José Bermejo: “A la Serra de na Burguesa hi ha un patrimoni importantíssim de forns de calç i de guix”

José Bermejo va començar a fer excursions per Mallorca a finals dels 80 quan els seus fills eren petits i amb el pas dels anys va recórrer tota l’illa. Començà a practicar l’espeleologia i ha arribat a topografiar al voltant de 400 coves a la Serra de na Burguesa. Aquest mes de maig ha donat a l’Ajuntament de Calvià documentació, plànols topogràfics i fotografies de coves, platges i cales, pedreres, forns de calç i guix i tot allò que ha trobat en les seves caminades. Una informació que a partir d’ara estarà a l’abast de tothom. Foto: Borja López.

Pregunta.- Com comença la seva afició pel senderisme? 

Resposta.- Vaig començar a practicar senderisme a finals dels 80 acompanyat dels meus fills quan eren petits, i la meva dona. Vàrem començar a sortir per llocs fàcils i a poc a poc vàrem anar a més i a part de fer excursions per l’illa, sortírem per Espanya, Europa, Nepal….

L’any 2004 vàrem posar en marxa una web on hi havia explicades 82 excursions que la gent podia consultar. Se diu Mallorca Verde i segueix funcionant, ara el més actualitzat és la part de l’espeleologia.

P.-Quan comença a documentar tot allò que trobava? 

R.- La fotografia sempre m’ha agradat molt, he fet fotos per tot allà on he passat i he anat fent un arxiu bastant extens. Quan començ amb l’espeleologia, al principi quan visitava algunes coves fàcils, sobretot a la Serra de na Burguesa, me vaig dedicar a actualitzar les coordenades perquè la gent les pogués trobar, perquè quan es catalogaren no hi havia GPS. 

P.- Quines zones de l’illa coneix millor?

R.- L’illa no es coneix en una vida. Hem estat per tota l’illa, però especialment a la Serra de na Burguesa per proximitat.

P.-Què ha donat a l’Ajuntament de Calvià?

R.- M’han dit que són unes 5.000 fotografies, a part, un llistat del nom de totes les cavitats i les seves coordenades i també les topografies de cada cova. Totes les coves que he visitat amb les seves fotografies i la seva documentació, i també els 19 articles que he publicat en revistes especialitzades sobre la mineria i l’espeleologia a la Serra de na Burguesa.

“Segons quin tipus de cavitats són molt perilloses, n’hi ha que són forats que estan al terra i en llocs ocults”

P.- Per què es important comptar amb aquest registre de cavitats?

R.- Primer per conèixer la seva existència i també és molt important per molts de motius. Segons quin tipus de cavitats són molt perilloses, n’hi ha que són forats que estan al terra i en llocs que estan ocults. Per exemple, en l’època de bolets molta gent va per na Burguesa a llocs que hi pot haver alguna cavitat i hi podrien caure. En moltes d’aquestes cavitats es troben restes de cabres o cans. I molt important, si algú surt tot sol i cau i no se sap que existeix aquesta cavitat, on el cerques? Algunes d’elles són de fàcil protecció per evitar aquest perill, però abans s’ha de conèixer on són.

P.- Quan comença a practicar l’espeleologia?

R.- Vaig començar a visitar coves amb la meva dona, Amparo Villar, i un company, Gaspar Herráez, i posteriorment amb l’espeleòleg de Pollença, José Antonio Encinas. Començàrem pel litoral de Manacor i la Serra de na Burguesa. 

En el tema de les coves sempre he estat acompanyat d’un grup, ha estat un treball d’equip. A més dels que he anomenat, també m’han acompanyat en diferents èpoques José Vicente Pardo, Tomeu Mateu i Borja López.

P.- Hi ha moltes coves que encara no estan documentades?

R.- A la Serra de na Burguesa sempre et pots trobar una sorpresa, però n’hi ha moltíssimes documentades perquè abans de mi hi han estat altres persones. De vegades quan anava a cercar una cova, en trobava un altre pel camí i ja vaig començar a fer les meves pròpies topografies sempre acompanyat d’altres persones. 

“L’Avenc de s’Esquerda ha estat la troballa personal més important a nivell espeleològic i la que més m’ha impactat”

P.- A les fotografies podem veure coves espectaculars. Per exemple, l’Avenc de s’Esquerda.

R.- Aquesta potser ha estat la troballa personal més important a nivell espeleològic i la que més m’ha impactat. Aquest avenc situat a la Serra de na Burguesa estava sense catalogar. Quan baixes, la sala té una alçada d’uns 50 metres i hi trobam una cascada petrificada que va d’adalt a baix, un coa estalacmítca. Es espectacular i sol ser visitat per una colònia de ratapinyades. A nivell espeleològic és una de les coves que tothom vol visitar, record que quan vaig baixar per primera vegada se me va posar la pell de gallina.

“Tot està tal qual va quedar des de que es va deixar de treballar en la mineria a la Serra de na Burguesa a meitat del segle passat i la veritat és que està en un estat lamentable”.

P.- Si parlam de na Burguesa, també va ser una zona històricament d’extracció de calç. Que en queda de forns de calç, de guix i d’altres elements patrimonials?

R.- M’he dedicat a prendre les coordenades de tots els forns que he trobat a la serra de na Burguesa, uns 70 principalment de calç, i els de guix, excepte un, estan en molt mal estat. Tot això ho he lliurat a l’Ajuntament de Calvià, tots els forns que he trobat amb les seves coordenades, fotografies i estat de conservació.

Hi ha un patrimoni importantíssim, a nivell de forns, tant de calç, que són els que més hi ha, com de guix, que n’hi ha pocs. Però és un patrimoni que està abandonat totalment. Està tal qual va quedar des de que es va deixar de treballar en la mineria a la serra de na Burguesa a meitat del segle passat i la veritat és que està en un estat lamentable. I aquí reivindic que es prengui consciencia sobre aquest tema, quan vaig a altres bandes tenc enveja sana i veure que està totalment abandonat em fa mal. 

P.- També ha documentat cales i platges. 

R.- Estam sempre caminant i a l’estiu passejam per la costa. He fotografiat tot el que he trobat, crec que estan totes les cales de Calvià. Quasi sempre les he fotografiades en època de poca afluència turística, principalment a l’hivern. 

“Més que el canvi del paisatge, el que més ha canviat és l’afluència. Ara hi ha una acumulació molt gran de gent que va a na Burguesa amb bicicletes i motos.”

P.- Ha vist canviar molt el paisatge de Calvià?

R.- Més que el canvi del paisatge, el que més ha canviat és l’afluència. Ara hi ha una acumulació molt gran de gent que va a na Burguesa amb bicicletes i motos. I encara que sembla que les bicicletes han de contaminar manco, es dediquen a fer nous camins. I les motos, que he de contar, és un altre problema

P.- També ha documentat pedreres.

R.- Si, és un tema que m’interessa molt. Ens hem dedicat principalment a les pedreres de litoral, les de marès de Calvià les tenc totes documentades. A Calvià hi ha pedreres amb molta història que s’empraren per construir la catedral de Mallorca i visualment n’hi ha algunes que són fantàstiques. Fa poc en vaig trobar una, va ser una sorpresa, perquè està oculta entre la vegetació. Es la segona pedrera de costa coberta que trobam a Calvià, la primera la coneix tothom, és a Portals Vells,  i aquesta la tenc pendent de topografiar. Va ser una gran sorpresa.

P.- Encara es poden descobrir coses?

R.- Sempre deia que abans de jubilar-me, que ja pràcticament ho estic, esper que em donin alguna sorpresa. Segurament a mi ja no me la donin, però no descart que passi.