Ara llegint
Pressuposts 2021: la Conselleria de Medi Ambient rep un 2% més per poder combatre l’emergència climàtica

Pressuposts 2021: la Conselleria de Medi Ambient rep un 2% més per poder combatre l’emergència climàtica

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha comparegut, aquest dijous, davant la comissió d’Hisenda del Parlament per explicar al detall els pressupostos de la conselleria per a 2021, «que continuen reflectint la voluntat ferma d’aquesta conselleria per seguir adaptant el territori a l’emergència climàtica que patim».

El projecte de Llei de Pressupostos per a l’any vinent preveu que la conselleria compti amb un pressupost ordinari de 147.290.936 € (un 1,96% més que enguany) als quals cal sumar projectes finançats amb fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) per un import total de 13.693.508 € i les partides previstes per a les agències públiques que depenen de la conselleria, configurant un pressupost consolidat de gairebé 213 milions d’euros, pràcticament un milió d’euros més que enguany.

«Amb aquests números, per tant, aquest Govern demostra ser conscient que la irrupció de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 no ens ha de fer perdre de vista una altra crisi, la climàtica, que continua estan ben present i que no deixa de fer palesos els seus efectes», ha insistit el conseller.

Polítiques d’aigua

Les polítiques relacionades amb el cicle integral de l’aigua s’incrementen en dos milions d’euros respecte enguany sumant un total de 159 milions d’euros pressupostats, més de la meitat, per tant, del total previst per a la conselleria «unes xifres que fan palès, un any més, que les polítiques d’aigua son incontestables per a aquesta conselleria», tal com ha assegurat Mir.

Les partides que més creixen, en aquest sentit, son les destinades al manteniment i conservació dels torrents i a sanejament.

En matèria de torrents, la direcció general de Recursos Hídrics comptarà amb un total de 6,1 milions d’euros amb els quals s’executaran projectes rellevant per al bon estat del domini públic-hidràulic com ara la construcció de murs als torrents de Sant Miquel i Major de Sóller o l’estabilització de marges del torrent de Bunyola. Es preveu, a més, executar actuacions de millora a punts conflictius de la xarxa hidrològica d’Eivissa, com ara el pas de la carretera a l’aeroport sobre el torrent des Codolar.

Pel que fa al sanejament i depuració, la partida que s’hi destina s’incrementa en 1,8 milions d’euros per a un total de 63,2 milions. Destaca, entre les previsions, una reserva per valor de 10,3 milions d’euros per a Palma, en el marc del protocol signat amb EMAYA per 90 milions i dels quals ja s’estan executant obres per valor de 22 milions d’euros.

Entre les inversions previstes, en aquest àmbit, destaquen l’execució de les obres de la xarxa de sanejament en alta de Platja d’en Bossa; millores de l’Estació de bombament d’aigües residuals de Formentera o l’execució de les obres de la nova Estació de bombament d’Es Migjorn Gran.

Pel que fa a les actuacions de millora, manteniment, conservació i explotació de les depuradores que gestiona l’Agència Balear de l’Aigua, comptaran amb un pressupost de 24,4 milions d’euros preveient-se actuacions a Cales de Mallorca, Llubí, Platja de Muro, Valldemossa, Sant Josep, Sant Joan de Labritja i Ciutadella Nord, entre d’altres.

Conservació de la biodiversitat

En la línia de combatre els efectes de l’emergència climàtica, una de les partides que més s’incrementa és la destinada a reduir i eradicar espècies invasores de l’arxipèlag. Així, el Consorci per a la Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) comptarà amb el major pressupost de la seva història, 1,2 milions, amb els quals afrontarà també reptes faunístics vinculats a l’increment global de la temperatura com ara la gestió de les postes de tortugues marines a les platges de l’arxipèlag.

Un altre increment important, en aquest àmbit, és el del programa d’espècies silvestres, que comptarà amb 1,96 milions d’euros (un 51,7% més que enguany) per a executar polítiques de conservació centrades, majorment, en la posidònia. A més, el conseller ha destacat també la renovació del projecte ARES que contempla 22 plans de gestió de flora i fauna que afecten 54 espècies.

«La conservació de la biodiversitat és clau per a la salut global del planeta» ha assegurat Mir qui ha afegit que «no hem d’oblidar que la COVID-19 és una més de les distintes malalties víriques que els darrers 20 anys han traspassat del regne animals a l’ésser humà, un fenomen que la comunitat científica coincideix a atribuir, en bona part,a la pèrdua de biodiversitat».

Gestió forestal

La creixent proliferació de catàstrofes ambientals propiciades pel canvi climàtic és un altre dels grans reptes que ha de gestionar la conselleria. En aquest sentit, Mir ha destacat l’increment de la dotació, de 1,5 milions d’euros, del programa de Planificació forestal que farà feina en gestionar les conseqüències en la massa forestal de temporals com el que va afectar més de 700 hectàrees de la Serra de Tramuntana l’agost passat. En aquest sentit, el conseller ha destacat, també, l’increment, en un 29% del pressupost del servei de Sanitat forestal per combatre la proliferació de malalties en l’arbrat.

L’any vinent es mantindrà la política de renovació de flota i equipaments per al personal de l’IBANAT. Així, es preveu l’adquisició de 12 tot terrenys i nous contractes d’adquisició de cascs i motxilles d’intervenció en incendis forestals. En matèria d’infraestructures, es preveu dotar de nous mòduls pels treballadors a la base helitransportada de Petra i iniciar la reforma de l’edifici 201 del Parc de Serveis Insulars d’Eivissa que s’ha de convertir en la seu de l’agència pública a l’illa.

Territori

El programa d’Ordenació del territori i urbanisme incrementa un 27% el seu pressupost respecte enguany amb l’objectiu d’executar els treballs necessaris per a tenir un millor coneixement de la realitat territorial de l’arxipèlag a fi i efecte de poder prendre les mesures normatives que escaiguin i facilitar així la tasca de les administracions competents en aquest àmbit. Entre els projectes previstos, hi ha la redacció de la memòria de compliment de les Directrius d’Ordenació del Territori (DOT) amb un càlcul dels indicadors de sostenibilitat.

S’impulsaran, a més, estudis en matèria de paisatge per a millorar el seu coneixement i incrementar la sensibilització social. D’aquesta manera, es tindran més eines per a instrumentar-ne la protecció, gestió i ordenació.

D’altra banda se seguirà treballant per a aconseguir el traspàs de les competències de costes que l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atribueix a la Comunitat Autònoma i que encara són en mans de l’Estat, tot i tractar-se d’un àmbit cabdal per a una comunitat insular com la nostra i que requereix ser administrat des d’una major proximitat i amb més eficiència i transparència.

Finalment, el Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA) comptarà amb 897.500 € per executar, entre d’altres objectius, l’actualització del Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB) i el mapa de sòl vacant així com la generació d’una nova ortofotografia aèria de la comunitat. Mir ha volgut destacar «l’enorme tasca ingent» d’aquest ens «en favor de la informació i el coneixement sobre el territori» i ha subratllat que, el vinent, serà un any molt especial per al SITIBSA que complirà 20 anys d’ençà la seva fundació.

Residus

Una de les fites més emblemàtiques previstes per a 2021 serà l’entrada en vigor de la prohibició dels plàstics d’un sol ús en aplicació de la Llei de Residus aprovada el 2019. El desplegament d’aquesta Llei centrarà bona part dels esforços de la direcció general, que comptarà amb uns 8 milions d’euros de pressupost, incloent projectes finançats per l’ITS destinats a impulsar el foment de l’economia circular i l’educació ambiental, dos pilars fonamentals en les línies estratègiques d’actuació per part de la conselleria.

A mode de conclusió, el conseller ha volgut recalcar que «tot i els moments d’incertesa que vivim, hem elaborat uns pressupostos adequats per a fer front la gran crisi dels nostres temps: la crisi climàtica». En aquest sentit, ha destacat que els comptes de 2021 estan en consonància amb els objectius del Pla de Reactivació del Govern i l’esperit del Pla de Recuperació de la Unió Europea «Next Generation UE». «Impulsem l’economia verda i circular per fer més resilients aquestes illes, per generar llocs de feina a la vegada que reduïm emissions. En definitiva, per deixar un territori digne a les següents generacions a la vegada que ara no deixam ningú enrere», ha conclòs.

#Foravilaverd

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt