Joan Magro: “Per a mi el món cooperatiu és una democràcia”.

Joan Magro Bauzá (Sant Joan 1954) és un home sabut, humil i, sobretot, entregat al seu poble i a la seva gent. Sant Joan és per a ell la seva vida, juntament amb la seva família i amics. Ha estat polític municipal durant 25 anys, dels quals n’ha estat batle de 2010 a 2014. Ha estat tinent de batle i sempre amb responsabilitat de govern. Mai no ha estat a l’oposició i ha sabut pactar sempre amb uns i amb altres, fossin del color que fossin, sempre tenint com  a únic objectiu el benestar del seu poble i ciutadans.

Joan Magro fou gerent de la Cooperativa Camp Mallorquí. Va fer 40 anys de feina dins el món cooperatiu.  Duu el camp i el sector primari dins les venes i tornaria a fer tot allò que ha fet, una i mil vegades. S’ha equivocat, com tothom, però la seva bonhomia li ha permès esser crític amb ell mateix i conciliador amb i pels altres. El primer més de regidor va guanyar 7.000 pessetes i en va gastar 25.000 de telèfon. Gran negoci.

Pregunta.-  Com valora vostè el passat, present i futur del món cooperatiu segons la seva experiència?

Resposta.- Per a mi el món cooperatiu és una democràcia. En refereixo a una persona, un vot. És un sistema que s’hauria d’aguantar sempre. No han d’inventar-se coses que desvirtuïn el vot d’aquells que tenen més en contra el d’aquells que tenen manco. Pesar els vots no és cooperatiu i segons la meva visió, el que he dit abans és el correcte. Una persona, un vot.  Les cooperatives són molt importants, però encara ho són molt més les persones i els socis que les conformen.

P.- Però els canvis són necessaris…

R.- Clar que sí, però no s’ha de confondre interessant o important en necessari.  L’evolució s’ha de fer. No podem continuar, si volem ser competitius, llaurant amb arades i someres. Hem de fer-ho amb tractors i, si és possible, els millors del mercat.  Aquests canvis són necessaris i indispensables. Altres canvis que jo anomeno “invents”, segons el meu humil mode de veure, no són ni necessaris ni bons.

P.- Vostè ha corregut molt amunt i avall?

R.- Sí, he corregut molt per mor de la meva feina i de l’estima cap a la pagesia.  L’avui és molt diferent de l’ahir. A manera d’exemple, et diré  que la ramaderia ha estat molt amunt i avui, pagesos amics meus, els sap greu no haver deixat la pagesia quan era hora. És molt trist això. Per als joves jo hi veig un futur i és un futur que passa, primer, per defensar el producte de Mallorca. Això sobretot.

P.- Tenim un producte diferent a la resta?

R.- Jo en els anys que vaig estar de gerent a la Cooperativa del Camp Mallorquí, em  vaig deixar la pell per fer valdre que l’ametlla de Mallorca fos diferent de la de la península. Amb tots els meus respectes cap al producte de la península, la nostra ametlla té un altre gust, té més grassa… i això no s’ha de perdre. Els nostres padrins varen saber sembrar els ametllers així com tocava i per això aquest valor no s’ha de perdre mai.  Estic d’acord que hi ha d’haver varietats i evolució, però s’ha de respectar la nostra ametlla mallorquina. Hem d’estimar i posar en valor lo nostre.

P.- Creu vostè que els pagesos són conscients d’això que diu? S’ho creuen?

R.- Estic convençut que sí, sobretot, aquells pagesos més joves. Avui en dia ja podem veure uns sementers d’ametllers regats amb degoteig i això és el futur. Aquest és sols un exemple. Hi ha consciència de fer el camp productiu i de qualitat.

P.- I aquest canvi de sistema de valoració de la garrova posat en marxa enguany a la Cooperativa del Camp Mallorquí?

R.- És un canvi molt important i molt arriscat. És el sistema que sempre s’ha emprat per la compra de l’ametlla, però el pagès ja estava acostumat. El cultivador de garrova no. Aquest fet canviarà, si dona bon resultat, el sistema de conreu que s’ha dut fins ara i de sempre. Ara el pagès haurà de sembrar garrovers que donin molt de rendiment de garroví, per tenir el millor preu,  en el cas que se segueixi comprant a la prova. S’hauran de fer sembres de noves races, però sempre pensar que s’han de deixar garrovers bords per pol·linitzar la resta. 

P.- Canviarà tot el sistema?

R.- Per lògica sí perquè els pagesos voldran tenir unes varietats que amb la mateixa feina donin el millor rendiment econòmic. Els vivers ja es poden posar a fer planters de garrovers que donin molt de garroví i no tant dels que tinguin molta popa o siguin les més formoses. Això potser duu un cert desencís amb alguns agricultors que es pensaven tenir una bona garrova, però resulta que el rendiment de garroví és molt minse. D’això n’és el cas, per exemple, la garrova de Sóller que dona de rendiment aproximat del 8% mentre que la del Pla de Mallorca dona entre un 12, 13 i fins i tot un 14%. La diferència de preu es veurà minvada respecte a la resta de Mallorca.  

P.- I això, per què és així?

R.- Això és així perquè antany es sembrava la garrova per donar menjar als animals i per això es necessitava garrova amb molta popa. El garroví no era el més important perquè no serveix per donar menjar als animals. Aquest món del sector primari ha canviat i hem d’anar cap a un futur d’unió i esforç comú. Si no tenim un sol paraigua entre les cooperatives de primer i segon grau amb una lluita constant per millorar tots plegats, els pagesos estan venuts. Tots plegats s’ha d’adreçar per demanar les ajudes cap a la reconversió. Pe que fa als ametllers ja s’han fet molts d’experiments i posats en pràctica. De garrover anem molt endarrerits.

P.- O renovar-se o morir.

R.- Sense cap dubte. Avui la gent que ha fet experiments sembrant arbres joves, més races i sistemes de reguiu, ja comença a despuntar envers els altres que no s’han adonat de la necessitat d’innovar.  Això és el futur. A Sant Joan, per exemple, hi ha molta gent que fa hortalissa i que pertanyen a cooperatives. El futur està a industrialitzar la pagesia.  Aquest és el futur. És bàsica també la formació dels pagesos i que sàpiguen perquè fan les coses. Han de tenir clar que allò que tenen sembrat donarà una producció ja calculada i per això la sembra ha de ser fruit d’un estudi tant de mercat com de necessitat de producció.

P.- Com es pot ajudar a la pagesia de la Serra de Tramuntana que té unes característiques diferents i una protecció que tot i estar molt bé condiciona la vida a les finques?

R.- Aposta hi ha ajudes per a les finques de la Serra de Tramuntana. Pots ser la Serra hauria de fer, a molt llarg termini, un canvi de varietats…  Està ben clar que, per exemple, un garrover a la muntanya no creix tan aviat com al pla. Tot aquest motiu i altres són els que, segons el meu parer, s’haurien de fer veure als governants. Els pagesos de la Serra de Tramuntana juguen amb molts desavantatges perquè ho tenen molt complicat per l’orografia del terreny, però són els que cuiden la Serra.   Aquelles pèrdues que jo esmentava abans amb la qualitat de la garrova i  moltes altres, les haurien de cobrir les institucions, no el pagès. Hi ha d’haver una important consciència  política que és de justícia que hi sigui. De el contrari, sempre jugaran amb desavantatge i el desencís està assegurat. Si els pagesos no cuiden la Serra, tot allò que tenim anirà directe al fracàs.

P.- Vol dir que s’ha dignificar i ajudar als que mantenen la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat?

R. Està clar que sí perquè aquest patrimoni té uns propietaris que són en la seva majoria els pagesos. Els jornals de feina, els esboldrecs, el manteniment dels olivars…  té uns costos molt elevats. No pot ser que això corri tot a l’esquena dels propietaris perquè arribaran, bé molts ja ho fan, a haver d’anar a jornal a fora de ca seva per després deixar-se la pell per cuidar unes terres, la Serra en aquest cas, de la que en gaudim tots. No és just. Si no volem que la Serra de Tramuntana desaparegui, hem d’ajudar. És molt maco dir “conservem” però avui, a la ramaderia de Campos, per exemple, no importa anar a ajudar-la perquè malauradament ja no existeix. Els molins de Sant Jordi, un altre exemple, no poden seguir esperant la seva rehabilitació perquè si esperem un poc més ja no hi haurà res a restaurar. Hauran desaparegut. Tot això és un reclam turístic que l’hem de conservar i costejar entre tots. Els doblers de l’impost de turisme sostenible haurien de ser per això.

P.- Idò, el pla té més possibilitats?

R.- Sense cap dubte. Dins el pla hi ha molt d’espai buit i es poden fer sembres de prova per a noves varietats. La Serra de Tramuntana està molt limitada a l’olivera  i la garrova i així ha de continuar perquè no ens podem carregar arbres de la seva categoria, però mantenir-ho té un cost i no l’ha de pagar el pagès mentre les institucions s’omplen la boca de preservar i preservar. Preservar s’ha de fer, però no a costa dels propietaris.  Mallorca és una lloca petita i fa els ous petits. Per aquest motiu ens hem d’aprofitar de fer tot el que sigui possible dins allò que tenim, però n’hem de poder viure i no malviure. 

#Foravila