Magí Ferriol: “L’objectiu de l’associació quan va néixer fou la normalització lingüística”.

Magí Ferriol Bauzá (Maria 1954) és el coordinador de la revista local Fent Carrerany  que s’edita a Maria de la Salut des de l’any 1986. És una persona molt activa que com molta de la gent del seu poble, tenen la cultura dins el cor i les venes. Fent Carrerany és una branca de l’Associació Cultural Fent Carrerany que engloba tota una sèrie d’activitats, entre elles, la revista.  Magí Ferriol  fou el primer responsable de la publicació tot i que durant setze mesos fou el batle de Maria, temps que deixà la responsabilitat periodística en mans d’altres persones que conformaven el grup de redactors.  

Pregunta.- Fent Carrerany és més que una revista?

Resposta.- Sí, Fent Carrerany és una associació cultural que edita la revista amb el mateix nom. Va néixer com una associació que quan va sorgir englobava quasi tot lo esportiu i cultural que es feia a Maria. Actualment donem cabuda a tot allò que altres associacions no fan: presentacions de llibres, exposicions… Hem estat receptors d’associacions culturals d’altres llocs com els Països Catalans. Amb ells hem tingut contactes de caràcter cultural que ens han aportat a ca nostra la seva cultura i nosaltres la nostra. Hem anat fent intercanvis que ens han enriquit molt a les dues parts. Al principi també férem molta tasca esportiva, tot i que a mesura que ha anat passant el temps, han nascut clubs i associacions que han assolit aquesta activitat. Sempre hem mirat de donar cobertura a tota mena d’iniciatives culturals de la vila.

P.- Què vol dir de Fent Carrerany?

R.- És una paraula molt bella que té un significat molt nostre. Dins la pagesia fer un carrerany és fer un petit camí dins el sembrat.  Dins el  blat es feien alguns camins estrets perquè pogués passar la bístia per cegar. Per tant, la idea de fer un carrerany era preparar la terra per fer una feina. Té el seu origen dins la pagesia i és  la preparació d’un camí que encara hem de seguir fent dins la cultura.  

P.- Pot ser allò que més destaca de l’associació és la publicació perquè surt periòdicament i arriba de casa en casa. Com és la revista Fent Carrerany?

R.- No tenim cap persona en plantilla de tipus professional. Els que estem al cap davant som un consell de redacció que sempre l’hem anat conformant entre quatre i sis persones més o manco. La publicació és mensual i sempre seguim el mateix ritme. La segona quinzena ens trobem i passem llista a les coses que han passat o les que han de passar… Amb tot això, a més de les entrevistes, articles d’opinió, reportatges… ens anem adjudicant les feines i el seu seguiment. Tot això ho anem recollint i després ve la feina de maquetació, correcció… A causa de la pandèmia ara ens trobem una mica més distants perquè les reunions, entrevistes i tot el que era presencial ho hem de fer de manera virtual, però ens anem arreglant així com podem.

P.- Quin format té, com es paga i quina periodicitat té?

R.-  La periodicitat és mensual i funcionem a base subscriptors. Els membres de la redacció les repartim de  casa en casa als  subscriptors que l’esperen amb moltes ganes. El format és DIN A4,(foli)  i per regla general són vint-i-quatre  pàgines tot i que la paginació en el temps de la pandèmia ha pujat molt. Molt sovint sortim a trenta-dues i a trenta-sis pàgines. Sempre intentem que el cost d’impremta vagi ajustat a què el puguin cobrir les quotes dels socis. Després tenim molt poques publicitats entre sis i set de sempre, i després, entre el Consell i el Govern, tot depenent  del color polític i dels temps de corren, ens han donat alguna cosa i a vegades res. Aquests doblers es destinen a completar les despeses de tecnologia: ordinadors, càmeres, telèfons… La publicació de sempre ha estat íntegrament amb llengua catalana.  Jo som la persona que fa la maquetació  i tots som correctors. Anem passant els textos a tots els redactors i és la millor correcció perquè tothom diu allò que troba i entre tots en feim un de bo.

P.- Són 35 anys sense aturar. Què és allò que mes posaria vostè en valor de la publicació a lo llarg de tot aquest temps?

R.- Un dels objectius de l’associació quan va néixer era la normalització lingüística. Jo valoraria una qüestió molt important:  la part sentimental. La gent de Maria se sent la publicació molt seva. No t’ho diuen però ho notes. Si alguna època s’ha endarrerit una mica, la gent demana què passa amb Fent Carrerany. Ara no passa molt perquè la tecnologia és molt activa, però abans, quan la impressió era quasi manual, sovint la sortida al carrer no era del tot puntual. A partir d’aquest moment, la gent tenia nervis. És un efecte que no és tangible però hi és. També hi ha una segona part: allò que surt i queda escrit per sempre. N’és un exemple la feina dels historiadors que apropen a la gent al nostre passat. Aquest fet té valor molt gran perquè si no fos per les publicacions, tot això es perdria amb el pas del  temps. No sortim en digital a pesar que l’hi tenim. Alguns l’han demanada, sobretot els que viuen a fora i els ho feim arribar. Tenim una tirada de 50 exemplars mensual.

P.- Quin futur veu vostè a la premsa en paper i a la premsa forana en general?

R.- Jo no veig aturai a la premsa en paper, sobretot si parlem de premsa forana que és la que arriba a les cases. Penso que la tendència podria anar cap a la digitalització, però mai  substituirà algunes publicacions. Tenir a mans el paper és molt nostàlgic i moltes vegades més pràctic a l’hora de fer-hi feina. Una altra cosa és que la publicació o publicacions  també puguin estar digitalitzades perquè és una manera de poder posar a l’abast de tothom la feina que s’ha anat fent.  La premsa forana és el mateix que la nostra publicació. Són revistes, setmanaris o qualsevol publicació que roman damunt la camilla de les cases i tothom  la llegeix. Això no crec que es perdi mai. La premsa forana com associació necessitaria algú amb una dedicació ferma per aconseguir activitat econòmica per poder continuar tots.

P.- Com associació, Fent Carrerany va creixent?

R.- Va creixent en valor, però mai ens hem proposat créixer perquè allò que feim és mantenir el que tenim i donar-li qualitat. Al llarg de  trenta-cinc anys  el  llistat de col·laboradors és molt fidel malgrat que alguns van desapareixent per motius d’edat, canvi de residència… Sempre mirem d’enganxar algú més, però no és tasca fàcil.