Josep Rufat: “Regar no és tirar aigua, és aplicar-la de la millor manera possible”

La sequera ha fet replantejar el tipus de cultiu que es conrea i també prioritzar els sistemes de reg més eficient. Josep Rufat és tècnic de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) de la Generalitat de Catalunya al departament de l’ús eficient de l’aigua en agricultura. Aquest mes d’abril ha impartit el curs bàsic d’eficiència en el reg a APAEMA. Explica l’experiència viscuda a l’Urgell on fa dos anys els pagesos no varen tenir aigua per a regar els seus conreus. L’ideal, explica, és pensar per endavant i tenir eines per fer front a una situació de manca d’aigua que, assegura, es repetirà. 

Pregunta.- En general, es fa un reg eficient dels cultius?

Resposta.- Cada vegada ho és més. L’eficiència no és que sigui d’un 100%, perquè això és impossible, però si cada vegada l’aigua s’utilitza d’una forma més eficient. Ja sigui des del punt de vista de millora dels sistemes de reg, ja sigui des del punt de vista de regar millor. Una de les coses que diem al curs que estic impartint amb APAEMA és que regar no és tirar aigua, regar és primer pensar la quantitat d’aigua que he d’aplicar i després aplicar-la de la millor manera possible.

P.-Quins aspectes s’han de tenir en compte alhora de fer un reg eficient?

R.- Per desgràcia, el primer aspecte és tenir aigua. Nosaltres, que estam a la zona del Segrià, tenim molts problemes perquè tothom havia pensat que el recurs aigua era un recurs infinit, que l’aigua la tindríem i que l’únic que havíem de fer era gestionar-la de la millor manera possible. Però el gran problema és que ens ha faltat l’aigua, i aquesta situació el que fa és donar més importància a la possibilitat de tenir aigua que no pas a com la gestiones i com la reparteixes. Això s’ha vist molt clar al canal d’Urgell, a la zona de l’Urgell, on l’any passat no va baixar aigua pel canal principal. 

P.- Aquesta és una situació nova?

R.- No és nova perquè a aquesta vida tot és cíclic. De sequeres ja n’havíem tingut, però per sort a final es solucionaven amb pluges i, com sempre, ens n’oblidem molt fàcilment. Un pic solucionem el problema ja no pensem que pot tornar a passar. I aquests últims anys el problema ha sigut molt greu.

“El millor sistema és el reg gota a gota, la seva eficiència serà molt a prop del 100 per cent perquè cada gota que aplicam arriba a la zona que volem.”

P.- Quin sistema de reg és el més eficient?

R.- El reg més eficient sempre és capaç d’aplicar la poca aigua que tinc, al millor moment i al conreu més adequat. Està dit en una frase però és molt complicat de fer. 

Com a sistema de reg, està clar que l’aplicació de reg per inundació, reg a manta, no té cap sentit perquè necessites molta quantitat d’aigua, quan aquesta aigua té un cost molt alt. Per tant, els sistemes de reg més eficients són els sistemes de reg gota a gota, tant en superfície com enterrant la canonada per encara millorar aquesta eficiència. Quan regam per superfície hi ha un percentatge d’aquesta aigua que la perdem per evaporació, i quan l’enterram inclús podem estalviar-nos aquestes pèrdues. 

El millor sistema és el reg gota a gota, la seva eficiència serà molt a prop del 100 per cent perquè cada gota que aplicam arriba a la zona que volem, que és les arrels de la planta. Sistemes com l’aspersió seria un entremig, aquesta eficiència ja no és tan alta. La majoria de productors està utilitzant el reg gota a gota com a millor sistema de reg per utilitzar les quantitats d’aigua que moltes vegades són escasses i que costen de cada vegada més diners.

P.- Aquesta sequera que estam patint planteja canvis en els sistemes de reg, i també suposa prioritzar a que destinem l’aigua.   

R.- Jo te puc explicar l’experiència que hem tingut a la nostra zona sobretot l’any passat. A la zona de l’Urgell, tota la part que es regava del canal principal no es va poder regar perquè no hi havia prou aigua. Què es va fer? Amb la poca aigua que es tenia als embassament es va fer una priorització. El primer punt és aigua de boca. Del canal principal s’abasteixen molts municipis d’aigua de boca, per tant, no pots limitar aquesta quantitat per a les persones. Després cada x temps es feia baixar aigua pel canal per a poder omplir també granges de bestiar, i el que es va decidir és que als cultius perennes, fruiters, al menys poder-los donar uns quants regs, penalitzant la resta de cultius. L’any passat cultius com cereals o fruiters no perennes no es varen poder regar, o com a molt se’ls hi va poder donar un reg si va sobrar aigua en alguna col·lectivitat de regants. Això va fer que les produccions fossin molt baixes i en molts casos molts pagesos ja no varen sembrar. Aquesta és una situació extrema, però es pot repetir.

En el vostre cas a les illes, si no plou, el que pot passar és que no hi hagi aigua als pous i que la poca que hi hagi sigui salina. L’interessant és preveure-ho amb temps. Avançar-se, es molt interessant perquè quan passa tens unes mínimes eines per fer-hi front. 

“L’ideal és pensar per endavant que és el que pot passar si un any ens trobam que pràcticament no hi ha aigua.”

P.-Planificar suposa prioritzar un tipus de cultiu que pugui aguantar aquestes condicions climàtiques?

R.- Això és molt interessant. Però també ens hem de posar des del punt de vista més pràctic. Sempre et parlo des de l’experiència perquè nosaltres ja hi hem passat. Si a una zona de cultiu on per exemple es fa blat de moro, que és molt exigent en quantitat d’aigua, posem-hi un cultiu que les seves necessitat siguin més baixes. Però què passa normalment? Que també la seva producció serà més baixa i quan dones a triar a un productor, el que farà és intentar sempre anar a la màxima producció. Ara bé, si tu dius, és que no hi ha prou aigua per a tots, qui ha de renunciar a fer una producció o a tenir la collita d’un producte que li suposa menys ingressos? Aquí no renunciarà ningú, com és lògic. 

L’ideal és pensar per endavant que és el que pot passar si un any ens trobam que pràcticament no hi ha aigua. Com prioritzam els cultius? Es veritat que el conreu de cereals d’hivern, blat, ordis o d’altres hortalisses d’hivern són menys exigents que tot el cultiu d’estiu. Però el cultiu d’estiu és més productiu i t’hi pots guanyar més bé la vida.  Aquí sempre estam en aquesta lluita entre com aconselles un tipus de cultiu que el productor s’hi pot guanyar la vida de forma que repartim equitativament l’aigua. Això no és gens fàcil, però s’ha d’anar per aquí perquè aquests problemes de falta d’aigua es repetiran.

P.- Voltros ho heu fet? Després de patir aquesta falta d’aigua, ja vos heu planificat d’un altra manera?

R.-El que s’ha fet, o el que s’ha intentat fer, via divulgació, via reunions, via la plataforma Ruralcat de la Generalitat, és donar molta informació sobre moltes qüestions relacionades amb la sequera. Conscienciar al productor i intentar donar eines en el cas que ens trobem en situacions difícil. I al final s’ha fet, perquè, per exemple, l’any passat a casa nostra vàrem sembrar una part de blat de moro, pensant que podríem fer 2 o 3 regs, però després no hi va haver aigua i això va ser una debacle. Aquest any només hem fet conreu d’hivern perquè és menys exigent en aigua. 

Es donar les eines, no pots obligar a ningú, però si donar aquesta informació abans i que cadascuí triir. I jo t’asseguro que la gent sap triar, perquè aquest any te diria que el 80-90 per cent del terreny cultivat a la zona de l’Urgell són conreus d’hivern. D’estiu s’ha fet molt poc perquè el productor no se la juga.