El CSIC conclou que hi ha més contaminació a fora vila que a les ciutats

Viure a fora vila sempre s’ha considerat un sinònim d’aire pur i salut, fins i tot d’una vida més longeva i de molta major qualitat. Però la ciència està desmuntant aquest fals mite en assegurar que la qualitat de l’aire que es respira als pobles pot ser molt pitjor que el de les ciutats.

I és que la creença que el fum d’una xemaneia, una estufa de llenya o el que emana d’una crema de restes de poda és més natural i, per tant, menys nociu per a la salut que la contaminació procedent de les estufes de gas, de gasoil o del trànsit de vehicles, s’està desmotrant totalment falsa.

Un recent estudi de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) realitzat a Catalunya ha conclòs que a l’entorn de Barcelona el trànsit és la font principal dels aerosols atmosfèrics contaminants, mentre que en els espais més rurals els aerosols provenen majoritàriament de la crema de biomassa, sobretot en les èpoques més fredes de l’any.

Crema de biomassa

I aquest estudi sosté que el aerosols provinents de la crema de biomassa provoquen més dany en les cèl·lules humanes que els generats pel trànsit a Barcelona, al contrari que les creences populars de tota la vida. Això significa que l’aire és més pur en una gran ciutat que al costat d’una explotació agrícola on s’hi realitzen sovint cremes de restes de poda.

“L’estudi mostra que, durant l’hivern, els pobles poden tenir una qualitat de l’aire molt pitjor que Barcelona”, declara Joan Grimalt, investigador de l’IDAEA i uns dels autors de l’estudi.

Aquesta circumstància es reprodueix ben igual a molts d’indrets de les Illes Balears, especialment els dematins i els dies de poc vent, quan a les fondalades s’hi acumula una nociva mescla de fum d’estufes, trànsit i de restes de poda, amb uns núvols ben espessos i a vegades persistents durant hores.

La cultura de la crema de restes de poda dins la pagesia és molt vigent i quotidiana, però el dret a respirar un aire pur que asseguri un nivell de benestar i salut suficientment alt hi passa per damunt.

Les estufes de llenya

Una sola una estufa de llenya genera el doble de partícules nocives de menys de 2,5 micròmetres de diàmetre (PM 2,5) que un vehicle dièsel i, en canvi, aquest sistema d’encalentir una casa evoca una cultura tradicional i saludable.

“Els nivells de compostos tòxics, com el benzo[a]pirè i altres hidrocarburs aromàtics policíclics, són en aquests casos deu vegades més alts als pobles que a Barcelona”, explica Barend van Drooge, investigador de l’IDAEA i un altre autor de l’estudi.

Per a analitzar la seva toxicitat, en aquesta ocasió els investigadors varen exposar cèl·lules pulmonars a nivells reals d’aquests aerosols al laboratori. Varen observar que el 50% de les cèl·lules analitzades morien en exposar-les a una dosi d’aerosols equivalent a respirar durant 12 hores l’aire dels pobles afectat pel fum de la crema de biomassa, mentre que a Barcelona la dosi equivalia a respirar l’aire del trànsit durant més de 30 hores.

“En tots dos casos, aquests assajos posen de manifest que la inhalació d’aquests aerosols té efectes nocius sobre les cèl·lules pulmonars que hi estan en contacte”, explica Carmen Bedia, investigadora de l’IDAEA i encarregada dels assaigs de toxicitat.

Aerosols perillosos

Els aerosols orgànics són micropartícules sòlides o líquides que, a causa de la seva grandària microscòpica, queden suspenses a l’aire durant molt de temps. “En el nostre estudi, analitzam els aerosols de menys de 10 micròmetres; estam parlant de la centèsima part d’un mil·límetre. Són contaminants perillosos perquè les partícules es dipositen als pulmons i les més petites poden arribar directament al torrent sanguini”, explica Clara Jaén, investigadora predoctoral de l’IDAEA i primera autora de l’estudi.

A més, quan es produeix una inversió tèrmica, hi ha una concentració entre dos i deu vegades major d’aerosols orgànics que queden atrapats a la superfície respecte a les condicions atmosfèriques normals. Aquests aerosols provenen, majoritàriament, del trànsit rodat (en el cas de les àrees urbanes), o de la crema de rostolls, fusta i altres combustibles vegetals (a les zones suburbanes i rurals).

“Aquestes condicions suposen un risc per a la població si l’estancament d’aire persisteix durant diversos dies”, conclou Grimalt.

Sobre aquesta contaminació existeix encara molt poca informació i desconeixement, així com nul·la informació sobre el nivell de contaminació a cada indret del nostre territori.

Sóller per l’Aire

L’entitat Sóller per l’Aire fa alguns anys que es dedica a mesurar la qualitat en una vall molt afectada per la contaminació, amb el problema afegit de la inversió tèrmica. Fa un any varen detectar, a partir dels sensors que tenen repartits per la geografia del municipi, que respirar l’aire a Sóller tot l’any equivalia a fumar-se vuit paquets de tabac.

Aquesta entitat proposa un sistema per a la recol·lecció de restes de podes i deixalles agrícoles que oferís alternatives a la crema. Proposa el compostatge i el biocarbó, i també un sistema de bandera vermella que posposàs les cremes fins que millorassin determinades males condicions meteorològiques, com a mètodes per reduir l’impacte del fum en la salut en dies concrets.

Els plans d’ús compartit de vehicles i la millora del transport públic reduirien la contaminació dels vehicles i també demanen estudiar la retirada d’estufes de llenya velles.

Els autors de l’IDAEA-CSIC també adverteixen de la necessitat de revisar i regular la crema de biomassa i les xemeneies domèstiques a les zones rurals, així com del canvi de tipus de cotxe i la millora del transport col·lectiu a les zones urbanes com al millor camí per aconseguir una millor salut per als residents.