Marilles revela que la temperatura de l’aigua va arribar aquest estiu als 33’3 graus

L’Informe Mar Balear 2022, que cada any publica la Fundació Marilles, destaca l’augment de la temperatura de la mar i també les cinc onades de calor marines que es varen viure a les Illes Balears.

L’informe recopila informació sobre diferents indicadors de canvi global com poden ser el nivell de la mar, la temperatura de l’aigua o la de l’aire sobre la mar; les pressions nàutiques i humanes i turístiques; i la resposta que la societat dona a aquestes pressions.

Segons expliquen des de Marilles, aquest passat estiu les aigües de la Dragonera han arribat als 33,3 ºC, la major temperatura registrada fins al moment en aquest enclau. També s’ha mesurat la major temperatura promig superficial del mar Balear: 29,2 ºC.

La temperatura de l’aire sobre terra ha mostrat un increment de 0,25 ºC per dècada entre 1979 i 2021, gairebé un 40 % superior a la mitjana global. Mentre que la temperatura superficial de l’aigua ha augmentat a un ritme encara major: 0,36 ºC per dècada en quaranta anys.

Respecte de la temperatura de l’aire i la seva relació amb la temperatura de la mar, l’Informe Mar Balear 2022 empra dades fins agost d’aquest any 2022 i destaca el singular comportament de les temperatures de l’estiu. Val a dir que la singularitat continuaria, després, fins acabar 2022. Al llarg de l’any 2022 s’han detectat 5 onades de calor marines, entre els mesos de maig i desembre, segons revelen.

Alerten que aquest augment de la temperatura té greus conseqüències sobre els ecosistemes marins i el seu funcionament i pot repercutir en l’economia i condicions de vida humana. També afecta altres processos i és una de les causes de la pujada del nivell de la mar, que es preveu que pugui augmentar entre 55 i 77 centímetres a final de segle i entre 87 i 129 centímetres cap al 2150, segons adverteixen, el que suposaria un retrocés de les platges de les Illes Balears d’entre 7 i 50 metres.

De fet, la pujada del nivell de la mar a la Mediterrània occidental s’ha accelerat en les darreres dècades: ha augmentat 1,32 mm/any els últims 136 anys (amb un increment acumulat de 17,9 cm durant aquest període); mentre que els darrers 41 anys l’augment ha estat de 2,91 mm/any; i els últims 28 de 3,08 mm/any. 

Mentre la mar i l’aire s’escalfen la pressió turística segueix augmentant, destaquen. L’any 2022 l’Indicador de Pressió Humana (IPH) ha assolit rècords a les illes de Mallorca i Menorca. I tot apunta a que el 2022 serà l’any amb un major nombre de visitants. El mes de setembre de 2022 ja s’havien superat els 14,3 milions de turistes. 

La pressió nàutica també ha seguit augmentant les darreres dècades: 30 anys de dades d’escales de bucs als 5 ports principals de les Illes Balears mostren: un augment del 56 % entre 1992 i 2019, una disminució del 42 % entre 2019 i 2020 derivada de la crisi sanitària i una recuperació del 30 % el 2021 (assolint valors similars als del 2017). Les Pitiüses tenen un volum de navegació 10 vegades superior que la resta de les Illes a causa del gran nombre de ferris i de transport de càrrega horitzontal que connecten Eivissa i Formentera.

Al voltant d’aquestes Illes també s’ha mesurat el renou submarí, el qual es triplica durant l’estiu, atribuït principalment als desplaçaments de la flota recreativa i a una major quantitat de ferris que connecten ambdues illes. 

Per fer front a les pressions que exercim sobre el medi marí, hi ha diverses accions encaminades a intentar reduir-les.

Dins el capítol “Resposta”, de l’esmentat Informe Mar Balear, podem trobar dades d’algunes d’aquestes accions. La recollida de residus flotants a la mar des d’embarcacions, el Servei de Vigilància Posidònia o la ciència ciutadana marina són alguns exemples d’aquestes respostes que es dona com a societat.

L’any 2022 s’han recollit 20 tones de residus marins amb 22 embarcacions, 17 tones menys que el 2021 per manca de patrons. El 2022 es registra el nombre més gran d’actuacions del Servei de Vigilància Posidònia de tots els anys: 202.732, un 28,7 % més que l’any 2021. El 2022 s’han mogut l’11 % de les embarcacions comprovades, un 6 % menys que l’any 2018, però un 6 % més que el 2021.

Destaquen, a més, que la ciència ciutadana marina combina ciència i societat: d’una banda, la societat aporta dades rellevants per a la ciència i, de l’altra, la ciència s’apropa a la societat i ajuda a sensibilitzar sobre problemes de conservació marina. Els darrers anys la ciència ciutadana s’està consolidant a les Illes Balears.

Les tres principals plataformes de ciència ciutadana de les Illes (Observadores del Mar, DAPERA i Biodibal) mostren com de cada vegada més ciutadans s’impliquen en aportar dades útils per la ciència i ens mostren com les àrees marines protegides són les zones on es localitzen gairebé la meitat d’aquestes observacions.