El canvi climàtic afavoreix l’expansió de la Xylella cap al Nord

Els investigadors de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC) de les Illes Balears, en col·laboració amb l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA), han publicat un estudi innovador a la revista Scientific Reports que adverteix de l’impacte devastador del bacteri Xylella fastidiosa (X. fastidiosa) sobre els cultius mediterranis sota l’efecte de l’escalfament global.

Aquest bacteri, que afecta oliveres, ametllers i vinyes, present a les Illes Balears des de fa alguns anys, podria expandir-se cap al nord d’Europa si les temperatures continuen augmentant.

Aquest estudi subratlla la urgència de prendre mesures per prevenir la propagació de la X. fastidiosa i protegir el futur de la viticultura mediterrània davant el canvi climàtic. La nova informació serà clau per desenvolupar estratègies eficaces que salvaguardin la producció agrícola i assegurin la sostenibilitat dels cultius en un món cada vegada més càlid.

Tres graus més

L’estudi destaca que un increment de més de 3 graus en la temperatura mitjana global seria un “punt d’inflexió” crític, augmentant significativament el risc de propagació d’aquest bacteri. Els resultats, liderats pel científic Manuel Matías de l’IFISC, subratllen com el canvi climàtic impulsa la distribució de malalties a les plantes a nivell global.

L’equip ha analitzat quatre escenaris d’increment de temperatura (1,5, 2, 3 i 4 graus) respecte als nivells preindustrials, concloent que tots ells augmenten el risc d’infecció per X. fastidiosa. Això és especialment preocupant per a les zones mediterrànies, on el clima favorable podria afavorir brots epidèmics.

Detectada per primera vegada a Europa fa una dècada, la X. fastidiosa ha causat estralls, especialment a Itàlia, on ha destruït cultius sencers, i també ha afectat greument ametllers a les Illes Balears i a Alacant. A Califòrnia, aquest bacteri provoca la malaltia letal de Pierce a la vinya, amb pèrdues milionàries anuals.

Propagació

El vector principal d’aquesta malaltia a Europa és l’insecte Philaenus spumarius, conegut com a cigarreta. La propagació ràpida del bacteri a través d’aquests insectes ha plantejat seriosos reptes per a l’agricultura mediterrània.

Les projeccions indiquen que Portugal i Grècia afronten els majors riscos amb un augment inicial de temperatura d’1,5 graus. En un escenari d’augment de 4 graus, el risc es dispara fins al 47% a Portugal i al 63% a Grècia. França i Itàlia també experimentarien un risc considerable, mentre que Espanya es mantindria en nivells de risc semblants als actuals.

Zones amb denominació d’origen, com el Penedès a Espanya, el sud-est de França, la Bairrada portuguesa i la Toscana italiana, podrien veure’s seriosament amenaçades per un increment de més de dos graus en la temperatura, posant en risc la producció vinícola de qualitat.

Els investigadors assenyalen la importància de prendre decisions informades per a la política agrícola de la Unió Europea, basades en les noves dades sobre la propagació del bacteri. L’estudi proporciona una anàlisi detallada del risc d’infecció a diferents escales espacials, permetent una gestió més eficaç dels recursos destinats a la prevenció.

Tot i les limitacions del model utilitzat, que treballa amb projeccions climàtiques i ha de considerar els microclimes de certes regions, els autors insisteixen en la necessitat de comprendre la dinàmica de la malaltia per mitigar els seus efectes. L’enfocament interdisciplinari de l’estudi combina models epidemiològics i climàtics per oferir una visió completa del problema.