Natàlia Fuster i Laura Miró: “Ara els jugadors del Mallorca que tenen malnom són els que destaquen”

El Pirata Muriqi, el Dimoni d’Artà o Popeye Nunes són alguns dels malnoms de jugadors del RCD Mallorca que han recollit Natàlia Fuster i Laura Miró en una comunicació que han presentat a la Jornada d’Antroponímia i Toponímia organitzada pel Gabinet d’Onomàstica de la UIB. Han recollit els malnoms des del 97, l’any de l’arribada d’Héctor Cúper, fins a l’actualitat. Aficionades al Mallorca des de petites, Natàlia Fuster és filòloga i Laura Miró és historiadora. 

P.- Com neix la vostra afició al Mallorca?

Laura Miró.- Som aficionada des dels 6-7 anys, mon pare va ser qui me va començar a dur al Mallorca, a més jo també començava a jugar a l’escola i m’agradava molt. Vaig començar a ser sòcia el 2001-2002 i a partir d’aquí molt entusiasta, a més va coincidir un moment que el Mallorca anava molt bé, jugava a Champions… i me vaig animar molt a ser del Mallorca.

Natàlia Fuster.- En el meu cas, a ca meva no han estat gaire futbolers, si que es ver que el meu conco me va dur un pic o dos al Lluis Sitjar, però jo des de 7-8 anys col·leccionava cromos de futbol, i em sabia tots els jugadors, posicions… però com la meva família no eren futbolers, només veia el partits que feien per la tele. A partir de l’any 2007, tenia 18 anys, ja anava a la universitat i és quan em vaig fer abonada i fins ara.

P.- Com heu fet la recerca dels malnoms dels jugadors del Mallorca? 

L. M.- La millor manera és recuperar articles de premsa, també entrevistes que s’han fet a jugadors on expliquen d’on els hi venia el malnom i hem recuperat alguns diaris on per exemple empren Ensaïmada Mecànica per al Mallorca. També tinc una gran font amb mon pare, amb ell vaig aprendre molts de malnoms, que a més quan anava a la grada es sentiem. Vàrem començar l’estudi a partir de l’any 97 perquè era quan començàvem a recordar més noltros. 

N.F.- Jo som del 89, a aquella època era quan començava a veure futbol a la tele i sabia que era el Mallorca però tampoc ho seguia. L’any 97 va ser quan va arribar en Cúper, va ser com una explosió d’èxit i és del que més ens recordam.

“Muriqi quan celebra el gol fa de pirata perquè l’afició del Mallorca li deia Pirata, o a Nunes li deien Popeye i feia la celebració com si fos en Popeye”

P.-Quina és la funció dels malnoms al futbol?

N.F.- Per l’anàlisi que hem fet dels 68-70 malnoms, la majoria són per tema físic, a un li diuen Colorado perquè és pèl-roig, o Galgo perquè corr molt, són coses purament descriptives, d’altres venen per temes familiars, i després n’hi ha d’altres humorístics, com en Gregorio Manzano, que li deien Gori Pomera. 

L. M.- O a Kubo, Poal. Però també tenia aquesta vessant crítica, hi havia un jugador argentí que va venir al Mallorca que prometia molt i li deien el Tiburón Serrizuela, però va resultar que aquí no va donar massa rendiment li varen posar el malnom de Es Gerret. També hem vist la importància dels mitjans de comunicació, i darrerament de les xarxes socials, per difondre aquests malnoms i que es coneguin. De vegades es dona la curiositat de que hi ha un malnom que sorgeix dins del vestuari del Mallorca, llavors el diuen en entrevistes i després el comença a utilitzar la gent. També hi ha el procés contrari, que sorgeixi popularment i després hi hagi jugadors del Mallorca que se’l fan seu. Per exemple, Muriqi quan celebra el gol fa de pirata perquè l’afició del Mallorca li deia Pirata, o a Nunes li deien Popeye i feia la celebració com si fos en Popeye. 

“Hem vist la importància dels mitjans de comunicació, i darrerament de les xarxes socials, per difondre aquests malnoms i que es coneguin.”

P.-Quants de malnoms heu recopilat?

N.F.- Entre 68 i 70, sense tenir en compte el malnom del club en si, Ensaïmada Mecànica, que no és un malnom individual. Després també hi ha el malnom dels aficionats del Mallorca que els hi diuen barralets perquè l’escut del Mallorca és com un barral petit.

P.-En voleu destacar algun que penseu que ha arrelat?

L.M.- D’ara ha arrelat molt El Pirata Muriqi, també a Abdón Prats, que és un jugador que ha fet gols molt importants darrerament, li diuen El dimoni d’Artà, i l’època de Popeye Nunes també va ser un dels que més va arrelar. Després n’hi ha alguns que han fet referència a jugadors diferents: toro i torito és molt típic, o el mago, el flaco…

N.F.- Després hi ha El Caño Ibagaza. O Salva Sevilla, que és un exemple de com un malnom que sorgeix a un mitjà de comunicació pot arribar a la gent. A Salva Sevilla li deien l’as d’oros i també el 8 de la Seu, perquè era el numero 8 i com feia màgia al camp el comparaven amb el fenomen de la Seu. Aquest va sorgir a IB3 Ràdio, amb Tolo Ramon i Toni Fuster.

P.- Quins són els jugadors que tenen malnoms?

N.F.- Són els que destaquen.

L.M..- Darrerament si. Abans, amb en Cúper, com era argentí, va dur molts de jugadors sud-americans i ja el solen dur incorporat. Però ara darrerament si que als que se’ls hi ha posat malnom ha estat perquè han destacat.

N.F.- Per exemple, Galarreta. Vàrem tenir un jugador que nomia Iñigo Ruíz de Galarreta, i al vestidor se li va començar a dir Galaxi, perquè com era migcampista tot girava un poc al voltant d’ell, i de fet a les narracions de televisió ara també li diuen.

L.M.- I a nivell nacional també li diuen. Al final té un recorregut molt més ampli. 

P.- Que heu analitzat al vostre estudi?  

N.F.- A l’estudi hem fet l’anàlisi lingüístic de com es formen, quina estructura tenen, i hem arribat a conclusions com que la majora de malnoms comencen per article i substantiu, normalment sol esser un nom comú: el lechuga, el galgo, el toro… o adjectius, el flaco…. i aquests són els que pràcticament ho copen tot. Després n’hi ha d’altres que fan servir noms estrangers, per exemple, a un entrenador del Mallorca li deien Harry Potter, o noms de procedència, com El dimoni d’Artà,  o a Luis Aragonés, que li deien El sabio de Hortaleza. 

L.M.- Darrerament també a jugadors de la pedrera, per exemple, a Joan Sastre li deien Sa bala de Porreres. 

N. F.- També varem parlar del fenòmen fan, de com a la gent quan li agrada alguna cosa, crea aquests malnoms. També passa, per exemple, al món de la música. El malnoms es poden estudiar a qualsevol àmbit.

L.M.- I l’evolució dels malnoms també et permet observar dinàmiques socials i, en aquest cas, com ha evolucionat l’afició del Mallorca. De vegades es critica que a Son Moix els càntics que es fan són en castellà, i això és perquè al 97, quan va venir Cúper, molts d’argentins que vivien aquí es varen aficionar al Mallorca i les cançons venen d’aquella època.

“L’evolució dels malnoms també et permet observar dinàmiques socials.”

P.-I parlant de futbol, ara com veis al Mallorca?

L.M.- Tornam a la Primera Divisió i això és el màxim que pot tenir el Mallorca ara mateix. Pero la veritat és que totes dues estam una mica decebudes perquè el joc de l’equip fa dos anys que és bastant penós. Tenim un entrenador una mica conservador, que no va de jugar massa a futbol, però pareix que les coses aniran bé i ens salvarem que és lo principal.

N.F.- Si tens jugadors que tècnicament no són excel·lents, com a mínim esperes que la intenció hi sigui, però de vegades veus partits en els que l’equip necessita guanyar i no els veus que tirin cap endavant. Es vera que ara duu molts pocs anys seguits a Primera, però, per exemple, si juga un partit a les nou i mitja del vespre i fa molt de fred, si saps com jugarà per ventura t’ho penses.  

L.M.- Jo crec que un poc la decepció és aquesta, que les expectatives per la temporada amb els fitxatges eren molt bones, però la realitat ha estat una mica diferent.