Agricultura injecta 2’3 milions al sector de la fruita seca per recuperar part dels ametllers perduts per la Xylella

El Govern Balear ha llançat una primera ajuda per valor de 2’3 milions d’euros que s’emmarca dins el pla de reestructuració de la fruita seca, traçat per als propers sis anys, i que té per objectiu reforçar estructuralment el sector, augmentar la superfície i el valor de producció de l’ametlla i la garrova.

La conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha editat un llibret amb la diagnosi del sector i els objectius d’aquest pla de reestructuració, que està previst al Pla d’Inversions Estratègiques de les Illes Balears 2030. L’ajuda presentada aquest avuies nodreix totalment de fons Next Generation.

Aquesta és una subvenció per valor de 2,3 milions d’euros pels anys 2021 i 2022, publicada avui al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), que té per objecte les noves plantacions i les replantacions d’ametller i garrover, i els empelts de garrover.

La consellera Mae de la Concha ha presentat la diagnosi i l’ajuda, juntament amb el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, i la directora de les Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, Xisca Parets.

Segons ha explicat De la Concha, «impulsam canvis estructurals que permetin que el sector evolucioni i sigui més modern i competitiu». Aquesta primera ajuda correspon al primer i a part del segon objectiu del pla, que pretén recuperar el 25% de la superfície perduda d’ametler per l’efecte xylella i incrementar el volum de producció de l’ametlla i garrova amb infraestructures agràries que millorin la productivitat. «Volem que sigui un sector estratègic, clau pel relleu generacional i per millorar la renta agrària, que abordi els reptes que planteja el canvi climàtic», ha explicat.

2,3 milions d’euros per les explotacions de fruita seca

L’ajuda preveu les inversions necessàries específiques per a la correcta implantació, vegetació, creixement, protecció, producció i recol·lecció de plantacions d’ametllers i garrovers. S’exigiran les següents densitats en el cas de plantacions noves: 150 arbres/ha en el cas de plantacions d’ametllers en secà, i 200 arbres/ha, en el cas de regadiu; 150 arbres/ha en el cas de garrovers en reguiu i 120 arbres/ha en plantacions de garrover en secà. També es preveuen replantacions de garrover i ametller, i empelt de garrovers. Segons el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, «feim una aposta seriosa per recuperar superfície perduda i augmentar la producció, i per això, l’ajuda permet cobrir el 60% de la inversió, tot i que pot arribar fins al 75%».

Les despeses subvencionables són, per exemple, la preparació del terreny per a la plantació i l’eliminació d’arbres existents, l’adquisició i plantació de material vegetal d’ametllers i garrovers, les instal·lacions de reg, la instal·lació de proteccions contra elements climàtics i biològics, o la compra de maquinària específica per al cultiu, entre d’altres. L’ajuda es dirigeix, sobretot, cap al sector professional. La subvenció màxima serà de 200.000 euros per beneficiari, i la màxima per a la compra de maquinària serà de 30.000 euros.

El termini de presentació de sol·licituds comença aquest divendres, 29 d’octubre, i fins dia 30 de novembre de 2021. La selecció dels beneficiaris de les ajudes es farà mitjançant el procediment de concurrència competitiva. Segons la directora de les Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, Xisca Parets, el pla «permetrà aconseguir un sector viable, que aconsegueixi més valor afegit a les noves produccions».

L’efecte de la Xylella fastidiosa

L’objectiu número dos del pla, que està format per sis, se centra en els efectes que ha tingut el bacteri Xylella fastidiosa sobre el cultiu de l’ametller. I és que el bacteri ha estat la causa de l’abandonament d’aquest cultiu, juntament amb l’elevat creixement urbanístic, l’envelliment de les plantacions i la falta de rendibilitat en els preus provocada per la competència de l’ametlla de Califòrnia i Austràlia. És especialment significativa la davallada de la producció en clovelles. En cinc anys, la baixada ha estat d’un 37%. Per això, es preveuen ajuts per a l’arrabassada definitiva de plantacions d’ametller antigues afectades per aquest bacteri. L’objectiu és reduir de manera dràstica l’inòcul del bacteri a les Illes Balears i afavorir la sanitat de les noves plantacions. A més, després de 4 anys de recerca, la conselleria ha elaborat un llistat de les varietats autòctones i foranes que no estan afectades pel bacteri. La producció de l’ametlla va ascendir a 5,14 milions d’euros el 2019, el que representa un 3,7% del valor de la producció agrícola de les Illes Balears.

El garrover, de moment, es manté al marge d’aquest bacteri, i les Balears concentren el 30% de la producció de garrova de tot Espanya. Actualment hi ha en producció 1.638,78 hectàrees i la producció de la garrova va ascendir fins als 20 milions d’euros el 2020, la qual cosa representa el 6,1% del valor de la producció agrícola de les Illes Balears. La campanya del 2021, el preu de la garrova ha apujat fins a l’1,30 euros/quilo en funció del rendiment.

IGP Garrova de Mallorca-Eivissa

El Pla de reestructuració de la fruita seca també aposta per la recerca i la innovació. És el tercer objectiu, que preveu la caracterització de varietats, la plantació de garrovers per a la multiplicació per al sector professional, la recerca de varietats que s’adaptin millor al canvi climàtic, entre d’altres. Aquest projecte serà coordinat per Semilla. El quart objectiu fa referència a incrementar el valor afegit, tant en el preu com en la transformació a través de la indústria associada. En aquest sentit, es preveu desenvolupar una estratègia de comercialització de la IGP Ametla de Mallorca, identificar i posar en marxa una llotja de referència per a garrova, i desenvolupar una IGP Garrova de Mallorca-Eivissa, entre d’altres.

L’objectiu cinquè és la millora dels sistemes de producció de la fruita seca a partir de l’enfortiment de la transferència tecnològica, la formació i l’assessorament a finques; i el sisè, enfortir les estructures organitzatives, especialment cooperatives i OPFH vinculades al sector de les Balears.

Dos cultius tradicionals

Els ametllers i els garrovers passen per moments diferents, però ambdós defineixen el paisatge de les Balears i són cultius amb molta història i tradició. El cultiu de l’ametller va protagonitzar una forta empenta en el segle XIX quan, per mor de la fil·loxera, es van substituir 30.000 hectàrees de vinya per ametller. Es va passar de 2.000 ha el 1830 a 25.400 ha el 1925. L’activitat agrícola va passar a un segon pla amb l’arribada del turisme, però cap als anys noranta es va apostar per millorar la qualitat del material vegetal i la seva rendibilitat, fins que va arribar la Xylella fastidiosa.

Els garrovers consten a Mallorca des del segle XIX. El 1878, la Delegació del Ministeri d’Agricultura comptabilitzava una superfície de garrover de 9.320 ha i una producció de 9.133 tones. Antigament constituïa un aliment per als animals, i actualment s’ha revalorat i són múltiples els usos coneguts (cosmètica, alimentació, etc).