Ara llegint
Xisco Llompart: “Hem d’intentar recuperar el pastoreig, que les ovelles vagin a finques a fer-les netes”

Xisco Llompart: “Hem d’intentar recuperar el pastoreig, que les ovelles vagin a finques a fer-les netes”

Els productors de Mè Ecològic de Mallorca han llançat aquest mes d’agost una campanya per reclamar una major implicació del sector turístic en la compra del seu producte. El lema: “Que es notin els 16 milios de turistes a l’agricultura de Mallorca”. L’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA), a través del seu projecte “Me Ecològic de Mallorca” cercava hotels disposats a comprar 100 mèns, i restaurants que volguessin un lot de 10, durant aquest mes d’agost. Enfilat el setembre, feim balanç d’aquesta campanya amb Xisco Llompart, responsable de la secció ramadera de la Cooperativa de Pagesos Ecològics de Mallorca. 

Pregunta.- Quina resposta heu rebut per part del sector hoteler i de la restauració a la crida que féreu perquè comprassin mè ecològic de Mallorca?

Resposta.- La resposta ha estat molt fluixa perquè només ha respost en Santi Taura, que ja havia estat client nostre, durant la pandèmia vàrem perdre la relació i ara l’hem recuperada, i l’hotel Aimia de Sóller. I la cadena Garden ha respost fent més compra de la que teníem pactada, ha inclòs 2 hotels més. 

La campanya no era només una aposta de promoció comercial sinó també de denúncia perquè ja sabem que les cadenes hoteleres normalment fan els acords de compra al gener, o fins i tot abans. Havíem tengut moltes expectatives de que el sector hoteler s’implicaria amb la compra de producte local després de l’aprovació de la nova Llei Turística i hem vist que no és així. Els implicats són els de sempre, la cadena Garden i res pus. Ara ens hem de reunir amb l’Associació de Restauradors, que han dit que tenen interès, i hem de veure com podem fer feina. 

Ja ens va saber greu que a la Llei Turística no s’inclogués un apartat que parlàs d’agricultura ecològica, i això ja ho vàrem denunciar en el seu moment quan es va presentar al Parlament. Així com si que es va parlar d’agricultura ecològica al Pacte de Bellver, llavors a la Llei Turística no sortia reflectit. Trobàvem que era un contrasentit que als pactes entre partits sempre hi sortim i llavors als fets reals que són les Lleis, no. Ja ho vàrem denunciar en el seu moment, i la conselleria va dir que mirarien de promocionar el producte ecològic, però veim que costa i ja ens ho suposàvem. 

“Havíem tengut moltes expectatives de que el sector hoteler s’implicaria amb la compra de producte local després de l’aprovació de la nova Llei Turística i hem vist que no és així”

P.- Quina és la principal dificultat per afavorir aquestes compres per part del sector hoteler? El preu és el motiu principal?

R.-Està clar que el preu és un motiu cabdal. Quan anem a oferir els nostres preus sempre s’han de negociar, però a Mallorca tenim un altre factor en contra, que ens entra molt de producte de fora i producte de molt baixa qualitat. Aquí la necessitat d’importar és tan gran que facilita l’entrada de producte de molt baix cost i sabem que les cadenes hoteleres s’alimenten d’aquests productes. Es el que passa cada any, aquí hi ha unes davallades de preu durant d’hivern, que és quan aprofiten les cadenes hoteleres per congelar producte i comprar a molt baix preu, molt per davall de península, i no podem competir amb aquests preus. Llavors misteriosament resulta que s’exporta producte d’aquí cap a països àrabs. Es un món on el negoci està en moure productes, no en produir-los, sinó en mercadejar. I això pot acabar sent molt perjudicial, perquè el que està passant és que a Mallorca cada any s’estan perdent unes mil ovelles, i això és una pèrdua que duim els darrers 40 anys i és constant, i això pot tenir unes conseqüències molt greus per foravila perquè això és abandonament i pèrdua de productivitat. 

“Hi ha finques que estan amb ecològic i no hi tenen la ramaderia, simplement perquè no hi veuen un avantatge econòmic”

Campanya de Mè Ecologic de Mallorca aquest agost a la Platja de Palma. Foto: APAEMA

P.- Cada any es perden mil ovelles en global. I pel que fa a la ramaderia ecològica? 

R.- L’ecològic va pujant a poc a poc. La ramaderia és un dels sectors que puja manco, precisament per aquesta falta de sobrepreu alhora de vendre els animals. Es molt difícil mercadejar amb els animals, per això muntarem el projecte Me Ecològic i la Cooperativa de Pagesos Ecològics, per poder comercialitzar el producte directament. El sector de càrnic és un sector que té de cada vegada més costos de producció, sobretot la ramaderia industrial, i la ramaderia ecològica sobreviu perquè no ha hagut d’augmentar tant aquests costos perquè no hem de comprar pinsos ni tirar herbicides ni tant de producte, i no tenim aquesta dependència externa tan grossa com la ramaderia industrial. Tenim un producte de més qualitat, amb menys costos però no podem treure un sobrepreu, i això dificulta que més gent entri en ramaderia ecològica. Hi ha finques que estan amb ecològic i no hi tenen la ramaderia, simplement perquè no hi veuen un avantatge econòmic. 

P.- Ara mateix quin és el vostre mercat principal?

R.- Noltros vàrem començar amb una aposta molt forta per la venda directa i la venda a carnisseries, i la cadena Garden des del principi ens ha donat molt de suport. Però veim que amb les carnisseries va ser molt difícil i ara mateix són molt poques les que ens estan comprant. La baixada de consum de mè és constant, això ho sabem, és un fet que no només passa a Mallorca sinó a tota Espanya, i jo pens que està provocat per la mala qualitat del producte. Un mè que menja pinso és un me que xoteja, és un me que fa un mal aroma i té mala qualitat. I això és un dels factors que ha fet que a Espanya baixàs el consum de mè, perquè ha perdut molta qualitat. 

P.- Per tant, no és que sigui més costós produir me ecològic que mè convencional.

R.- No, tens unes limitacions. Fins ara tenies menys capacitat de produir perquè no podies comprar pinso ecològic perquè era car i a més jo ho veig contraproduent perquè es una dependència externa, quan el que hem de fer és intentar adaptar la càrrega ramadera a la disposició que tens de terreny, intentar recuperar el pastoreig, que les ovelles vagin a finques a fer-les netes i que les ovelles facin aquesta feina que sempre han fet, i no tancar-les i donar-lis pinso i engreixar-les com s’està fent amb el porc i la vedella, perquè és perd qualitat i s’eleven els costos. 

Els ecològics tenim el gran avantatge que no tenim aquesta dependència externa, que és que esta acabant d’arruïnar el sector agrari i ramader, la càrrega de maquinària, de gasoil, de compra de pinsos, d’ensums externs, i això no ho tenim tan elevat. Noltros tenim el greuge d’una indústria que ha viscut a base d’abaixar preus i això si que ens ha afectat i estam venent més barat que fa 20 anys o 40 anys, i això és una cosa mala d’entendre, que un mè pugui valer menys ara que fa 20 o 40 anys, i això ho ha provocat la indústria, una producció molt elevada, una producció que segueix sent  molt subvencionada, que això és molt lamentable. El mal que patim noltros principalment és aquest, els baixos preus de venda, per sort els costos no ens pugen, però hem de pensar que no plou, i així si que ens afecta molt.

“El que no és rendible és una finca on no s’hi ha invertit en 50 anys”

P.- Com vos afecta la sequera i aquestes calorades?

R.- La sequera ens afecta a tots i a la ramaderia especialment. I per desgràcia quan hi ha hagut ajudes per sequera s’està ajudant més al sector agro-ramader industrial, les vaqueries i la gent que compra pinso que no pas a la ramaderia extensiva, la qual cosa és un absurd total perquè la sequera a qui afecta directament és a noltros que vivim dels elements naturals, els altres viuen de comprar pinso i la sequera els afectarà a llarg termini. 

Ara veurem, a Mallorca hauria de fer uns ruixats generalitzats dins l’agost i no ha estat així i a més estam tenint unes temperatures que ho estan assecant tot a una velocitat tremenda. Aquest canvi si que és molt perjudicial per a la ramaderia, hem de cercar estratègies per sobreviure, reduir ramat o cercar espais no ramaderitzats per poder aprofitar-los. El mes trist és veure que les finques es fan netes a base de cultivadors, i això és un cost, si hi poguessin pasturar les ovelles com s’havia fet sempre, per llevar herba no fan falta màquines. Són uns hàbits de la revolució dels anys 50, duim 70 anys de remenar terra, i els costos estan pujant i els beneficis s’estan reduint, però quan miram la matèria orgànica de la terra veim que és una terra a punt de morir, a punt de ser desert, de no tenir capacitat de donar vida. S’esta plantejant un model més respectuós i tornar a la vella costum que era el pastoralisme, i llaurar quan s’ha de sembrar, no llaurar perquè si. Des del mon agroecològic està molt clara la postura de que la ramaderia és indispensable perquè és la que té la capacitat de regenerar la terra sense cap cost, a base de fertilitzar, fer net aportant, i de gestionar el territori d’una manera ja no sostenible, sinó regenerant. Aquest és un dels punts que com a Mè Ecològic hi estam fent feina, tornar a reiniciar la nostra cultura ramadera. La voluntat dels ramaders ecològics és clara, però la cultura està molt influenciada per l’agricultura industrial, i això és un dels aspectes que volem estudiar i volem demostrar que és possible. 

P.- S’ha de fer també molta de pedagogia. 

R.- Fa molts d’anys que s’ha instal·lat un discurs de que foravila no és rendible, i jo sempre ho dic, el que no és rendible és una finca on no s’hi ha invertit en 50 anys. Jo la finca que em vaig trobar que havia estat dels meus padrins, ells si que hi havien invertit però després ja no s’hi va seguir invertint, es va viure de rendes fins que la cosa va baixar i l’interès econòmic va cap a un altra banda. S’ha d’invertir, però s’ha d’invertir amb seny i amb un sentit, sembrar arbres i comprar menys maquinària. Es un canvi important que intentam fer veure i demanam que les ajudes que es donin estiguin més destinades a produir de forma sostenible. 

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt