Joan Deyà: “Visc la pagesia perquè em ve de família”

Joan Deyà (Sóller, 1994) és la generació més jove que està al capdavant de la tradicional tafona de Can Det, situada a Sóller des de l’any 1561. Es tracta de l’única de Mallorca que utilitza el mètode tradicional de producció del segle XVI mitjançant trulls i premses hidràuliques. Una petita fàbrica que recull la història familiar i també de l’oli mallorquí dels petits propietaris de finques de la Serra de Tramuntana.

L’estimació per la terra que ha vist durant tota la vida a casa seva l’han portat a estudiar Enginyeria Agrònoma. De cara a experiència professional, es dedica al negoci familiar i també va treballar a la Conselleria d’Agricultura com ajudant d’inspeccions de maquinàries, així com per tractar el tema de la Xylella Fastidiosa.

Deyà es descriu com impacient, positiu i emprenedor. Durant el temps lliure li agrada estar amb els amics, la seva parella i, com no, passar temps a la Serra de Tramuntana, ja sigui d’excursió o passejant.

Pregunta.- Per què va decidir estudiar Enginyeria Agrònoma?

Resposta.- Primer vaig cursar el grau, que em va convertir en tècnic agrícola, i enguany estic acabant el màster, amb el qual soc enginyer agrònom i on m’he format sobre tots els tipus de tècniques agrícoles. A mi tota la vida m’ha agradat la pagesia perquè em ve de família. El meu padrí tenia a ca nostra tarongers, oliveres i la tafona, que m’agradava molt. Avui en dia pots ser directament pagès o pots, a més, intentar tenir uns estudis que et permetin adquirir altres coneixements.

P.- Per què creu és important formar-se en aquesta matèria?

R.- Estudiar sempre et dona una altra visió de la realitat. Nosaltres podem tenir els ulls tancats i només veure el que tenim al poble, però tal vegada no tot és correcte i ens hem de moure cap una banda o cap una altra.

P.- S’ha emportat qualque sorpresa durant aquest procés?

R.- Sí. No he perdut sis anys a la universitat. L’agricultura de fa cinquanta o seixanta anys no és la mateixa d’ara. És molt important conservar-la perquè la suor dels nostres avantpassats mereix molt de respecte. El que tenim a la Serra és una obra d’art. Ara bé, hem de ser conscients que les coses han canviat i hem de modelar el tipus d’agricultura que tenien ells. Avui en dia si l’agricultura no és rendible és mal de fer mantenir-la.

P.- En què consisteix la feina de l’enginyer agrònom?

R.- Sobretot en ajudar en la gestió de l’agricultura, ja sigui en temes econòmics o del maneig del camp. A més, els enginyers agrònoms podem realitzar projectes agrícoles, com naus, tafones o bodegues, per exemple. A mi m’interessaria més dedicar-me a la gestió de l’empresa de ca nostra i també del camp. A més, em faria il·lusió gestionar projectes que impliquessin la construcció de tafones o bodegues.

P.- Quin és el paper de la dona dins aquesta professió?

R.- Nosaltres en el màster érem tants homes com dones. Les persones que estudien això és gent que estima la terra. No sempre ve de família, ja que a la meva classe hi havia una al·lota que només tenia un petit hort a casa seva. Avui en dia hi ha empreses grosses on hi ha dones col·locades a llocs bastant bons. De fet, al capdavant de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de les Illes Balears hi ha una dona. La tendència és que de cada vegada se n’introdueixin més al sector. Amb tot, he de dir que tradicionalment la dona ha format part del camp. Per exemple, dins la meva família tothom ha fet la seva aportació, no només el meu padrí.

P.- Com ha estat l’evolució de l’agricultura en els darrers anys?

R.- Jo puc parlar sobre el que ha passat dins la meva família, que fa més de 500 anys que gestiona un olivar. Crec que en aquell moment els estudis no eren importants dins aquest sector. Hi havia una divulgació dels coneixements molt diferent. El pagès mateix era com un enginyer sense tenir els estudis. Però amb el pas dels anys realment aquest sector s’ha professionalitzat molt.

P.- Quina és la situació actual dels enginyers agrònoms a les Illes Balears?

R.- No sabria definir exactament com està el tema. Hi ha feina perquè l’agricultura és un sector que es mou. He de dir que cada any surten com a molt deu o dotze enginyers agrònoms i gairebé tots ja estan col·locats, professionalment parlant. Avui en dia amb totes les normes que hi ha es necessiten modernitzar les coses. Per pocs canvis que es vulguin fer es necessiten projectes i aquí és on hi entram nosaltres. Es necessiten persones que ajudin les empreses a gestionar tots els temes burocràtics.

P.- Què destacaria de l’agricultura balear?

R.- Crec que els productes balears estan infravalorats, però així i tot la gent segueix produint. Encara que vagin malament les coses, el pagès d’aquí segueix mantenint la seva producció perquè estima l’agricultura i valora el camp. Crec que és una cosa nostra que no volem perdre.

P.- Creu que la gent de les Illes Balears no valora prou els productes d’aquí?

R.- Crec que li costa. Sense anar més enfora, enguany ha costat molt treure la taronja. És cert que de cada vegada més hi ha una tendència de comprar més producte local, però és una tendència que va molt lenta. El problema és quan volem tenir la fruita durant tot l’any i no és possible. Aquí és quan entren les grans superfícies, que compren els productes de fora i els ofereixen durant tot l’any.

P.- Com creu que podria millorar la situació actual de l’agricultura balear?

R.- Amb la conscienciació de la societat. Tothom farda de Mallorca i de lo bonic que és, però la gestió del paisatge la duu l’agricultor. Si volem seguir parlant bé de Mallorca hem d’ajudar a l’agricultor comprant-li el producte.

P.- Els canvis en els hàbits de consum de la societat i l’estil de vida més proper a l’ecologisme han afectat l’agricultura balear?

R.- Crec que no. Simplement hem de ser conscients de la tendència, que ara va cap a l’ecologisme i cap als productes certificats. De cada vegada hi ha més certificacions. De tota manera, crec que fa falta més coneixement. Hi ha molts agricultors que desconeixen totes les certificacions que podrien tenir. Tothom pensa que només hi ha dues opcions: o ser ecològic o no ser-ho. Però entre i entre hi ha certificacions que poden estar molt bé.

P.- De quina manera les activitats tecnològiques que es duen a terme al camp poden suposar un impacte mediambiental?

R.- La indústria agroalimentària és la que genera més impacte mediambiental. Però a la vegada la tecnologia ajuda a crear menys impacte d’aquest tipus. De cada vegada hi ha més conscienciació i les noves tecnologies que surten generen menys impactes que les anteriors.

P.- Quins són els avantatges de l’aparició de les noves tecnologies dins el sector de l’agricultura?

R.- Avui en dia és impensable anar cap a una tendència que es creïn noves tecnologies que puguin generar problemes de caire mediambiental. A més, les noves tecnologies generen més comoditat al pagès i fan la feina més senzilla. Per exemple, jo puc controlar des del mòbil el rec i també l’abono de l’hort. És un avantatge molt gran perquè ja no fa falta que hi vagi.

P.- I els desavantatges?

R.- El fet que de cada vegada hi hagi una tendència que l’home estigui menys temps damunt la terra. De cada vegada es necessitarà menys gent.

P.- Per tant, es posiciona a favor o en contra de la introducció de les noves tecnologies en la professió?

R.- Crec que la tecnologia ben aplicada no té cap problema i és molt important. Tot i això, també crec que es necessitaran estudis que verifiquin que allò que ens aporta la tecnologia justifica els seus problemes.

P.- La seva família és propietària d’una tafona del segle XVI, situada a Sóller. Quina és la seva història?

R.- Des de l’any 1561 la tafona forma part de la família. Fa uns cent anys hi havia moltes tafones, però amb la decadència de l’agricultura es tancaren. La nostra és l’única de Mallorca que ha estat en continu funcionament.

P.- Quin mètode de producció empra la tafona?

R.- És també l’única tafona de Mallorca que empra el mètode tradicional de producció, tot i que hagi sofert alguns canvis al llarg dels anys. El meu padrí als anys cinquanta va poder posar motors elèctrics. Totes les tecnologies que introduïm, les incorporam sense perdre l’essència. Allò que ens diferencia dels altres és el trull, que és el molí, i els esportins.

P.- Els seus coneixements han suposat algun canvi a la tafona?

R.- Sí. S’estan duent canvis sense perdre l’essència. El llegat dels nostres avantpassats s’ha de conservar i a la vegada s’han d’introduir coses noves. Per exemple, hem posat una centrífuga més moderna perquè funciona molt millor. També pel que fa a la gestió ens hem modernitzat, perquè hi ha molta més burocràcia.

P.- Quins són, des del seu punt de vista, els grans reptes de futur per als enginyers agrònoms?

R.- Pel que fa a la Serra de Tramuntana, el gran repte crec que serà mantenir el que tenim modelant-ho a la realitat actual. A més, crec que s’ha de seguir amb la mentalitat que sempre ha tingut el pagès pel que fa al respecte al medi ambient. Per poder mantenir el que tenim, hem de respectar el medi.

P.- Els pagesos d’avui en dia també són conscients del problema ambiental que hi ha actualment?

R.- Jo crec que sí. No es tracta de prohibir coses, sinó d’arribar a un consens i es pugui deixar fer la feina que toca al pagès, que al final és qui s’encarrega de la gestió de la terra. Sense anar més enfora, una persona té el jardí de casa seva ben cuidat. Idò el jardí d’un porxo, és l’olivar i aquells que en tenen un el volen tenir arreglat, la qual cosa implica un embelliment de la Serra.

P.- Què pot dir sobre la plaga de la Xylella fastidiosa que ja fa uns anys va aterrar a les Illes Balears?

R.- Crec que ens hem alarmat molt. És una cosa que no té solució, però hem de ser conscients que és un problema amb el qual no ens hem d’obsessionar, ja que haurem de conviure amb ell durant molt de temps. Si la Xylella pega a una olivera centenària de la Serra, no la podem substituir perquè no tenim el patrimoni necessari per substituir-la, tot i que hi puguem sembrar una nova olivera. Pel que fa a altres cultius joves on hi hagi la presència de la Xylella, la malaltia conviu amb ells i no hi ha problemes. Hem tingut molta sort que a la Serra no haguem tingut molts problemes. Més que res em preocupa l’amenaça pel patrimoni que tenim. Hem de ser conscients que l’olivera que tenim a la Serra de Tramuntana és molt poc productiva, és més un patrimoni que hem mantingut al llarg dels anys.

P.- Per acabar, pot fer una valoració general de la situació actual dels pagesos i agricultors a la nostra comunitat autònoma?

R.- Crec que les coses han de ser una mica més senzilles. Entenc que hi hagi d’haver controls, però tot hauria de ser més senzill. S’ha de deixar fer feina a l’agricultor. També crec que la societat, per millorar la situació dels pagesos i agricultors, hauria de valorar més el producte local. Falta més conscienciació perquè els mateixos que van a manifestacions en contra del canvi climàtic són els que després van a les grans superfícies i compren fruita i verdura d’altres indrets. La compren de llocs on hi ha una petjada mediambiental molt més alta. Això també és un problema nostre ja que ens hem de vendre millor en aquest sentit.

#Foravila