Ara llegint
Ports de les Illes Balears reconeix que les instal·lacions s’hauran d’adaptar a la pujada del nivell de la mar

Ports de les Illes Balears reconeix que les instal·lacions s’hauran d’adaptar a la pujada del nivell de la mar

Ports de les Illes Balears reconeix que les instal·lacions s'hauran d'adaptar a la pujada del nivell de la mar

La pujada de la nivell de la mar a conseqüència del canvi climàtic podrà deixar inoperatives algunes infraestructures portuàries, com molls i pantalans, així com afectar l’estabilitat d’alguns dics per l’arribada de temporals que presentaran un onatge de major envergadura i que es manifestaran de manera més freqüent.

Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i encarregat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB) en el qual es presenta un pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears, així com la proposta de mesures i sendes d’adaptació per prevenir eventuals riscos.

L’estudi conclou que la pujada del nivell de la mar produirà una reducció del francbord dels molls i pantalans on atraquen les embarcacions o s’hi troben alguns serveis, fins al punt, en alguns casos, de deixar de ser operatius o d’inundar l’estructura d’atracament en quedar per sota del nivell de l’aigua. La pujada del nivell de la mar, juntament amb l’augment de la magnitud de l’onatge, podrien produir també danys en els dics, com desplaçaments dels blocs de les esculleres o comprometre’n l’estabilitat d’altres.

A l’estudi s’han contemplat dos escenaris climàtics, un de moderat i un altre de pessimista. El primer assumeix que es desenvoluparà una gran conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic i s’adoptaran polítiques actives a nivell internacional per reduir-ne les emissions. És l’escenari més plausible si es porten a la pràctica alguns acords internacionals com ara l’Acord de París (2015). L’escenari pitjor previst pot tenir lloc si alguns dels grans països emissors no adopten polítiques agressives de mitigació del canvi climàtic o si continuen accions que l’acceleren. Alhora, aquests escenaris s’han comparat amb dues variables temporals, una a curt-mitjà termini (2026-2045) i una altra a llarg termini (2081-2100).

Sendes d’adaptació climàtica

L’estudi d’adaptació del canvi climàtic que ha redactat l’UPC té un destacable caràcter innovador, ja que és la primera vegada que es realitza un pla de sendes d’adaptació de les infraestructures en els àmbits dels ports.

Per a tal, prèviament s’ha determinat el grau d’exposició i nivell de vulnerabilitat dels cinc ports d’interès general de les Balears (Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina), més els ports esportius des Molinar i Portitxol, a Palma. De tot això ha sorgit, en primer lloc, una proposta d’actuació a les infraestructures portuàries, perquè aquestes puguin adaptar-se als efectes que es produiran a curt, mitjà i llarg termini.

En segon lloc, s’ha elaborat un Atles de Riscos i un pla d’Alertes Climàtiques per a cadascun dels ports estudiats, així com el desenvolupament de sendes d’adaptació climàtica, determinant els punts de no retorn perquè l’APB pugui prendre decisions que s’avancin als impactes pel canvi de clima i s’aconseguesqui que les infraestructures portuàries puguin seguir plenament operatives en tot moment.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt