La Custòdia del Territori supera les 11.000 hectàrees després d’un any amb 144 acords nous

La Iniciativa de Custòdia del Territori de les Illes Balears (ICTIB) ha actualitzat, en el seu darrer informe elaborat amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, les dades sobre els acords establerts sota aquesta figura de gestió. Així, el 2020 s’han registrat 144 acords arreu de l’arxipèlag, el que es tradueix en 11.304 hectàrees conservades a través de la custòdia del territori.

Des de 2018, darrer any en què es va realitzar l’inventari, s’han sumat 36 acords de custòdia, que suposen un increment del 33%, i 1.385 hectàrees, augmentant així un 14% en els darrers dos anys. Aquestes xifres constaten que la custòdia del territori és una eina efectiva per la gestió del territori de titularitat privada i per protegir-ne els seus valors naturals i culturals.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, s’ha mostrat «molt satisfet» d’aquest increment del nombre d’hectàrees gestionades arran d’acords de custòdia i ha felicitat l’ICTIB per la tasca de divulgació que està fent sobre aquesta modalitat de gestió. «La custòdia del territori a l’àmbit de les Illes Balears és un element indispensable pel que fa a la conservació i la gestió dels espais naturals protegits», ha assegurat.

A més, Mir ha destacat que el 96,5% dels acords de custòdia es desenvolupin a finques privades. «Això ens indica el compromís dels acords per a la conservació dels espais naturals protegits», ha incidit. Cal tenir en compte que, d’acord amb les dades recollides a l’informe, el 62% dels acords es troben sota alguna figura de protecció a nivell autonòmic. En el cas de Xarxa Natura 2000, el 33% dels acords estan plenament inclosos en figures de LIC o ZEPA, i un altre 6 % s’hi troba parcialment.

Per illes, a Mallorca hi ha 13 entitats de custòdia i 105 acords, que ocupen 8.585,6 hectàrees. A Menorca, són 3 entitats amb 32 acords i 2.704,7 hectàrees i pel que fa a Eivissa, les dues entitats compten amb 7 acords i 14,5 hectàrees gestionades.

Gran part dels acords s’assoleixen amb l’objectiu de conservar la fauna, promocionar la gestió tradicional del territori i preservar la flora. Pel que fa als usos dels terrenys, són majoritàriament de caire agrari, amb zones de cultiu i de pastura.

Els hàbitats que hi predominen són aquells humanitzats, especialment el que es coneix com a mosaic agropecuari mediterrani, a més de zones d’horta, boscos i penya-segats. Les zones boscoses són les que més superfície representen, ja que són les dominants a les finques de gran extensió, que es troben principalment a la Serra de Tramuntana.