ocupar òrgans de gestió de les seves cooperatives o SAT. Una altra línia que treballam fa alguns anys, és fer visible el paper de la dona en el sector agrari i ramader, juntament amb el fet que en ser sòcies de cooperatives puguin aportar en els seus consells rectors visions del sector des d’una altra òptica.

P.- Un consell als joves agricultors i ramaders?

R.- Que si volen formar part i viure d’aquest sector han d’estar disposats a treballar dur, amb l’orgull de saber que el que produeixen serveix per alimentar les persones. Que en el nostre sector és important l’associacionisme, i per això és molt més important formar part d’una cooperativa o SAT. L’individualisme només serveix per fer més feble el sector. I que estar informat i format constantment és innovar diàriament en el nostre sector.

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt