El Govern impulsa actuacions de cara a l’eficiència energètica a les explotacions agropecuàries
El Govern Balear ha presentat avui les subvencions per a actuacions d’eficiència energètica en explotacions agropecuàries per un import econòmic màxim de 325.746 euros, les quals tenen com a finalitat aconseguir i justificar una reducció en les emissions de diòxid de carboni i del consum d’energia final en explotacions agropecuàries.
El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, junt amb el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, han explicat al sector que aquestes subvencions es concedeixen amb càrrec al pressupost de la Comunitat Autònoma per als exercicis de 2021, 2022 i 2023 i tindran una distribució anual de 60.000 euros l’any 2021; 200.000 euros el 2022 i 65.746 euros el 2023.
Cal apuntar que la quantia dels ajuts és el 30% del cost elegible i que la subvenció màxima per beneficiari no pot ser superior a 30.000 euros. D’altra banda, en el cas que no es cobreixi la totalitat del pressupost inicial assignat a cada anualitat l’import romanent s’assignarà a l’anualitat següent.
Hi haurà dues actuacions subvencionables. D’una banda, l’actuació 1 se centra en l’execució d’actuacions de reforma d’instal·lacions de regadiu situades en explotacions agropecuàries i comunitats de regants ubicades a les Illes Balears, amb l’objectiu de renovar els equips de bombament que redueixin el consum d’energia final i les emissions de CO2. D’altra banda, l’actuació 2 se centra en dur a terme actuacions de reforma d’explotacions i instal·lacions consumidores d’energia tèrmica, elèctrica i de procés pròpies de les explotacions agropecuàries ubicades a les Illes Balears, amb l’objectiu de reduir el consum d’energia final i les emissions de CO2.
El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha destacat que «és una molt bona notícia per a les Balears i per als objectius del Govern quant a la transició energètica que es treballi en l’eficiència energètica en un sector com l’agrícola. La millora dels processos de producció i regadiu suposa una passa més per tal de poder aconseguir els reptes que tenim com a institució». Malagrava ha afegit que «l’eficiència energètica és un objectiu clau en la transició energètica per reduir el consum d’energia, i aquests ajuts ens permetran avançar en un sector tan important per a les nostres illes».
Per la seva banda, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha assegurat que “l’energia és un dels costos fonamentals de les explotacions, suposant entre un 20 i un 40 per cent de les despeses corrents” i que, per tant, “qualsevol esforç en eficiència energètica millora la viabilitat i la rendibilitat de les explotacions”. Fernández també ha volgut recordar que des de la conselleria d’Agricultura s’està preparant una segona línia d’ajuts en aquest sentit, que sortirà més endavant amb els fons Next Generation, i que “complementarà” la que en ara treu la conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.
Cal assenyalar que aquesta línia d’ajuts està finançada pel Fons Nacional d’Eficiència Energètica, la gestió de la qual s’ha encarregat a l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE).
Poden ser beneficiàries les persones físiques o jurídiques de naturalesa privada o pública legalment constituïdes, titulars d’una explotació agropecuària i que desenvolupin la seva activitat a les Illes Balears; les comunitats de regants i altres organitzacions, la finalitat de les quals consisteixi en la gestió comú d’aigua per al reg agrícola o la gestió comú d’altres combustibles i fonts d’energia per a finalitat agropecuària que desenvolupin la seva activitat a les Illes Balears; els titulars d’explotacions agrícoles de regadiu que utilitzin xarxes de reg per al funcionament de les quals sigui necessari actualment el consum d’energia elèctrica que desenvolupin la seva activitat a les Illes Balears; qualsevol organització o associació de productors agrícoles reconeguda per l’autoritat competent que desenvolupi la seva activitat a les Illes Balears; i les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia, segons la definició de la Directiva 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2018, i de la Directiva 2019/944 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, respectivament, així com de l’article 4 del Reial decret llei 23/2020, de 23 de juny, pel qual s’aproven mesures en matèria d’energia i en altres àmbits per a la reactivació econòmica.