Carme Alomar: “Seria molt important tenir una facultat de Ciències Ambientals a les Balears”

Carme Alomar (Port de Pollença 1986) és la degana del nou Col·legi oficial per a llicenciats i graduats en Ciències Ambientals de les Illes Balears (COAMBIB). Presentat aquest mes de febrer, neix per defensar el interessos dels col·legiats i per col·laborar amb les administracions públiques. Alomar explica que els ambientòlegs aporten una mirada multidisciplinar i tranversal a les problemàtiques ambientals i destaca la importància de donar a conèixer aquesta professió. 

Pregunta.- Des del 2006 els ambientòlegs de les Illes compten amb una associació, per què pensaveu que era important crear el col·legi professional?

Resposta.- El col·legi és una institució de l’Estat i pensàvem que era molt important crear-lo. Ha estat un procés bastant llarg i s’ha creat en un moment en que encara més es requereixen els serveis dels ambientòlegs. Entre les funcions del col·legi hi ha dues parts. Una és la defensa de la professió, que ara és important perquè hi ha molts d’ajuntaments que no tenen tècnics de medi ambient, i hi ha administracions on encara no hi ha places suficientment dotades per a aquest col·lectiu. Després està la part d’assessorament i col·laboració tant amb administracions públiques, empreses privades, entitats socials, centres de recerca… i també és molt important fer-hi feina.

“Hi ha molts d’ajuntaments que no tenen tècnics de medi ambient, i hi ha administracions on encara no hi ha places suficientment dotades per a aquest col·lectiu”.

P.- Pensau que encara és una professió poc coneguda o poc valorada?

R.- Jo crec que és poc coneguda perquè la carrera de ciències ambientals només té 30 anys, és molt més recent altres estudis de ciències. A més a les Balears no tenim cap facultat que ofereixi el grau de Ciències Ambientals, això fa que encara sigui manco coneguda. Aquí és on hem de fer feina, anar a les Administracions, i donar-mos a conèixer.

P.- Falten graduats en Ciències Ambientals?

R.- Com no tenim la carrera aquí, és difícil. Tots hem estudiat a fora de les illes, i justament és una carrera on és molt important entendre la relació de l’humà amb el medi ambient i has de conèixer molt bé el territori. Tots hem sortit a fora, hem estudiat a Catalunya, a Madrid.. i quan som aquí és quan comences a entendre aquesta relació i a fer la teva carrera professional. Seria molt important tenir una facultat de Ciències Ambientals a les Balears. Són graus que tenen molta sortida i que es necessita més gent. 

P.- Com són els estudis de Ciències Ambientals? Més científics o socials?

R.- Les bases del primer i segon any són més científiques, tenen biologia, física, matemàtiques, química, una part d’enginyeria… Després hi ha una part d’Economia i de Dret. I al final del Grau, hi ha universitats en les que pots especialitzar-te, per exemple, en gestió de recursos naturals, gestió de residus, d’espais naturals…. Després hi ha màsters relacionats i els ambientòlegs es van especialitzant més en medi terrestre, marí, consultoria… tot i que és una carrera que té una base científica. 

P.- Té una base científica però té moltes sortides professionals diferents.

R.- Si, no és com altres carreres més científiques, aquí si que una sortida són laboratoris, centres de recerca… però també tenim la part d’Economia, Dret… que fa que un ambientòleg pugui desenvolupar unes feines a l’empresa privada, en el departament de responsabilitat social, on també s’hi pot arribar des d’altres carreres científiques, però que no tenen aquesta visió tan interdisciplinar i transversal. 

P.- A les Balears quines sortides laborals teniu?

R.- A l’Administració pública, als ajuntaments i les conselleries. També hi ha bastants d’ambientòlegs a centres de recerca d’investigació marina, a la Universitat, a la part d’educació ambiental, al sector privat, a cadenes hoteleres, a algunes constructores i empreses de gestió de residus, professors…

“Ara mateix pensam que és un moment crucial entorn al canvi global, és important regular l’accés a espais naturals, gestionar bé els recursos que tenim.”

P.- A quines problemàtiques ambientals heu aportat la vostra visió? Per exemple, heu presentat al·legacions, per exemple, a l’avantprojecte de la Llei de Gestió del Litoral. 

R.- Com a associació presentam al·legacions a les diferents lleis que van sortint si pensam que és adient, també vàrem fer aportacions a la Llei de la Ciència. Ara mateix pensam que és un moment crucial entorn al canvi global, és important regular l’accés a espais naturals, gestionar bé els recursos que tenim, que són limitats, i aquestes són les parts on pensam que podriem aportar.

P.- Davant del debat obert sobre la saturació turística. Quin seria el paper de l’ambientòlegs?

R.- Aquí els ambientòlegs podem assessorar i col·laborar amb les diferents administracions públiques. Si que és vera que el diagnòstic ha de tenir en compte a la ciutadania, i relacionar els diferents sectors, tan ambiental, social i econòmic. Aquí la perspectiva de l’ambientòleg si que pot jugar un paper important per ajudar a trobar aquests equilibris entre els diferents sectors, amb la participació dels ciutadans. 

El canvi climàtic és transversal per totes les disciplines, la solució és múltiple i és molt important la col·laboració entre diferents professions, si no colaboram és difícil que poguem arribar a consensos i solucions. 

P.- Pensau que el fet de tenir el col·legi vos dona més presencia a diferents processos de debat?

R.- Com a col·legi és un dels objectius, estar presents a aquests debats, com a associació ja hi estàvem presents a través del Fòrum de la societat civil on hem fet moltes aportacions, però com a col·legi entenem que ens poden consultar com a institució.

P.- Quins són els reptes de la vostra professió davant del canvi climàtic i la difusió de teories negacionistes?

R.- Ara mateix és molt més ràpid que una informació falsa arribi a la gent que fa 10 o 15 anys, i si que un paper molt important i un repte és aquesta educació ambiental, transferir els coneixements a les noves generacions.