Ara llegint
Lluís Ysasi (Terranostra): “Volem decidir el que consumim i quina relació tenim amb els nostres proveïdors”

Lluís Ysasi (Terranostra): “Volem decidir el que consumim i quina relació tenim amb els nostres proveïdors”

El documental “Food Coop” (Thomas Boothe, Maellanne Bonnicel, 2016) conta la història del primer supermercat cooperatiu que es va obrir a Nova Iork l’any 1973, la Park Slope Food Coop. Un model que va seguir La Louve, el primer d’Europa obert a París 2016, i que també ha inspirat al col·lectiu que ha creat a Mallorca el supermercat cooperatiu Terranostra. Situat al carrer Alfons el Magnànim 24 de Palma, va obrir les seves portes l’11 de febrer de 2021. Des de llavors ha rebut el premi Alzina del GOB, el premi Rezero 2021 en la categoria d’Entitat, i el Premi Cercle d’Economia 2022.  Lluís Ysasi és un dels tres socis treballadors en una cooperativa que compta amb 480 socis de consum. A Terranostra prioritzen la venda de producte local, ecològic i sense envasos. Un model que permet que siguin els propis socis els que trien els productes i els proveïdors.

Pregunta.- Com sorgeix la iniciativa de crear un supermercat cooperatiu? Com va ser el procés de creació?

Resposta.- Vàrem obrir l’11 de febrer de 2021 i la cooperativa s’havia constituït a l’estiu de 2020. En aquell moment el grup feia 2 anys que estava organitzant-se per muntar-la, vàrem triar el documental “Food Coop” i el presentàrem a Cineciutat, a partir de la projecció del documental es va dinamitzar el grup promotor per crear la cooperativa. Vàrem fer moltes reunions per veure quin model de supermercat volíem, on el volíem ubicar, quin tipus de producte volíem tenir, com havia de ser la relació amb els socis… tot això va sortir d’un treball grupal, ens reuníem unes 30 o 40 persones cada vegada, no sempre les mateixes, hi havia en total unes 50 o 60 persones que anaven rotant. I quan vàrem veure quin model volíem i que érem un grup de persones que ho volíem tirar endavant, ho vàrem fer. Quan vàrem obrir erem unes 200 persones i ara sóm 480 socis. Hem anat creixent. 

P.- Què aporta el model cooperatiu a aquest tipus de projecte? Supermercats cooperatius n’hi ha pocs.

Ens aporta la capacitat de decidir en la nostra compra. A diferencia del mercat que et proposa que compris el que t’ofereix, noltros volem revertir aquest model i ser els que decidim el que volem consumir i quin tipus de relació tenim amb els nostres proveïdors.  Som 480 persones que organitzades en diferents grups podem definir com hem de funcionar. 

“Quan vàrem obrir Terranostra erem unes 200 persones i ara som 480 socis. Hem anat creixent”

P.- Quines tasques fan els socis i què han d’aportar a la cooperativa?

R.- Els socis de consum aporten un capital social inicial de 100 euros, que el tenen totes les cooperatives, i després han d’aportar la seva compra i dues hores i mitja al mes de temps per donar una ma a la tenda. Poden estar cobrant, reposant, revisant un albarà, fent net, fent un inventari… A part d’això, estam organitzats en comissions, i cada comissió s’encarrega d’una àrea en concret: una decideix el tipus de producte i proveïdor que hem de tenir, tenim un grup que es dedica a la comunicació, un grup que es dedica a fer pagaments, cobraments, pressupost… un altre per temes legals, tecnologia, acollida per rebre als socis nous, un grup de cures… hi ha molts de grups de feina i en podríem tenir més en la mesura que tenguem més socis que es puguin involucrar. Després tenim una assemblea de coordinació que es reuneix 2 pics al mes. 

P.- Quin tipus de productes són els que prioritzau?

R.- El criteri és local, ecològic i sense envàs, preferiblement de petits productors, cooperatives i empreses d’economia social. Això és impossible en tots els productes i te pot fallar algun d’aquests elements. Els productes de neteja són també locals, es fabriquen al polígon. Per tipus de producte tenim alimentació, higiene i neteja. A part d’això hi ha productes per comanda, com per exemple, la carn. Ara tenim pollastre i me, i estam treballant per tenir vedella.

A Terranostra prioritzen el producte local, ecologic i sense envàs.

P.- Com és la vostra relació amb els productors o proveïdors? 

R.- Tenim dos tipus de relacions: directament amb el productor com és el cas de la verdura, els sabons, la mel, la carn, les ametlles, el vi… I quan costa molt anar un a un perquè no és producte local contactam amb una distribuidora. La nostra filosofia és intentar tenir contacte directe amb els productors i ens acostam al màxim al que volem. Hi ha gent que te demana un producte, mires si hi ha demanda suficient per comprar-lo i després si és viable, còm ha de rotar el producte, com ve envasat, si ve de fora… El grup de productes analitza tot això i tira envadant o no un producte en funció de tots aquests factors. 

“El criteri és local, ecològic i sense envàs, preferiblement de petits productors, cooperatives i empreses d’economia social”

P.- És complicat que tantes persones es puguin organitzar i gestionar? Les decisions són col·lectives i això costa un poc a la nostra cultura.

R.- Hi ha coses que requereixen molta rapidesa i noltros generam estratègies per solucionar això. Com les línies estratègiques ja estan marcades, això facilita funcionar de manera autònoma, per exemple, per comprar el que compram cada mes no he demanar res a ningú. Ara bé, les línies estratègiques si que es parlen a l’assemblea de coordinació i a l’assemblea general de tots els socis, i aquesta assemblea decideix temes importants que poden dur debat. Intentam que el que són canvis en les estratègies passin per assemblea general de tots els socis, i el que és definir segons quin tipus d’estratègia passin també per l’assemblea de coordinació, que és qui valora les propostes dos pics al mes.

Façana del supermercat cooperatiu Terranostra al carrer Alfons El Magnànim 24 de Palma

P.- Com estau vivint la inflació que patim en aquests moments?

R.- Hem de fer una anàlisi respecte de còm ens està afectant realment per saber quina pujada real hem tengut sobre la senalla de la compra dels nostres socis. Si que és cert que quan menys envàs, quan més proper sigui el producte i millor la relació que tens amb el proveïdor, possiblement pateixis menys pujada. Això és una percepció meva, però a nivell de verdura local la pujada de preus ha estat mínima, en canvi el producte envasat que ve de la Península, igual que la resta, haurà pujat perquè el vidre ha pujat, la benzina ha pujat… 

P.- Ja fa un any i mig que Terranostra va obrir. Quin balanç en feis?

R.- Enguany hem notat sobretot el segon trimestre una pujada grossa dels socis i compradors. L’estiu sempre és fluix perquè vivim de gent local i ara estam esperant que la pujada continui d’ara a final d’any, però encara estam en procés de creixement. Pensam que si el model es pot conèixer un poc més hi hauria més gent que es faria sòcia, per això hem de començar a treballar amb associacions de veïnats i entitats que estiguin a prop per donar-ho a conèixer. També estam treballant per fer propostes que donin entrada a més gent.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt