Sebastià Lliteres: “L’Agrupació Cultural de Porreres ha estat una escola de democràcia”

“La història de l’Agrupació Cultural de Porreres i la història del poble van en paral·lel”, explica Catalina Maria Garí. Aquesta filòloga i l’historiador Sebastià Lliteres són els autors de “L’Agrupació Cultural de Porreres (1971-2021) El batec d’un poble” editat per Lleonard Muntaner. Un llibre que recull els 50 anys d’història d’aquesta entitat i, al mateix, temps la història de Porreres des dels darrers anys del Franquisme fins a l’actualitat. A la introducció del llibre llegim: “I es que malgrat que cadascú pugui tenir una idea concreta del que ha estat i del que és l’Agrupació Cultural, aquí s’intentarà conformar una imatge completa i transversal del paper que ha tengut dins del poble, més enllà de les subjectivitats de les persones consultades i entrevistades, i més enllà de l’opinió i la visió que un o altre ens hagi pogut transmetre”.

Pregunta.- Aquest llibre va ser una proposta de Maria Barceló Crespí, sòcia fundador, que va impulsar un ajut d’investigació amb motiu del 50 aniversari de l’Agrupació. Per què decidiu presentar-vos per ser els autors?

Sebastià Lliteres.- En aquell moment vàrem considerar que era l’oportunitat que estàvem esperant per poder fer una cosa diferent, fer una cosa que ens feia ganes i aprofitar una oportunitat que era única i ens oferia poder plasmar per escrit la tasca que havia anat desenvolupant l’Agrupació Cultural durant aquest 50 anys. S’ha de dir que fent el llibre hem descobert i hem pogut conèixer coses que no coneixíem, i ha estat també un repte per noltros dos i ho hem aprofitat. Ens enduim un bagatge i un coneixement que no esperàvem.

Catalina Maria Garí: “L’obertura a nous horitzons del poble va molt lligada a la trajectòria de l’Agrupació Cultural de Porreres.”

P.-Quines han estat les vostres fonts d’informació per escriure el llibre?

Catalina Maria Garí.- La primera feina que vàrem fer va ser buidar tots els números de la  revista Llum d’Oli perquè a partir del 1978 s’hi troba el dia a dia de l’Agrupació i des de les seves pàgines es pot traçar una línia de la història. Al mateix temps hem fet el buidatge exhaustiu de totes les actes de l’entitat des del moment de la fundació l’any 1971. A part d’això, aquesta doble base d’informació l’hem corroborada amb nombrosos testimonis orals que hem entrevistat. També hem consultat llibres i articles d’història local, sobre Porreres i Mallorca, per traçar sobretot el context, perquè a part de la història de l’Agrupació hem intentat exposar un context històric del nostre poble.

D’aquesta manera, amb tot aquest material hem pogut construir la història de l’Agrupació Cultural, però molt lligada a la història de Porreres. De fet aquesta és una idea que ens agradaria que la gent s’endugués del llibre: la història de l’Agrupació i la història del poble van en paral·lel, i més que això, l’obertura a nous horitzons del poble va molt lligada a la trajectòria de l’Agrupació Cultural de Porreres.

P.-Quines etapes heu destacat en aquests 50 anys d’història de l’Agrupació Cultural de Porreres?

S. Lliteres.- Les etapes van molt lligades al desenvolupament de la història contemporània, sobretot les dues primeres. Quan es funda l’agrupació l’any 1971, era ja l’etapa final de franquisme i uns anys en els que ja comencen a canviar algunes coses, el 1962 s’havia fundat l’Obra Cultural Balear. L’Agrupació Cultural neix de la mà d’un grup de persones de la vila liderades  per qui seria el primer president, el notari algaidí Joan Verger Garau (1924-2011). Era membre de la junta de l’OCB i considerà que a Porreres hi hauria d’haver alguna cosa semblant, ja fos amb aquest nom o un nom diferent, finalment es va decidir per una entitat independent, que va permetre obrir una etapa nova dins del mon associatiu de Porreres.

Aquella primera etapa de l’Agrupació, entre 1971 i 1976, corresponent a les presidències de Joan Verger Garau i Joan Gornals Cerdà, va ser una etapa molt transformadora, però encara anaven molt alerta perquè hi havia una dictadura. L’any 1976 donen pas a un altra generació, una sèrie de persones lligades a la generació dels “barbuts” que ja havien lluitat contra el franquisme. Es una segona etapa que va molt lligada a la Transició política, tant pel tipus d’iniciatives, amb activitats reivindicatives però molt populars, com el fet de donar a conèixer el fet de donar a conèixer la llengua i la cultura a través de qualsevol excusa: una festa, una verbena, un concurs de xapar albercocs…. Joan Sorell Juan és el president entre el 1976 i el 1981, i a partir del 1982 canvia la presidència, entra  Joan Barceló Bauçà. Per noltros, Joan Sorell i Joan Barceló conformen aquesta segona etapa que duraria fins a l’any 1992. Es cert que al final de la segona etapa, sobretot la segona meitat dels 80, l’Agrupació decau un poc en la seva activitat i en el seu activisme. 

A partir dels 90 s’inaugura una nova etapa (1992-2008) en la que es recupera la revista Llum d’Oli, i dins del context polític el perfil de l’Agrupació ja és un poc diferent. A partir del 2008 fins l’actualitat entraria una darrera etapa on l’Agrupació ha hagut d’assumir un rol un poc diferent perquè gràcies en part a la seva tasca han sorgit d’altres entitats que han abraçat tot l’espectre d’activisme associatiu i l’Agrupacio s’ha centrat més en unes activitats estrictament culturals. 

Catalina Maria Garí: “Fins aleshores (1999) l’Agrupació havia estat una regidoria de cultura no institucional, i a partir d’aquest moment, quan aquests joves formats a l’Agrupació Cultural passen a l’Ajuntament s’enduen totes aquestes iniciatives i festes.”

P.- Quines iniciatives que va posar en marxa l’Agrupació ja formen part del poble de Porreres? 

C. M. Garí.- Tenim un primer moment amb els Joans en que l’Agrupació és la capdavantera, fa tot tipus d’activitats. Un moment donat, pel canvi de temps, comencen a sorgir a Porreres noves entitats que d’alguna manera fan seves aquelles primeres propostes que havia impulsat l’Agrupació, i moltes vegades l’Ajuntament assumeix aquest tipus d’activitats. L’Agrupació se sent satisfeta de veure que tot això doni fruit. Hem de tenir present que l’Agrupació després d’una etapa de declivi, amb manco participació, compta amb persones que volen tornar a revitalitzar l’entitat, ja són mes joves i un moment donat passaran a formar part de l’Ajuntament. A partir de l’any 1999, el nou Ajuntament conformat per un pacte amb partits més progressistes es farà seves i continuarà amb iniciatives que sorgiren en el si de l’Agrupació.  

Fins aleshores l’Agrupació havia estat una regidoria de cultura no institucional, i a partir d’aquest moment, quan aquests joves formats a l’Agrupació Cultural passen a la institució s’enduen totes aquestes iniciatives i festes. Això ho hem xerrat amb persones entrevistades, en aquell moment es va veure com un fet molt positiu, però com ha dit en Sebastià, des de la perspectiva actual veim que l’Agrupació es va haver de ressituar, perquè les activitats festives i lúdiques varen esser assumides per l’Ajuntament i d’altres entitats, i a l’Agrupació va quedar més la part estrictament cultural. 

Sebastià Lliteres: “Als anys 70 l’Agrupació va tenir la sort de tenir a Maria Barceló, Joan Melià Garí, Joan Sorell, Rafel Ferrà, Maties Lledó o Joan Barceló Bauçà, entre d’altres. Moltes persones que no només volien transformar sinó que volien fer coses pel poble.”

P.- El llibre s’obri amb el pròleg de Maria Mora, presidenta de l’entitat, i es tanca amb l’epíleg de Maria Barceló. Quina és la importància d’aquestes dones a l’Agrupació Cultural de Porreres?

S. Lliteres.-  Joana Mora és una persona que juntament amb Llucia Salleres ens va convidar a formar part del consell de redacció i coordinar la revista Llum d’Oli des del 2017, i Joana com a presidenta de l’Agrupació ha ajudat a que es pogués mantenir al gran nivell, ha seguit fent coses. Maria Barceló és una referent, sempre ens ha donat el seu suport, i ens instà a presentar el nostre projecte per a aquest llibre.

C. M. Garí.- També és una persona que ha viscut des de la formació de l’entitat fins avui de forma molt activa, sempre li ha donat suport, 

S. Lliteres.- Als anys 70 l’Agrupació va tenir la sort de tenir a Maria Barceló, Joan Melià Garí, Joan Sorell, Rafel Ferrà, Maties Lledó o Joan Barceló Bauçà, entre d’altres. Moltes persones que no només volien transformar sinó que volien fer coses pel poble. Eren persones amb certs estudis i varen ser molt importants perquè  persones de fora de Porreres poguessin venir a parlar sobre diferent temes, persones de primera línia política. 

P.- Quina és la situació actual de l’Agrupació Cultural de Porreres? 

C. M. Garí.- Al llarg dels 50 anys de l’Agrupació hi ha passat moltíssimes persones, però el seu primer president, Joan Verger, va deixar ben escrit que tot allò que fes l’Agrupació Cultural havien de ser activitats que tenguessin per objectiu la defensa i la promoció de la llengua i la cultura, ell posava una frase, “les nostres coses pròpies col·lectives”, i al llarg de les actes de l’entitat sempre hem vist que tot allò que ha fet l’entitat sempre ha de tenir aquest punt comú. 

A dia d’avui l’entitat està a l’ordre del dia, setmanalment hi ha activitat proposades: presentacions de llibres, eixides culturals, converses amb persones de diversos àmbits… per oferir aquest ventall cultural a la població de Porreres. A part d’això, la part més lúdica si s’ha perdut una mica. Ara la presidenta és Joana Mora, però d’aquí poc hi haurà eleccions i hi haurà un canvi generacional que demostrarà que l’Agrupació segueix viva.

P.- Voltros sou una exemple d’aquest relleu generacional dins l’Agrupació.

S. Lliteres.- Se pot dir que la revista Llum d’Oli ha estat la punta de llança d’un cert canvi generacional, acostant persones joves a escriure algun article. L’Agrupació ha oferit moltes coses al poble, a part d’ajudar en temes de normalització lingüística i culturals, ha estat una escola de democràcia, ja des del final de franquisme, d’una forma de funcionar diferent on les dones han tengut un paper des del primer moment. També va fundar Porreres Radio, que segueix existint ara institucionalitzada des de principis de l’any 2000. Per tant va ser una escola de democràcia, d’informació, de periodisme, de llengua….

C. M. Garí.- Ens agradaria que la gent del poble llegís el llibre perquè no és només la història de l’Agrupació, és una part de la història del poble i és la història de moltíssimes persones que han aportat de manera desinteressada el seu granet d’arena per fer de Porreres un poble millor.