Un centenar de raors, equipats amb emissors de ràdio per descobrir els seus costums
Cada 1 de setembre, milers de pescadors surten a la mar en el primer dia permès per a la pesca del raor, un petit làbrid que habita els fons sorrencs. En aquesta època, els primers raors capturats arriben als mercats a preus que arriben als 100 euros per quilogram. Aquesta espècie és molt valorada pels pescadors de les illes generant un alt valor social, econòmic i cultural.
No obstant això, segons recorden des de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), hi ha moltes incerteses sobre el seu cicle vital que generen dubtes sobre la sostenibilitat futura de les seves poblacions i de la activitat socioeconòmica a les illes. Desconeixem com reaccionaran les poblacions salvatges de raor davant l’escalfament de les aigües, la proliferació d’espècies invasores, la massificació costanera, la propagació de malalties i la contaminació. Podem assegurar que els habitants de les illes continuaran gaudint d’aquesta tradició en el futur?
Tot i que la veda temporal i les reserves marines han ajudat a estabilitzar les poblacions de raor, encara no sabem com aquestes noves amenaces impactaran el seu futur. Amb l’objectiu d’investigar com creix i es reprodueix l’espècie, així com les causes naturals de mortalitat com malalties, envelliment i depredació, l’IMEDEA (CSIC–UIB), l’Universitat de les Illes Balears (UIB), l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears del GOIB (IRFAP) i l’Institut d’Investigacions Marines de Vigo (IIM), estan desenvolupant un experiment pioner on un centenar de raors de les aigües de Mallorca han estat marcats amb un petit dispositiu de radiocomunicació, segons han donat a conèixer avui mitjançant un comunicat de premsa.
Els resultats es presentaran en la I Jornada d’Estudis del Raor, que se celebrarà al Club Nàutic S’Arenal el 24 d’agost, just una setmana abans de l’obertura de la pesquera del raor de 2024.
Ràdio de baixa freqüència
Aquests petitis dispositius electrònics, innocus per als peixos, emeten una senyal de ràdio de baixa freqüència que permet conèixer la seva ubicació i estat de salut mitjançant telemetria acústica i una xarxa d’antenes subaquàtiques instal·lades al fons del mar, explica el Dr. Josep Alós, investigador principal del projecte. La meitat dels raors han estat marcats en zones de protecció integral de les reserves marines de Migjorn, Llevant i la Badia de Palma per a estudiar la mortalitat per malalties depredació, sense interferència de la pesca.
La resta van ser marcats en zones populars entre els pescadors, com són Cala Mesquida, Caló des Màrmols i Rafalbeig amb l’objectiu de conèixer quants d’ells són pescats. A més, prop de 500 raors han estat marcats externament amb etiquetes grogues i un codi d’identificació. Això permet fer visibles a aquests peixos en cas de captura, i es fa una crida a la col·laboració dels pescadors de les Illes Balears perquè informin l’IMEDEA en cas de recaptura, destaca el doctor Alós.
Amb les dades obtingudes dels raors equipats amb dispositius electrònics i aquells marcats amb etiquetes externes, es podrà quantificar el seu creixement, reproducció i mortalitat, un aspecte clau per a entendre la dinàmica poblacional, assenyala el doctor Josep Alós. Això permetrà generar coneixement per a garantir poblacions estables de raors i assegurar el futur d’aquesta activitat tan apreciada pels ciutadans de les Illes Balears, conclou el Alós.