Maite Salord: “No són els espais el que enyoram, sinó allò que hi hem viscut”

Fa dos mesos i mig que  va arribar a les llibreries “El temps habitat “ (Ed. Proa), la darrera novel·la de Maite Salord, i ja és a punt de sortir una segona edició. La història d’Àngela Benejam ha interpel·lat als lectors. Les reflexions de la protagonista hores abans de fer efectiva la venda del lloc familiar a uns francesos connecta amb la problemàtica de la venda de propietats a estrangers que afecta a totes les illes. Però no és d’això que va la novel·la, explica Maite Salord (Ciutadella 1965), sinó del que ens queda quan perdem els espais que ens vinculen al nostre passat. 

P.- Quin és el tema principal de la novel·la?

R.- És una novel·la que toca molts de temes. És la vida d’una dona, ja en plena maduresa, que fa balanç dels seus anys. Per tant, toca relacions pares-fills, relacions entre germans, també hi ha la pandèmia, l’heroïna dels anys 80…. Però jo crec que si hi ha un tema que segurament cus tots aquests és la reflexió sobre el temps i sobre allò que enyoram i que recordam. D’aquí ve el títol del llibre “El temps habitat”, la idea és que sempre lligam els records a espais, però realment no són els espais el que enyoram, sinó allò que hi hem viscut. Per tant, allò que habitam és el temps. 

“Quan vaig començar la novel·la l’any 2021 la venda de propietats a estrangers era un fenomen que tot just començava, i que ara, tres anys després, és un boom.”

P.-Com sorgeix la idea d’escriure sobre aquest tema?

R.- Els temes de les novel·les surten per atzar. Venen ells a tu i no vas tu a ells. En el cas d’”El temps habitat”, una conversa trivial amb una persona no propera em va dur a pensar i a reflexionar sobre la venda de cases, de llocs i de tot el que noltros hi deixam o no. I d’aquí surt aquesta novel·la. En la conversa, la persona em va rallar amb molt d’enyor del lloc dels seus avis que havien venut. Me va dir que li agradaria tornar-hi, tornar a veure la casa. Va ser a partir d’aquí que vaig començar a reflexionar sobre aquest tema de què enyoram realment? Deim que enyoram cases, que enyoram ciutats… però en realitat enyoram allò que hi hem viscut. I va ser a partir d’aquí que vaig començar a donar forma a aquesta novel·la. He de dir que quan la vaig començar l’any 2021 la venda de propietats a estrangers era un fenomen que tot just començava, i que ara, tres anys després, és un boom. M’ha sorprès a jo mateixa perquè era un tema que passava, però no era tan habitual com avui. 

“Tot allò que hem viscut és nostre, amb independència de si l’espai el tenim o no.” 

P.- Quin és el recorregut que fa la protagonista de la novel·la? 

R.- En aquest cas la protagonista de la novel·la, Àngela Benejam, fa un recorregut per tots els espais de la seva vida, des de la infantesa fins els darrers anys en que va passar allà els estius amb sa mare. Fa un recorregut per tots aquests espais del lloc, pel safareig, les cases, pel pati, la capella… i a partir d’aquí va lligant amb trossos de vida. El final de la novel·la és assumir que realment allò que hem viscut no ho podem canviar, però si que podem decidir quin serà el nostre futur. I en aquest sentit, tot allò que hem viscut és nostre, amb independència de si l’espai el tenim o no. 

P.- Aquest tema de la venda de les cases, potser no és el tema principal, però és un tema que ara preocupa, no només a Menorca sinó a totes les illes. Aquest punt ha enganxat als lectors?

R.- Si, de fet és curiós perquè la paraula Menorca, el nom de Menorca, no surt en tota la novel·la i no és fet expressament. Jo me’n vaig adonar quan ja l’havia acabada, vaig pensar si forçava que sortís i finalment vaig decidir que no, que si en una primera redacció m’havia sortit així, que per algún motiu era. I realment és perquè la novel·la ralla clarament de Menorca, però pot ser molts altres llocs que avui en dia per desgràcia també estan a la venda.

“Aquesta novel·la l’he escrita en 3 anys perquè és la primera que he començat i he acabat ja fora del tot de la política.”

P.- Com ha estat el procés d’escriure aquesta novel·la?

R.- Aquesta novel·la la vaig començar l’any 2021, quan ja havia acabat “El país de l’altra riba”, i tenia ganes d’escriure una novel·la que fos diferent, per jo era un repte. Les altres eren novel·les amb molts de personatges, que passaven a molts de llocs, a molts països diferents, amb eixos temporals també diferents, i volia escriure una història d’un únic personatge, un únic espai i només unes poques hores de temps. 

El procés ha estat com són sempre els meus processos de creació. Comencen amb les informacions imprescindibles per partir, i després me deix dur per la història, pels personatges i pel mateix text. Si que és vera que aquesta novel·la l’he escrita en 3 anys perquè és la primera que he començat i he acabat ja fora del tot de la política. 

P.- Això t’ha fet sentir-te més lliure, el fet d’escriurer-la ja fora de la política? 

R.- La darrera novel·la que havia publicat era al 2014, per tant, tots els anys que vaig ser al Consell, com a presidenta del 2015 al 2017, i després com a consellera fins al 2021, no vaig publicar cap novel·la. Si que quan vaig deixar la política vaig publicar “El país de l’altra riba” que és una novel·la que anava escrivint a estones, però vaig estar 7 anys per escriure-la. El que si he notat és que des que he deixat la política tenc temps i tenc el cap per poder pensar novel·les. 

Pregunta.- “El temps habitat” va arribar a les llibreries el 25 de setembre. Com han estat les seves primeres passes? 

Resposta.- La veritat és que la resposta dels lectors ha estat molt positiva. Tot i que és una novel·la diferent a les que jo havia fet fins ara, he de dir que en aquest cas m’han arribat moltes respostes, que moltes vegades és més difícil que arribin a l’escriptor. De fet, tenim una segona edició a punt de sortir. 

P.- Vares presentar la novel·la a Barcelona. Es viu igual la història des d’altres indrets que no són les illes?

R.- La veritat és que la resposta que ha tengut fora de les illes també ha estat molt positiva. L’he presentada a Barcelona a la llibreria Ona, i ara al gener tenc més presentacions per terres catalanes i me fa molta il·lusió perquè hi ha hagut bona resposta. Per exemple, va sortir un article de l’escriptora Sílvia Soler que rallava d’aquesta novel·la i ho relacionava amb els espais que perdem tots, sigui on sigui, el carrer, aquella casa de camp… Jo crec que és un tema que interpel·la a tothom. Aquest dilluns 16 venc a Palma al Club de Lectura de l’Ara Balears, i després tenc altres presentacions a diferents pobles de Menorca. 

P.- Com són aquestes trobades als clubs de lectura?

R.- És el que m’agrada més perquè és la manera de veure clarament com és rebuda la novel·la i pots rallar amb els lectors. Per jo és de les millors experiències.