Punt d’inflexió en la caiguda dràstica de població de llebres a Mallorca

El Consell de Mallorca, a través del Servei de Caça i Pesca Fluvial, ha analitzat amb caràcter provisional les dades obtingudes en els censos pre-reproductors de llebre d’aquesta primavera i ha detectat un punt d’inflexió en la caiguda dràstica de població que hi havia des de l’estiu de 2020. 

Així, a les comarques cinegètiques més propenses per a la llebre (marines, serra i pla) s’ha comptabilitzat una densitat de població de 0,17 durant el període pre-reproductor, una xifra que suposa una estabilització respecte a anys anteriors.

Cal recordar que la densitat de llebre el 2016 era de 0’29, el 2018 era de 0,30, mentre que el 2020 va baixar a 0,27 i el 2021 es va reduir a 0,16. Aquesta baixada va ser causada per l’alta incidència de la mixomatosi en aquesta espècie. Aquest any 2022 la densitat és de 0’17, la qual cosa vol dir no només que no baixa, sinó que es va recuperant lleugerament.

La tendència de canvi que s’ha detectat ara respon, segons el Consell de Mallorca, a les mesures de contenció en la pressió cinegètica i a la gestió ambiental duita a terme pel mateix col·lectiu caçador. 

Mesures d’urgències

Davant les dades negatives de fa dos anys, el setembre de 2020 la institució insular va prendre mesures d’urgència que han contribuït a frenar la caiguda i que fan pensar que a partir d’ara la població de llebre a Mallorca creixerà. 

En primer lloc, va proposar reduir la pressió cinegètica sobre la llebre, i el Consell de Caça va aprovar que només es pogués caçar en les modalitats tradicionals de ca llebrer i falconeria, amb dos exemplars per caçador i dia, i avançar-ne la veda. Aquests col·lectius tradicionals suposen menys de l’1,5 % de la pressió sobre la llebre i, alhora, tenen un elevat valor patrimonial. De fet, la falconeria és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. D’aquesta manera, es va aturar la caça de la llebre amb escopeta, que suposava gairebé tot el volum de l’activitat. 

A més, el Consell de Mallorca va tornar a censar la llebre el 2021 (no tocava fins enguany, ja que es tracta d’estudis biennals) perquè la situació requeria tenir dades reals, i aquestes van demostrar que la tendència a la baixa s’estava frenant. 

Paral·lelament, la gestió ambiental duita a terme pel col·lectiu caçador també ha contribuït a variar els paràmetres de mortalitat provocada per la mixomatosi.

La tasca sobre el territori del col·lectiu caçador ha estat clau per detectar i fer el seguiment d’aquesta malaltia. Ja l’any 2020, les entitats i associacions cinegètiques mostraven una percepció negativa de la situació (en línia amb les dades) i una gran preocupació pel futur de l’espècie. La percepció actual del col·lectiu caçador va en línia dels resultats dels censos de 2022 i indiquen que cada vegada es veuen més llebres. 

Mixomatosi

La mixomatosi és una malaltia infecciosa vírica que ha afectat típicament els conills i que, des de 2018, s’ha detectat en llebres. De fet, el primer exemplar de llebre amb mixomatosi a Mallorca va ser descobert per la Societat de Caçadors de Santanyí a finals de 2018. 

Cal remarcar que la transmissió de la malaltia a l’ésser humà no és possible en cap cas.