Un bri d’esperança per a la nacra
Un estudi científic de l’IMEDEA (CSIC-UIB) ha aportat un raig d’esperança a la dramàtica situació de les poblacions de nacra (Pinna nobilis), que estan afectades per un procés de mortalitat generalitzada que en alguns indrets com l’entorn balear arriba al 100% dels individus.
La culpa és un paràsit que l’any 2016 va començar a afectar aquest molusc que pot arribar al metre de longitud i que és endèmic de la mar Mediterrània.
Un estudi col·laboratiu internacional que ha comptat amb participació de l’IMEDEA (CSIC-UIB) acaba de demostrar que la recuperació natural de les poblacions de nacra, si és possible, “dependrà de la dispersió de les larves pelàgiques que viatgin per la columna d’aigua des de llocs no afectats o resistents i de la seva possible recolonització mitjançant el reclutament de juvenils resistents”.
La mortalitat probablement causada pel protozou Haplosporidium pinnaeva va ser detectada per primera vegada l’any 2016 a la Mediterrània Occidental, i des d’aleshores ençà s’ha anat dispersant per tota la conca mediterrània.
Voluntaris en observació
Per avaluar l’impacte de l’esdeveniment de mortalitat massiva en el reclutament larvari de l’espècie, es va implementar una xarxa de voluntaris sense precedents d’estacions recol·lectores de larves, al llarg de milers de quilòmetres de costa de la Mediterrània Occidental, durant els tres anys posteriors al començament de l’esdeveniment.
Les troballes d’aquesta xarxa varen mostrar una interrupció generalitzada en el reclutament, amb conseqüències dramàtiques per a la recuperació de l’espècie. Així, a les illes Balears, els anys posteriors a l’esdeveniment de mortalitat, només s’ha detectat un recluta de nacra, i va ser el 2018, a Son Saura, a Menorca.
Però s’han trobat excepcions a aquest patró de no reclutament, amb reclutes registrats en llocs on la població resident havia estat delmada, com és el cas de les illes Columbretes. És l’únic lloc del litoral espanyol on s’ha observat reclutament anual després de l’esdeveniment, cosa que indica la importància de les poblacions no afectades com a fonts exportadores de larves i el paper dels corrents oceanogràfics en el transport de larves a la zona (gràcies als models de corrents del SOCIB per predir la procedència de les larves/reclutes), probablement procedents de les poblacions encara existents al delta d’Ebre i a la costa africana.
“Aquesta arribada de reclutes és un bri d’esperança en l’escenari actual, notablement preocupant amb relació a aquesta espècie emblemàtica, en contrast amb el que succeeix a la costa africana, ja que a Algèria el reclutament sembla que no n’estigui afectat, encara que se sospita que també hi arribarà la mortalitat”, segons han explicat els científics.