La volta a Mallorca en llaüt ja està en marxa, per recordar l’expedició santanyinera de fa 125 anys

Ha arrancat avui la commemoració el 125è aniversari de l’expedició santanyinera, la primera volta a Mallorca documentada per raons d’oci que nou joves d’aquest municipi varen realitzar l’any 1899. Des de Cala Figuera ha arrancat la nova expedició, ja en ple segle XXI, que estarà protagonitzada per vuit llaüts: l’Alzina, el Único, el Brando, la Mantellina, l’Alconassar, la Rata, el Sant Miquel i el Posidònia. En alguns trams s’hi sumaran altres embarcacions tradicionals, com la Balear, el Cala Sarral i el Besitos.

El recorregut iniciat avui a Cala Figuera seguirà per Portocolom, Porto Cristo, Cala Ratjada, Alcúdia, Sóller, Banyalbufar, Andratx i està previst que acabi el pròxim 2 d’agost a Palma.

El Consell de Mallorca organitza aquesta destacada cita nàutica de l’estiu a través del Museu Marítim de Mallorca per retre homenatge a la valenta fita dels 9 membres del Reial Gremi d’Assadolladors, que decidiren l’any 1899 fer la volta a Mallorca a bord del llaüt Sant Miquel.

A més, el programa de la Volta Mallorca 2024 compta amb tot un seguit d’activitats culturals i patrimonials complementàries que permetran als ciutadans de Mallorca viure una experiència molt completa. Per exemple, aquest divendres, s’ha organitzat un concert solidari de Jansky a les Coves del Drac i el diumenge, Mar Grimalt oferirà un concert a les Coves d’Artà.

 Els origens de la proesa

L’inici d’aquest projecte cal situar-lo en la descoberta  a l’arxiu de Can Clar d’es Llombards d’un conjunt de documents inèdits que feien referència a l’expedició marítima de l’any 1899. Es tracta del dietari de l’expedició, redactat per Miquel Clar, que relata el viatge realitzat amb vaixell a vela al voltant de Mallorca amb la clara missió de compartir una experiència conjunta i alhora constatar la bellesa i espectacularitat dels indrets visitats.

En parlar d’aquesta espectacular obra no es pot deixar d’esmentar Sebastià A. Adrover Vicens “alma mater” del projecte, a més de descobridor d’aquests documents al casal de Can Clar. Adrover, erudit santanyiner, compta en el seu haver amb una voluminosa tasca investigadora posada de manifest en nombrosos articles i col·laboracions en revistes locals i autonòmiques; algunes d’aquestes investigacions ja vinculades al casal dels Clar, com és el cas de l’epistolari entre mossèn Alcover i mossèn Miquel Clar, entre d’altres.

Pel que fa als expedicionaris, foren nou els components de l’expedició, cada un d’ells amb una tasca ben definida ja des del projecte expedicionari, però sempre tenint ben present que l’èxit de l’aventura dependria totalment de la capacitat col·laboradora de cada un d’ells al llarg de tan peculiar viatge.

Els nou expedicionaris foren: Miquel Clar -en qualitat de cronista-, Nicolau Clar com a comodor, Jaume Antich com a capità, Llorenç Bonet com a bosser, Marc Vidal com a reboster, Pere Bordoy com a organitzador de la comunicació exterior, Lluc Clar com a sastre, Jaume Antoni Clar com a cornador, Jaume Antoni Clar i Vidal com a cobrador i Gabriel Mora com a cuiner.

Un element a destacar de la crònica marítima es localitza en la filosofia de vida que se’n desprèn: es tracta d’una expedició encaminada a aprendre a mirar, a gaudir del món que ens envolta sens témer la novetat i els riscos que ens puguin sorprendre al llarg de l’itinerari, ja que tot viatge sempre té un contingut d’aprenentatge i els expedicionaris santanyiners en volien treure el màxim de profit.

El Museu Marítim de Mallorca no ha volgut deixar passar aquest aniversari i ha organitzat una volta a Mallorca, per commemorar la valenta cita. “Valenta no per la mateixa travessia, sinó pel que aquesta reuneix entorn de la cultura, expressada en la música, el patrimoni arquitectònic, i paisatgístic, que sumat a la gastronomia, la música i les arts populars ens relaten una cosmovisió d’un paisatge desaparegut, del qual queden petjades, que encara podem identificar”, han especificat.

La travessia ja està en marxa i en aquesta ocasió les embarcacions tradicionals seran les autèntiques protagonistes de la volta, que recordaran les formes i la manera de navegar del San Miguel, el llaüt, arborat a vela llatina, que va fer possible aquella primera volta.