El Govern edita un índex amb informació sobre els peixos rars de les Illes Balears
El Servei de Protecció d’Espècies i el Servei de Recursos Marins de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural han editat, amb la col·laboració de SEO/BirdLife, un nou Quadern de Natura amb els resultats dels vuit anys d’existència de la base de dades de peixos rars de les Illes Balears (DAPERA), que gestionen conjuntament.
El DAPERA és un registre de dades sobre peixos rars de les Illes Balears, creat per recopilar sistemàticament les observacions i captures d’espècies poc freqüents a les Illes Balears (espècies no habituals), o altres observacions biològiques rellevants sobre peixos de l’arxipèlag. En la base de dades s’hi recullen les observacions de més d’un centenar de col·laboradors particulars, d’entitats com Observadores del Mar, i de col·lectius relacionats amb el medi marí, com pescadors professionals i recreatius, bussejadors, agents de medi ambient i vigilants de les reserves marines.
Es tracta aquest d’un projecte de ciència ciutadana mitjançant el qual tothom pot contribuir al coneixement de la fauna marina balear a través de l’aportació de la seva cita que ha d’anar acompanyada de tota la informació que es disposi (l’espècie, si es coneix, la data, la localitat, alguna fotografia, etc.). Tota observació és verificada pels tècnics de la Conselleria abans d’incorporar-se al banc de dades.
Més informació
L’objectiu del DAPERA és millorar la informació disponible, sobretot de peixos sense interès comercial, alguns dels quals són rars i es troben amenaçats. Es pretén també recollir dades d’espècies noves a la Mediterrània, com les que arriben de la Mar Roja a causa de l’obertura del canal de Suez (espècies lessepsianes), o les que arriben de l’Atlàntic per altres causes, com el canvi climàtic o l’augment del trànsit marítim.
L’observació de rareses que pertanyen a altres bio regions o que viuen habitualment en zones allunyades de les nostres aigües té molta importància, ja que ens permet detectar l’entrada d’espècies exòtiques a la Mediterrània i anticipar-nos als efectes del canvi climàtic al medi marí. Per altra banda, les cites d’espècies singulars o molt poc conegudes aporten dades valuoses sobre la distribució, biologia o estat de conservació de la nostra biota.
El primer llistat DAPERA, que es va publicar l’any 2015, estava format per 97 espècies diferents. En ocasió d’aquesta publicació s’ha elaborat un nou llistat que inclou 107 espècies de les quals interessa un seguiment poblacional per qüestions, essencialment, de vulnerabilitat i conservació, i un altre llistat de 48 espècies, que inclou espècies nouvingudes (principalment termòfiles, indicadores de l’augment de temperatura de l’aigua), d’altres molt rares i espècies d’esperable aparició.
Una cinquantena d’espècies
Fins a l’any 2022 s’han registrat un total de 281 cites de 48 espècies diferents, que inclouen 71 cites cedides per la plataforma Observadores del Mar recollides fins a 2021. De les espècies pertanyents al grup de les vulnerables, la més citada ha estat la mantellina (Gymnura altavela), amb 32 observacions, mentre que algunes espècies més rares, com per exemple el cardenal, Zu cristatus, o la faixa Trachipterus trachypterus, només s’han citat una vegada. Quant a les espècies del grup de les nouvingudes, les més freqüents han estat el lloro verd (Sparisoma cretense), el sorell déntol (Pseudocaranx dentex), el sard reial (Diplodus cervinus) i el peix trompeta (Fistularia commersonii).
Segons les categories de conservació de referència que estableix la UICN, de les espècies citades al DAPERA un 2% corresponen a espècies en perill crític, un 5% a espècies en perill, un 33% a espècies vulnerables, un 34% a espècies quasi amenaçades i un 18% a espècies de preocupació menor.
Foto: Mantellina (Gymnura altavela). Rosa Taberner