De la Concha destaca al parlament la gestió de la PAC i les mesures estructurals de la llet
La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha explicat aquest dimecres els comptes de la conselleria per al 2022 en el debat de pressuposts al Ple del Parlament. De la Concha ha defensat els pressuposts que pel proper any augmenten un 20% en la part del pressupost ordinari, ja que passen de 49,4 milions d’euros a 59 milions d’euros, i pugen un 13% en el conjunt de la conselleria, amb FOGAIBA i SEMILLA, i se situen en els 184 milions d’euros, dels quals 110 són inversions. La consellera De la Concha ha explicat que «aquesta legislatura hem vingut a jugar, amb un equip preparat i amb un projecte il·lusionant pel sector primari i agroalimentari de les Illes Balears». Durant la seva intervenció, ha destacat les «fites històriques com la PAC i les mesures estructurals com la de la llet» posades en marxa pel futur del sector primari.
De la Concha ha explicat que els comptes per a l’any 2022 incorporen una nova línia d’ajudes per a les explotacions agràries pels costos elèctrics dotada amb 500.000 euros aproximadament, gràcies en part a l’acceptació d’esmenes presentades pels grups polítics. Es tracta d’uns ajuts nous davant l’encariment de les energies fòssils i els grans desequilibris en la competència amb el producte exterior. També, a través de les esmenes, s’incorporaran dos guardes de reserves marines més per a tasques de vigilància, i 100 mil euros més per augmentar les transferències capital del FOGAIBA destinades al Programa de Desenvolupament Rural.
La consellera De la Concha també ha centrat el seu discurs en els objectius aconseguits aquest 2021 i els plans per a 2022. La consellera ha fet referència a la nova Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2023-2027, que reconeixerà, a la fi, els sobrecostos de la insularitat per al sector primari de les Illes Balears. Segons la consellera, «és una de les fites històriques que hem aconseguit, les Balears seran una regió específica, amb els beneficis enormes que suposaran pels pagesos i ramaders, i permetrà que es pugui compensar la insularitat, també la doble i la triple, i competir en igualtat de condicions amb el de la resta d’Espanya». Les ajudes del pagament bàsic que reben els pagesos i ramaders de les Illes seran un 50,38% per damunt de la mitjana nacional. En concepte de pagament bàsic, la previsió és rebre 8 milions d’euros més respecte de la PAC anterior. Menorca, Eivissa i Formentera, afectades per la doble i la triple insularitat, rebran un augment respecte de la mitjana nacional, per aquest concepte, d’un 63% i un 103%, respectivament. Les petites i mitjanes explotacions, el 85% del total de les que hi ha a les Illes, també es veuran beneficiades i rebran 4 milions d’euros més. De la Concha s’ha referit a la feina conjunta que s’ha fet amb el sector primari per aconseguir aquesta fita, que també implicarà avantatges pels joves i les dones que s’incorporin.
De la Concha també ha fet esment a les «mesures estructurals» que es posaran en marxa el 2022 per apuntalar sectors com el de la llet de Menorca. La conselleria destinarà més d’un milió i mig d’euros per compensar els sobrecosts de la insularitat i per garantir una renda digna pels ramaders, així com mesures de millora de comercialització i modernització del sector. «És una reforma estructural que ha implicat temps, consens i moltes dades, i finalment hem aconseguit arribar a l’acord», ha explicat.
La consellera també s’ha referit a altres millores històriques com la liquidació del patrimoni de les cambres agràries, que finalitza aquest mes de desembre i que permetrà «enfortir les organitzacions agràries». En aquest sentit, ha explicat que el patrimoni en efectiu, més de 600.000 euros, ja s’ha repartit entre Unió de Pagesos de Mallorca, Unió de Pagesos de Menorca, UPA-aia, ASAJA, FAGME i AGRAME. Actualment, només manquen les signatures per a la cessió dels immobles a les tres organitzacions de Mallorca.
En vista el pressupost pel 2022 ha destacat els 49,1 milions d’euros de la direcció general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, gairebé 9 milions d’euros més que enguany; els 2,46 milions d’euros de la direcció general de Pesca i Medi Marí, i 1,3 milions d’euros de la direcció general de Polítiques per a Sobirania Alimentària, que augmenta en 580 mil euros, perquè, a partir del 2022, compta amb l’Institut de Qualitat Agroalimentària, IQUA, imprescindible per a l’aplicació de la llei de la Cadena Alimentària, que ha de vetllar per la transparència en totes les baules del conjunt de la cadena i que penalitza les pràctiques deslleials.