La posidònia oceànica, clau per lluitar contra inundacions associades al canvi climàtic
Un nou estudi realitzat per investigadors de l’IFISC (CSIC-UIB) i de l’IMEDEA (CSIC-UIB), publicat a la revista Scientific Reports, mostra que els patrons espacials en les praderies de posidònia, com la Posidonia oceanica, poden formar-se a través d’interaccions entre el creixement de la posidònia i les ones oceàniques entrants, segons ha informat la Universitat de les Illes Balears mitjançant un comunicat.
Els autors de l’estudi proposen que aquest mecanisme pot augmentar el potencial d’aquests ecosistemes costaners per reflectir l’energia de les ones oceàniques, la qual cosa podria amplificar el valor com a protecció costanera basada en la naturalesa contra el risc creixent d’inundacions associades al canvi climàtic.
Les praderies de posidònia es troben mundialment i proporcionen serveis ecosistèmics vitals, com l’emmagatzematge de carboni, la millora de la qualitat de l’aigua, hàbitats per a moltes espècies marines i la seguretat costanera perquè esmorteeixen les ones oceàniques i redueixen l’erosió costanera.
Supervivència amenaçada
A la mar Mediterrània, la Posidonia oceanica és una de les espècies que compleix aquestes funcions de l’ecosistema. No obstant això, la pressió antropogènica amenaça la supervivència dels ecosistemes de posidònia a escala mundial. Per tant, és necessària una comprensió més profunda del funcionament per salvaguardar-ne la persistència.
L’equip de científics ha trobat que els patrons espacials a ratlles i hexagonals de densitats de posidònia altes i baixes alternes es poden explicar per interaccions entre la propagació de les ones oceàniques, el creixement de la posidònia i la topografia del llit marí.
Els investigadors varen observar a les praderies de Posidonia oceanica, al voltant de les illes de Mallorca i Sardenya, que l’escala d’aquests patrons espacials és proporcional a la longitud d’ona de les ones oceàniques entrants.
Basant-se en aquesta troballa, l’equip va desenvolupar un model matemàtic que simula com les ones oceàniques, en propagar-se cap a la costa, es reflecteixen parcialment en viatjar sobre un llit marí amb diferències d’altura induïdes per la posidònia.
Les interaccions entre les ones d’aigua entrants i reflectides creen un patró espacial en les velocitats de flux d’aigua que duen al creixement local de la posidònia on les velocitats de flux són baixes i a la mortalitat local de la posidònia on les velocitats de flux són altes.
Atès que la presència de posidònia redueix l’erosió de sediments i duu a l’acumulació vertical de sediments, aquest patró de flux d’aigua crea un patró d’elevació del llit marí alt i baix que coincideix amb densitats de posidònia altes i baixes.
Aquest patró del llit marí, alhora, enforteix la reflexió de les ones oceàniques i desencadena un bucle de retroalimentació positiva que amplifica encara més el patró de posidònia i del llit marí amb el temps.
Segons la profunditat de l’aigua i les condicions de les ones, els patrons de les praderies de posidònia tenen diferències d’elevació entre 1 i 10 metres, tenen regions altes i baixes espaiades entre 10 i 100 metres, i donen forma a praderies de posidònia que cobreixen diversos quilòmetres quadrats del fons marí.
Els autors conclouen que la formació de patrons espacials permet a les praderies de posidònia reflectir de manera més forta l’energia de les ones entrants. Això s’afegeix al seu valor com a formes naturals de protecció costanera contra l’augment del poder de les ones oceàniques induït pel canvi global.
Aquest estudi emfatitza encara més la necessitat de protegir aquests ecosistemes costaners crucials i podria animar els gestors costaners a emprar més bé les praderies de posidònia com a defenses contra inundacions basades en la naturalesa.