Joan Company: “Els cerealistes estam pagant una situació de guerra amb Ucraïna fora cap compensació ni una”

Aquest 4 de juny, el sector cerealista s’ha concentrat a Madrid davant del Minister per denunciar la situació que pateixen derivada de l’augment dels costos de producció i la davallada dels preus. Des de les les illes, ASAJA Balears es va sumar a aquesta concentració, junt amb la resta d’organitzacions agràries. Joan Company, el seu president, ha fet el balanç de la campanya de cereals i farratges a Mallorca. Destaca que les pluges han afavorit un augment de la producció, però lamenta la baixada de la rendibilitat per mor del context internacional. Company també exposa la necessitat d’aconseguir un sector sostenible econòmicament perquè es pugui adaptar a la situació d’incertesa derivada del canvi climàtic. 

Pregunta.- Quin balanç feis de la campanya de cereals i farratges a Mallorca?

Resposta.- Ha estat una campanya bona que ve darrera d’una campanya molt dolenta. Les diferències són brutals entre l’any passat i enguany, perquè l’any passat hi va haver una sequera molt grossa i enguany hi ha hagut unes pluges que han permés que sigui un bon any. Al pla no és un any extraordinari perquè al final hi ha faltat un poquet d’aigua, però si que és un any normal tirant a bo. En canvi per la zona més pròxima a la costa si que és un any bo.

En quant a farratges ha estat un any més bo, amb un 20% per damunt de la mitjana. Les pluges del mes de març li varen arribar bé als farratges, l’abril va ser més sec i a qualque lloc als cereals els hi ha faltat un poquet d’aigua. En total, l’increment de producció és d’un 17% entre cereals i farratges damunt d’un any normal. 

P.- Tot i la bona collita, des d’ASAJA advertiu que la rendibilitat del sector continua sent molt baixa. Per què passa això? 

P- Enguany els preus són més baixos que els de l’any passat. Els cereals tenen un problema de fons derivat de la guerra d’Ucraïna. Ucraïna produeix uns 6 milions de tones de cereals, i d’aquests n’entraven 1-1’5 tones a la Unió Europea fora taxes i la resta amb taxes. Però ara, arran de la guerra, Ucraïna pot vendre tot el que vulgui dins Europa i això ha enfonsat el preu dels cereals. I el sector cerealista, a part de perdre 2-3 cèntims per quilo respecte l’any passat, que és una doblerada, ha patit un increment de preus de cost.

Produir de cada vegada és més car, la ma d’obra és més cara, tot és més car… I els fertilitzants, que és la principal despesa dels cerealistes, degut als aranzels que se li ha posat a Rússia i a Bielorússia, han augmentat els preus. Rússia i Bielorússia envien el 80% de l’adob nitrogenat cap a Europa. Això fa que sigui un bon any en quilos, però, empatant en rendibilitat.

Dimecres de la setmana passada hi va haver una manifestació a Madrid, organitzada per les tres OPAS, per ASAJA, COAG i UPA, protestant davant del Ministeri per aquesta situació dels cerealistes. Els cerealistes estam pagant una situació de guerra amb Ucraïna fora cap compensació ni una. 

“Estàs perjudicant a un sector (el cerealista) que és crític per l’alimentació animal i és el principal sector de manteniment del territori de tota la UE.”

P.- Quines són les vostres demandes davant d’aquesta situació. 

R.- Totes les barreres que han posat a Rússia, i tota aquesta entrada de gra d’Ucraïna, l’està pagant un subsector que no en té la culpa. El més lògic seria repartir-ho entre tots, i a aquest subsector arbitrar-li unes ajudes especials per compensar la manca d’ingressos i l’augment de despeses. Estàs perjudicant a un sector que és crític per l’alimentació animal i és el principal sector de manteniment del territori de tota la UE. Estam jugant amb un subsector molt important. 

P.- Quin és el paper de l’Estat i de la UE per donar respostes a les vostres demandes?  

R.- Aquí hi ha la pressió damunt dels Estats membres i la pressió damunt Europa. Totes les associacions agràries tenim representació a nivell europeu i totes estam pressionant allà mateix. El president de l’associació europea de productors de cereals ja fa un any que va escriure un article explicant tot això. El marc jurídic és europeu, però les ajudes són nacionals. 

P.- Quin pes té a les Balears el cultiu de cereals i farratges?

R.- És al voltant d’un 60 % de tot el que es conra en secà. Aquest conreu és absolutament necessari per mantenir una Mallorca sostenible, però pesa poc amb doblers i molt en territori. També es l’àrea més mecanitzada, això vol dir, que molt poca gent fa molta de feina. Per guanyar doblers necessites aigua, per fer les illes verdes necessites extensius, i per mantenir la imatge de país ho necessitam tot. 

“Davant la incertesa que te genera el clima, si volem tenir un territori cuidat no ens queda més remei que tenir una sostenibilitat econòmica.”

P.- També reclamau des de fa temps la reforma del sistema d’assegurances agràries. 

R.-Davant d’una situació de canvi climàtic hi pot haver molts de problemes, i per això necessitam una assegurança que sigui una assegurança, és a dir, que quan hi hagi un problema hi faci front. Davant la incertesa que te genera el clima, si volem tenir un territori cuidat no ens queda més remei que tenir una sostenibilitat econòmica. Si el pagès no pot aguantar econòmicament, és mort. Per això reclamam unes assegurances agràries adients. 

P.- Aquesta seria una de les maneres de fer front al canvi climàtic?

R.- Exacte. Europa, a les polítiques estratègiques que està elaborant, diu que l’agricultura del futur ha de ser sostenible. I, perquè això sigui possible parla de tres sostenibilitats: mediambiental, social, i econòmica. Noltros sempre posam l’econòmica davant, perquè si el pagès no es guanya guanya la vida, ni hi ha sostenibilitat mediambiental, ni hi ha la social. Aquí, si hem de tenir una destinació turística sostenible, i els hotelers li posen un altre adjectiu que és circular, hem de tenir cura del nostre territori. Per aconseguir tot això, o feim una feina a llarg termini i tenim clar com ho hem de fer, o no en podem sortir mai. 

“Per poder incorporar tecnologia i gent qualificada, necessitam una mida mínima d’explotació, perquè sinó no arribam.”

P.- Quins temes pensau que son prioritaris des d’ASAJA Balears?

R.-Primer de tot, hem de seguir fent feina amb la insularitat, que ens suposa un 30% de costos més que a la Península. Si, a més a més, tenim una agricultura mediterrània que ve de la supervivència, amb un poc de tot i tot petit, vol dir que amb explotacions petites estàs competint contra explotacions molt grosses de fora. 

El segon problema que tenim aquí és la ma d’obra i el relleu generacional. Aquí és molt fàcil anar al sector terciari, i no hi ha ma d’obra. Per tant, per poder incorporar tecnologia i gent qualificada, necessitam una mida mínima d’explotació, perquè sinó no arribam. 

P.- Hi ha d’haver un canvi al model d’explotació?

R.- Efectivament. Estam a un model de canvi cap a una empresa molt mes tecnològica, on necessita tres capitals: l’humà, el tecnològic, i l’econòmic. 

P.- I adaptar també els cultius al clima.

R.-Si, però aquesta variabilitat que hi ha aquí hi seguirà essent, però si tenim una bona assegurança i unes explotacions grosses crec que ho podem capejar. Me preocupa més ser competitiu en costos, en tecnologia, i tenir recursos suficients per poder fer inversions que estirin dels dos primers. 

P.- I Europa té en compte aquesta insularitat?

R.- Dins la PAC es reconeixen les Illes Balears com una regió independent i amb unes estructures pròpies. El model actual de PAC acaba al 2027, i entram en un nou model a partir del 2028. En aquest nou model el conseller Simonet hi haurà de fer molta de feina. L’objectiu és que un pagès o un ramader de les illes pugui ser competititiu com un de la penísula, reconeixent-li les seves particularitats.