Nicolás Rullan Suau: “No entenc les caçades de centenars d’aus”

Som a la meitat de la temporada de la caça de tord a la nostra comunitat, Nicolás Rullan Suau, bon coneixedor dels mètodes tradicionals de caça balear, fa un balanç d’aquesta temporada i comenta algun dels temes de màxima actualitat relacionats amb el món de les arts cinegètiques. Rullan és, a més, president fundador de la Societat de propietaris i caçadors dels Montreials i vocal de l’Associació Balear d’Entitats de Caça i Jutge Internacional de Concurs d’Imitació de Cant de Tord, entre moltes altres coses.

Pregunta.- Quina és la seva relació amb el món de la caça?

Resposta.- Pràcticament des del meu naixement: vaig néixer en una finca i des de ben petit vaig poder viure la cultura del món de la caça de primera mà. Veia com la gent caçava i ho feia amb amb seny, només per a l’autoabastiment i amb un respecte escrupolós envers els animals.

P.- Què va aprendre caçant?

R.- Des de sempre m’han interessat les formes de caça que m’envoltaven; he de dir que es tractava -i en la meva persona encara es tracta- d’un tipus de caça ètic no només pel que feia a les captures sinó també pel que respectava als mètodes emprats. Sempre he tengut com a màxima que no és més bon caçador qui més animals mata sinó aquell que ho fa bé. Em mostraren que un animal no ha de sofrir per morir i ho ha de fer amb dignitat.

P.- Hi havia tradició familiar pel que fa a la caça?

R.- Sí, vaig comptar amb el meu padrí matern i amb un conco per part de mare que eren molt bons caçadors, tot i que potser no tant com ho som jo! Ara bé, fou l’amo en Xesc “Parró” qui em mostrà a caçar des de la més tendra infantesa -només tenia 4 anys-. Em mostrà també a conèixer les diferents espècies i mètodes de caça tradicional, tenint sempre com a eix principal el respecte envers les espècies. No entenc certes publicacions a xarxes on es publiciten caçades de centenars d’aus.

P.- Quins tipus de caça practica?

R.- Només practic caça menor i les modalitats de filats, barraca i perdiu amb reclam i llaços, i sovint sol tornar a amollar les peces que agaf amb aquest mètode.

P.- Com valora les darreres  temporades de tord?

R.- Darrerament les temporades de tord solen ser força dolentes. Des de fa qautre temporades hem notat canvis importants pel que fa a les migracions nupcials, que és quan retornen al nord d’Europa per iniciar el període de cria.

P.- Sap si hi ha alguna mesura per estudiar aquest fet?

R.- Hi ha molts d’estudis sobre la caça, realitzats des de diferents òptiques: tant tenint en compte els valors del caçadors com dels moviment ecologistes. Però precisament, com exemple, es va posar en funcionament un projecte consistent en col·locar sensors a tords per estudiar les seves migracions nupcials per arribar a conèixer en profunditat les seves rutes migratòries i les seves conductes. En aquest aspecte és primordial l’ajuda de Mallorca, ja que aquest és l’únic indret de l’Estat en què es poden agafar vius els tords gràcies a l’art de caçar amb filats.

P.- A què creu que es deu?

R.- D’una banda, a un excés de pressió cinegètica; de l’altra, a un excés de components químics en conreus on tradicionalment s’alimenten les espècies i que poden tenir a veure amb un augment de l’esterilitat en aquestes aus; i finalment, a les conseqüències de l’anomenat canvi climàtic. El fet d’uns hiverns més suaus al nord d’Europa fa que els espècies no es moguin tant.

P.- Creu que l’actual Govern Balear manté una posició favorable vers el món de la caça?

R.- Hi ha un molt bon equip de funcionaris a la Conselleria que s’esforcen per fer un treball impecable; ara bé, pel que fa als polítics, aquest no gosen implicar-se amb el nostre sector per por a les pressions dels grups ecologistes.

P.- Quin tipus de caça tradicional practica?

R.- La caça del tord amb filats i la de caça de perdiu amb reclam i bagues, una modalitat sorgida a Menorca per agafar vius als animals i que permet l’opció de retornar-los a la natura.

P.- Com viu els atacs d’animalistes a la caça?

R.- Són provocats per extremistes, tant dels animalistes com dels caçadors sense mesura. Ni uns són tan dolents ni els altres tan bons. Veig molt necessari és treballar en l’educació ètica i comprensió per les dues parts.

P.- Què els argumentaria en contra?

R.- El que sempre reclam és educació, respecte i ètica. Em dolen certs atacs que no beneficien ningú: pens que sovint els ecologistes pequen d’urbanites i d’un fort desconeixement del món pagès.

P.- El futur de la caça passa per formar part de vedats?

R.- Els vedats són una eina de control de les espècies, a més d’una eina de gestió dels indrets on pasturen; ara bé aquests vedats han de comptar amb molta cura. El futur de la caça passa per estimar, respectar i ajudar les espècies que ens visiten; i la tasca dels vedats és important.

P.- Per acabar, com veu el futur de la caça i els caçadors?

R.- La caça sempre existirà però els caçadors s’han de conscienciar que no només es tracta de matar.

#Foravila