Ara llegint
La Mesa del Parlament admet a tràmit la Iniciativa Legislativa del GOB per crear una Llei de Benestar per a les Generacions Futures

La Mesa del Parlament admet a tràmit la Iniciativa Legislativa del GOB per crear una Llei de Benestar per a les Generacions Futures

La Mesa del Parlament ha notificat l’admisió a tràmit de la nostra Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de Llei de Benestar per a les Generacions Presents i Futures de les Illes Balears presentada pel Grup d’Ornitologia Balear (GOB).

L’ILP es un mecanisme legal que permet als ciutadans presentar proposicions de llei directament al Parlament.

Des del grup ecologista expliquen que ¨”volem que, per llei, totes aquelles normes, plans, programes i actes administratius avaluïn el seu impacte potencial i les repercussions tant positives com negatives sobre les generacions presents i futures. En resum, volem saber com afectarà a la vida de les persones i al medi ambient l’impuls de tots aquells projectes que, per la seva magnitud poden condicionar de forma determinant l’entorn i la justícia social”.

Des del GOB han explicat que estan “molt satisfetss sobre l’admisió. Un pas més cap al debat parlamentari d’una Llei pionera a l’Estat Espanyol per garantir el benestar de les generacions presents i futures”. Anuncien que durant els propers dies centraran els esforços en la realització de tots els tràmits administratius necessaris per poder començar a recollir signatures en les properes setmanes. 

Així, iniciaran una campanya intensa de qatre mesos arreu de les Illes per recollir, a través de les fedatàries i fedataris, les signatures necessàries per poder avalar aquesta proposta. “S’iniciarà així una mobilització social intensa arreu del territori per tal de posar l’accent en la necessitat que les polítiques d’avui responguin per les generacions del demà”, expliquen.

Des del GOB alerten que el món, i les Illes en particular, s’encaminen cap a un escenari ecològic i social complex. Asseguren que “la crisi climàtica, la pèrdua massiva de biodiversitat, l’escassetat de recursos, etc. requereixen afrontar col·lectivament un futur ple de reptes que capgiraran la nostra organització social i econòmica”.

Evidentment, com expliquen, “no tenim manera de saber, encara, de quina magnitud seran els canvis que haurem d’afrontar com a societat; sí que sabem, però, que tendran un impacte significatiu en les nostres vides i en la de les generacions futures”.

També adverteixen que “ciutadans i institucions estam obligats a repensar la nostra manera de viure i consumir, per tal de poder mitigar els riscos econòmics i socials i poder oferir un futur amb garanties a les generacions futures”.

Justícia intergeneracional

En aquest sentit i després d’uns debats col·lectius, vinculats al punt d’inflexió generat per la crisi climàtica i la crisi sanitària derivada de la COVID-19, es va anar gestant la proposta de presentar una iniciativa legislativa popular que tengui com a base un nou concepte, el del «justícia intergeneracional». Ara ha estat admesa a tràmit.

Així com les decisions preses les darreres dècades del segle XX i la primera del XXI han condicionat negativament el possible desenvolupament sostenible les societats actuals, fins al punt d’emergència climàtica i ecològica que ens trobam, les accions del present condicionaran sens dubte l’esdevenir de les generacions del futur, expliquen des del GOB.

El precedent de Gal·les

Aquest pensament, aquesta idea de preservar el benestar de les generacions futures, comença a veure’s recollida en sentències i legislacions d’arreu del món: sense anar més lluny, els municipis de Maó, el Migjorn Gran i Ferreries han aprovat mocions a favor de la creació de la figura del Defensor de les Generacions Futures a les Nacions Unides, Parlament Europeu, Congrés espanyol i Parlament de les Illes Balears; a països com Bèlgica o Finlàndia ja existeix aquesta institució.

Més enllà d’això, llocs com Singapur o Gal·les, al Regne Unit, han integrat dins les seves polítiques públiques el concepte de benestar futur, a través de lleis i normes específiques que sotmeten les actuacions i previsions dels poders públics a un control específic sota la perspectiva de la justícia intergeneracional.

El benestar de les generacions actuals i futures només serà possible si garantim que els organismes públics i qualsevol actor privat tengui en compte, en termes de benestar ambiental, social, econòmic i cultural, les externalitats negatives de totes les seves actuacions i planificacions estratègiques i l’impacte de les seves actuacions sobre les generacions futures per garantir el dret a viure en un context ecològic i territorial òptim en una societat econòmicament i socialment justa, defensen des del GOB.

Inspirats i havent estudiat la pionera Llei de Gal·les de “Benestar de les Generacions Futures”, la primera llei en el món que aborda els problemes globals que enfrontam lluny del negacionisme institucional vigent, el GOB planteja, a les Illes Balears, una Llei pionera a l’Estat Espanyol, que té per objectiu vetllar perquè les actuacions de les institucions públiques de les Illes Balears garanteixin el benestar ecològic, econòmic i social de les generacions presents i futures de les Illes Balears.

La llei que el GOB presenta al Parlament té com a principal finalitat vetllar per garantir el benestar de les generacions presents i futures, per això:

  • Fixa uns Objectius de Benestar a assolir ara i per a les generacions futures.
    determina la necessitat de realitzar un Informe d’avaluació d’impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures, que avaluarà l’impacte potencial i les repercussions positives o negatives sobre les generacions futures i la capacitat d’aquestes per definir el seu model social, econòmic i ambiental, d’acord amb els objectius.
  • Determina la creació d’una Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears. La comissió estarà conformada per un President/a, secretàri/a i un comitè tècnic multidisciplinar amb persones expertes en els següents àmbits: I. Educació, recerca i innovació, II. Agroecologia i biodiversitat,III. Mitigació i adaptació a la crisi climàtica, IV. Justícia social, V. Model econòmic, VI. Urbanisme, territori i recursos, VII. Polítiques d’igualtat i gènere, VIII. Immigració, IX. Cultura, X. Infància i joventut, XI. Salut Pública.

“Necessitam un marc legal sense precedents que garanteixi la preservació de la vida. Sabem que aquesta és la única sortida si volem garantir el futur i necessitam que el canvi de valors i prioritats emani d’una norma marc que impregni totes les demés polítiques econòmiques i sectorials, tant en l’àmbit social, com en l’àmbit de la salut de les persones, els recursos i de l’entorn que ens sosté. Només així, la vida i el futur seran aquí possibles”, expliquen des del grup ecologista.

Una Iniciativa Legislativa Popular és un mecanisme de democràcia directa: la ciutadania pot presentar iniciatives de llei sense la intermediació de partits polítics. Aquestes propostes han d’estar recolzades per un nombre de signatures, segons la legalitat vigent a les Balears se’n requereixen 7.500, segons especifiquen fonts del GOB.

Detallen, a més que, “volem que, per llei, totes aquelles normes, plans, programes i actes administratius avaluïn el seu impacte potencial i les repercussions tant positives com negatives sobre les generacions presents i futures. En resum, volem saber com afectarà a la vida de les persones i al medi ambient l’impuls de tots aquells projectes que, per la seva magnitud poden condicionar de forma determinant l’entorn i la justícia social”.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt