Un nou estudi aporta llum sobre el potencial carcinogènic dels micropàstics i dels nanoplàstics
La contaminació per microplàstics i nanoplàstics (MNPLs) és un problema a escala mundial. Els humans, com a part de l’ecosistema, estam exposats a aquestes petites partícules de plàstic per diferents vies, sobretot per inhalació quan respirem i per la via digestiva, mitjançant els aliments i begudes que ingerim. A causa de la capacitat dels MNPLs per a acumular-se en teixits i òrgans, i a la difícil eliminació d’aquests, sorgeix el dubte sobre el seu potencial per a induir càncer a llarg termini.
Així ho expliquen des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en un article publicat avui i titulat “Potencial carcinogènic dels micropàstics i dels nanoplàstics”.
Per analitzar el potencial carcinogènic de les partícules de plàstic, expliquen que es va dur a terme una revisió bibliogràfica en la qual varen analitzar un total 133 articles. De tots aquests, varen seleccionar 26 articles seguint els criteris d’inclusió que es descriuen en el treball original (Domenech, 2023).
“No esperàvem trobar estudis que avaluassin directament la incidència de tumors i càncer en humans o rosegadors exposats a MNPLs. Per aquesta raó, la revisió bibliogràfica també va incloure estudis que determinen efectes associats a l’aparició de càncer, com estrès oxidatiu, inflamació, dany genètic, fibrosi, bioacumulació, o toxicitat a llarg termini”, expliquen des de la UAB.
Donen a conèixer que diferents tipus cel·lulars tractats amb nanoplàstics o microplàstics de poliestirè (PS) varen mostrar inducció d’inflamació i proliferació cel·lular, així com marcadors associats al procés de carcinogènesi (per exemple, augment en la taxa de creixement cel·lular, invasió i migració, o resistència a múltiples fàrmacs, entre d’altres).
D’una altra banda, utilitzant cèl·lules més propenses a experimentar transformació cel·lular (el procés mitjançant el qual la cèl·lula normal adopta característiques de cèl·lula cancerosa), que varen ser exposades a nanoplàstics de PS durant 6 mesos, es varen identificar marcadors directament associats al procés de carcinogènesi, segons expliquen.
A més, l’exposició simultània d’aquestes cèl·lules a nanoplàstics de PS i arsènic (un conegut agent cancerigen), va augmentar la freqüència de trets típics de cèl·lules canceroses en comparació al que van mostrar les cèl·lules tractades només amb PS o arsènic.
En els estudis duits a terme amb models de rosegadors, es varen trobar marcadors d’inflamació i de fibrosi, acumulació de MNPLs en teixits, i altres marcadors associats al procés de carcinogènesi (creixement tumoral, o canvis en l’expressió de gens associats a afeccions de l’aparell digestiu i càncer). En aquests estudis es van utilitzar micro- i nanoplàstics de PS, poli(àcid làctic-co-glicòlic) (PLGA), i polietilè (PE). També es va trobar dany en l’ADN de rosegadors després de ser tractats amb nanoplàstics de PS.
La conclusió de la UAB és que, “malgrat no haver-hi prou treballs que investiguen el potencial carcinogènic dels plàstics, la majoria dels estudis analitzats van indicar que els MNPLs són capaços d’induir efectes relacionats amb el desenvolupament de càncer en humans”.
Precisament fa unes setmanes, el GOB va advertir que “la presència de pellets a les costes balears no és quelcom nou. A les Balears ja fa uns anys que podem trobar aquestes bolletes a les platges. Especialment a Menorca, però també a l’illa de Mallorca, tant al nord (badies d’Alcúdia i Pollença) com a la mateixa badia de Palma”.
A més, a començaments d’any es va detectar un abocament massiu de pellets a la zona de Galícia, provocat per la pèrdua de contenidors del vaixell Tuconao, que poc a poc es va dispersant i provocant una entrada d’aquest material a la mar Mediterrània.