Víctor Pons: “Els gegants són per gaudir i fer gaudir el poble”

Víctor Pons, constructor i restaurador d’imatgeria, forma part de la colla de gegants de Llucmaçanes  i de la colla de Sant Lluís, a Menorca. Els primers gegants de Llucmaçanes, en Kikus i na Kika, són els que li va fer son pare, Joan Pons, per jugar quan era petit. Sortiren per primera vegada per les festes de Sant Gaietà de 1991. Víctor Pons parla com a constructor i també com a portador de gegants. Són fets seus els nous gegants d’Alcúdia, Carme i Martí, presentats el passat 4 de març a la Trobada de Gegants celebrada a Alcúdia amb motiu dels 40 anys de l’Estatut d’Autonomia. Ens explica com ha estat el procés de creació dels gegants i també com és la tradició gegantera de Llucmaçanes. 

Pregunta.- Quan comença la teva relació amb el món geganter? 

Resposta.- Sempre he estat vinculat al món dels gegants a Menorca, ho he viscut tota la vida. El meu besavi va ser un dels encarregats de comprar els gegants de Maó, que són els mes antics de l’illa. De petit jugava a vestir cadires com si fossin gegants i mon pare i ma mare, farts, van decidir fer una geganta perquè jo jugués, però clar aquella geganta tota sola no tenia cap gràcia per jugar amb els amics i varen fer la parella. Aquests són els gegants més antics que té Llucmaçanes, en Kikus i na Kika, i aquí va començar la meva història al món dels gegants, que ha anat evolucionant fins el fet que som constructor i restaurador de gegants i cap grossos.

P.- Quin és el punt de partida quan has de fer un gegant? 

R.- El punt de partida és tenir una idea base, sinó és més complicat. Per exemple, amb els gegants d’Alcúdia no es volia que fossin una còpia dels originals, però havíem de mantenir l’essència i documentació gràfica n’hi havia molt poca. Ha estat un procés més dificultós que un gegant del que tens una idea clara. Per exemple, a Alcúdia el gegant original duia un capell que hem reconvertit en una barretina, però li hem mantingut les faccions de somriure, a la geganta l’hem feminitzat però amb una forma més quadrada. Hem intentat que les faccions fossin mes semblants a Jaume i Aina, els gegants actuals, i tot formàs un conjunt escultòric que encaixés, que es ves que és la família dels gegants d’Alcúdia. Tot això té un procés d’investigació, de fer proves i també mostrar-ho a la colla. 

P.- En el cas d’Alcúdia, un dels materials que s’han emprat és el cartró pedra. Es un material comú en els gegants? 

R.- En el cas d’Alcúdia una de les condicions era que el cap i les mans es fessin amb el material original i com eren de cartró, s’ha mantingut. La diferència entre un gegant de fibra i de cartró no és nota, l’únic és que el cartró s’ha de cuidar més. La fibra és molt enganadora perquè és un material molt més resistent, però depèn de les capes que li posis, si vols que pesi poc no n’hi pots posar gaire de capes.  Per tant, el cartró si es fa malbé es pot reconstruir, i la fibra si cau i es romp és molt mes complexa poder-la restaurar. Cada material té uns pros i uns contres. En el cas d’Alcúdia s’ha fet un mix, els caps i mans són de cartró, i el cos i els braços són de fibra de vidre, que són els punts que s’agafen quan l’has de transportar. Mantenen l’essència del material original i també hi ha material més actual.

“Avui per avui, mantinc que és necessari que les estructures del cavallet siguin de fusta perquè et donen més estabilitat a la figura.”

P.- De quin material estan fets la majoria de gegants?

R.- Tot depèn del que et demanen. Actualment molts es fan directament en fibra de vidre i les potes solen ser d’alumini. En el meu cas, com a constructor i portador de gegants he arribat a la conclusió de que les potes de fusta van molt millor perquè el pes es manté baix, i quan són d’alumini és molt més fàcil que es desequilibri, no en un dia que no fa vent, però en un dia que fa vent tot el pes és dalt, i on agafa més volada la figura és dalt, i si no hi ha pes a baix és el gegant qui et comanda, i com a portador sempre has de ser tu qui digui la darrera paraula, no la figura. Avui per avui, mantinc que és necessari que les estructures del cavallet siguin de fusta perquè et donen més estabilitat a la figura.

P.-En el teu cas, com a constructor i portador, ets a les dues bandes.

R.-Hi ha molts de constructors que no són portadors i no se n’adonen de que segons quin tipus de figures estèticament són genials, però funcionalment, no funcionen, i això l’únic que fa és que a la llarga les figures queden arraconades o s’han de fer copies perquè siguin mes lleugeres. Jo m’estim més que tinguin un pes una mica més elevat però que siguin funcionals i que faci ganes treure-les, a que no pesin gens i a la llarga donin problemes, o que pesin moltíssim i la gent te digui que no els vol dur. Avui en dia, gegants que antigament no hi havia problema per treurer-los, ara la gent remuga del pes i hi ha que ser conscient de que tothom ha de poder disfrutar, que els gegants no són per patir, són per gaudir i fer gaudir al poble.

P.-Com veus la tradició dels gegants? Es viva? Hi ha relleu?

R.- Jo crec que és viu, que de cada vegada als pobles, en el cas de Menorca estan agafant molta força. A Mallorca també, les colles estan fent una gran feina. Però a Mallorca els gegants no tenen un moment específic dins les festes majors, a Sa Pobla si, però els altres pobles pequen una miqueta de no tenir un lloc estable que els hi doni una funcionalitat que faci que el poble sels faci seus, sinó que són els gegants que passegen. Per exemple a Alcúdia, per Sant Jaume sempre són a la porta de l’Ajuntament i fan passa carrers, però no és una cosa estable de tota la vida. En canvi a Menorca si, des de l’origen es van establir una sèrie d’actes i són els que s’han mantingut fins avui, i això afavoreix a que la gent els identifiqui com un símbol de la festa i que quan surten al carrer sigui un moment important. Si el poble sels fa seus és quan les figures agafen un protagonisme important.

“Tenim referències que hi ha gegants a Amèrica, a Àfrica, Anglaterra, França, Bèlgica, Brasil, Costa Rica… n’hi ha per tot.”

P.- Vàreu fer una trobada dia 4 març a Alcúdia. Hi ha diferències entre els gegants de cada illa?

R.- Cada illa ha de tenir la seva identitat pròpia, això és el més polit, i que quan s’ajunten es vegi la diferència, que és molt enriquidor. Si que es ver que a Eivissa és el lloc on menys tradició de gegants existeix, són molt recents i són d’un altre estil. En canvi Mallorca si que te un recorregut històric molt més extens, més que Menorca, però a lo millor no han aconseguit el seu lloc predilecte que els faci importants per a la societat, sinó que són els gegants i la gent no els acaba de conèixer per un nom propi. 

Ara les colles de Mallorca hi estan fent feina, però generalitzant un poc, no tenen la identitat pròpia que si tenen a Menorca, on ja fa molts d’anys que el poble els coneix pel seu nom i els fillets no van a veure el gegant i la geganta, van a veure en el cas de Sant Lluís, en Lluís i na Maria, i els criden pel seu nom com si fossin persones. Aquesta és un poc la diferència, que el poble se’ls ha fet un poc més seus. 

També hi ha diferència en l’acompanyament musical. A Mallorca és més xeremies i flabiols, i a Menorca tota la vida els gegants han anat amb banda de música. Actualment s’ha incorporat el grup de grallers, però això és més de tradició catalana que no pròpia d’aquí. També és ver que gràcies a la incorporació dels grallers, els gegants han pogut sortir fora de la festa major, però s’ha mantingut l’essència de que per festes grosses els gegants van amb banda de música a la gran majoria de pobles.

Quan anàrem a la trobada d’Alcúdia, vàrem demanar l’acompanyament de la xaranga de la banda d’Alcúdia, i el so era completament diferent a totes les colles que anaven amb xeremiers. Són coses que xoquen, però si estàs acostumat a ballar amb banda, això fa que un passa carrers a Menorca sigui molt més alegre, perquè la música dels xeremiers no permet que els gegants ballin constantment, sinó que és molt és lenta i els gegants van saludant pel carrer. En canvi a Menorca el passa carrers es basa en que els gegants ballin, i facin festa de carrer, és molt més lent i molt més llarg. A Mallorca els passa carrers a lo millor duren mitja hora o 1 hora, i a Menorca poden arribar a durar 4 hores. Són conceptes diferents, però que enriqueixen la cultura popular i la tradició dels gegants que són una de les tradicions més extenses a nivell mundial. Tenim referències que hi ha gegants a Amèrica, a Àfrica, Anglaterra, França, Bèlgica, Brasil, Costa Rica… n’hi ha per tot. A Bèlgica estan declarats patrimoni de la Humanitat. Es una tradició molt oberta que ens uneix com a societat.

P.- A nivell de disseny s’assemblen o també hi ha diferències entre illes?

R.- Hi ha un poc de tot. Hi ha figures que se semblen, primer perquè a lo millor son del mateix constructor i estan fetes amb el mateix model. Per exemple, els gegants de Sa Pobla és el mateix model que els gegants d’Es Mercadal, varen anar a la mateixa fàbrica i van fer el mateix cap, tenen la mateixa cara. Després n’hi ha més realistes i d’altres més de caricatura, per exemple, en Kake Portas és més de caricatura, els seus gegants tenen un punt còmic, és el seu estil com a constructor. No hi ha un estil exacte, en el cas de la colla de Llucmaçanes, com són personatges tan diferents uns dels altres, els de carnaval són tots caricatures, els reis són realistes i van molt senyors, uns altres van vestits de pagesos, de moro i cristià… depèn del que representa cada figura.

“És molt recent el fet d’ajuntar-se per treure els gegants.”

P.- Quants de gegants té la colla de Llucmaçanes?

R.- A la colla de Llucmaçanes comptam amb més de 20 gegants. Són molts, però no surten mai junts. Tenim els 3 reis mags que surten durant el mes de desembre fins dia 5 de gener, després tenim els gegants que representen la festivitat de Sant Antoni i només surten per Sant Antoni i algún cas puntual, els de Carnaval que són per actes de Carnaval, i els de festa major que són 10 figures. Tenim un ventall variat de figures que ens permeten sortir durant tot l’any, però amb una motivació especial per cada època de l’any, i això fa que el grup sigui viu i sempre tingui una il·lusió de sortir. Si sempre has de treure les mateixes figures, la gent s’avorreix, sobretot els joves, perquè als joves els hi agrada que hi hagi canvis. Tenim 5 gegants que només són per joves, d’altres que només són per infants i els altres que són per adults. Feim una cadena en la que aprenen de petits i van creixent amb diferents figures, i després quan són adults saben dur qualsevol tipus de figura perquè estan acostumats a figures canviants.

P.- Quan es va fundar la colla de Llucmaçanes?

R.- Tenim l’orgull de poder dir que com a colla gegantera és la primera que es va fundar a les Illes Balears. L’any 1990 és el primer moviment d’associació que es crea al voltant d’unes figures. Avui som uns 60 portadors de gegants, des de fillets de 7 anys fins a persones de 60 anys. 

P.- Per tant, les colles de gegants tampoc són tan antigues.

R.- No, és molt recent el fet d’ajuntar-se per treure els gegants. Antigament eren persones contractades, jo he vist passejar els gegants amb gent contractada. Maó ciutat, Alaior, Es Castell, Sant Lluis, i Mallorca comencen a fer grup l’any 98-99. A Alcúdia els gegants eren estàtics fins el 2006, que es transformen perquè es puguin fer ballar. Els gegants més antics de Palma, que son dels anys 60, són en Tòfol i na Francinaina, estan col·locats un a cada banda de l’escala de Cort, però aquests no surten a passejar, treuen els altres. Es un moviment relativament recent, però que esta agafant força, perquè és una manera de fer cultura, de fer poble, de fer germanor, i de que el poble es senti identificat per unes figures.