Terraferida denuncia que cada setmana es construeixen cinc grans xalets nous a Mallorca
Mallorca ha viscut en els darrers tres anys el període d’urbanització més intens en sòl rústic de l’última dècada. Segons un estudi recent de l’entitat ecologista Terraferida, entre l’estiu de 2021 i el de 2024 s’han artificialitzat 546 hectàrees de sòl agrari i forestal, principalment per a usos residencials i turístics. La xifra equival, de mitjana, a la construcció de cinc grans xalets cada setmana fora vila.
L’informe, titulat Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024, analitza exclusivament el sòl rústic a partir de la darrera capa d’ortofotografia aèria de l’illa, corresponent a l’estiu de 2024. Les dades confirmen que el procés de destrucció del territori no només no s’ha aturat, sinó que s’ha accelerat de manera notable en el darrer trienni.
Del total de sòl artificialitzat entre 2021 i 2024, el 57% s’ha destinat a la construcció o ampliació de fins a 846 xalets d’ús residencial i turístic. En segon lloc hi apareixen les instal·lacions fotovoltaiques, que representen el 25% de la superfície transformada. Molt per darrere queden altres usos com magatzems i abocadors (3%), així com activitats industrials, comercials i de serveis, pedreres, viari i aparcaments.
El ritme anual de pèrdua de sòl rústic també reflecteix aquesta acceleració. Mentre que en el període 2015-2021 Mallorca perdia una mitjana de 140 hectàrees l’any, entre 2021 i 2024 la xifra ha pujat fins a les 180 hectàrees anuals, un increment del 28%. En conjunt, des de 2015 fins a 2024 s’han desnaturalitzat 1.389 hectàrees, una extensió que podria arribar a les 1.570 hectàrees si es manté la tendència actual.
Terraferida posa aquestes dades en context territorial: la superfície artificialitzada en els darrers deu anys suma 15,69 quilòmetres quadrats, una extensió superior a la de municipis sencers com Búger, Estellencs, Consell, Deià o Costitx. L’entitat assenyala que, fora de les àrees protegides per la Llei d’Espais Naturals, pràcticament tot el sòl rústic de Mallorca queda exposat a la pressió urbanística.
En aquest sentit, recorda que en treballs anteriors ja havia identificat unes 11.200 parcel·les edificables fora vila, una xifra que podria enfilar-se fins a les 20.000 si es tenen en compte les llicències concedides mitjançant agrupació de parcel·les, que representen el 42% del total.
L’estudi també apunta a factors clau que han actuat com a acceleradors d’aquest procés. Els municipis més afectats per la proliferació de xalets coincideixen amb els traçats de grans infraestructures, com l’autopista Llucmajor-Campos, que ha intensificat la urbanització al Migjorn i al Llevant de Mallorca. L’aeroport, amb les seves ampliacions successives, és assenyalat com un altre element determinant.
Terraferida adverteix que la transformació del fora vila en un suburbi dispers té conseqüències globals sobre el territori. Entre d’altres, destaca l’efecte gentrificador, la desaparició de milers d’explotacions agràries, la pèrdua de serveis ambientals, l’augment de la dependència del vehicle privat, el consum elevat d’aigua, la fragmentació del paisatge, la proliferació d’espècies invasores, l’impacte sobre el subsòl i la pressió a l’alça sobre els preus de l’habitatge i del consum.
Davant aquesta situació, l’entitat reclama una moratòria immediata de noves construccions residencials en sòl rústic, l’aprovació d’un nou Pla Territorial Insular que prioritzi els usos agraris, naturals i educatius, un pla de rehabilitació d’habitatges als nuclis urbans amb criteris socials, i un reforç significatiu de la inspecció del lloguer turístic i de l’Agència de Defensa del Territori.