El codony, un conreu que es remunta a l’albada de la història

L’arribada de la tardor es caracteritza per la maduresa d’una sèrie de fruites que fan de la fi de l’etapa estiuenca el període ideal per la seva recol.lecció: són els anomenats fruits de tardor, un seguit de fruits que amb escasses excepcions -com podria ser la de la magrana- no sol comptar amb un seguiment massiu per part de la població, la qual cosa els ha anat convertint -sobretot durant els tres darrers decennis- en excentricitats del món vegetal que no han sabut fer-se un lloc en el consum de la majoria de la població i que a hores d’ara molts d’ells es troben al límit de la desaparició.

Un d’aquests fruits -val a dir que és un dels més coneguts gràcies a la confitura espessa que se n’ha aconseguit treure de la seva polpa- és el codony, antecessor de les actuals pomeres i pereres i un dels conreus més antics dels que es té coneixement.

El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre que prové de la zona càlida del sudoest asiàtic -el seu origen es sol trobar situat en la zona del Càucas- i es tracta d’un arbre fruiter caducifoli de la família de les Rosaceae. Originàriament es tractava d’una arbust que va esdevenir arbre a base dels successius cultius que se’n van fer, arribant en l’actualitat a passar els sis metres d’alçària.

Aquest arbre fruiter té l’honor de ser un dels conreus més antics que es coneixen, essent anterior al de les seves parentes: les pomeres i pereres.

De fet, es creu que la llegenda grega de “Paris i la poma d’or” fa referència al codony. També s’han trobat documents de la Grècia Clàssica que fan referència als codonys com a símbol de fertilitat. A més, durant aquesta època, Venus -la deessa de l’amor- es solia representar duent un codony a la mà dreta. Igualment, Plutarc conta que les núvies gregues solien mossegar codony per perfumar-se la boca abans d’entrar a la cambra nupcial.

Des d’abans de Crist

El codony apareix també en documents datats el 600 abans de Crist com a element ritual en casaments, volent augurar dolçor i fertilitat als recent casats.

De la mateixa manera trobam referències al codony durant l’època romana on, a més de ser utilitzat en gastronomia -al llibre de Cuina d’Apici s’hi poden trobar receptes de codony cuinat amb mel i amb porros-, en aquesta civilització també fou força utilitzat en perfumeria.

Una de les característiques del codonyer fa referència a les seves branques que solen ser tortes però molt flexibles i tenaces, sobretot quan són tendres. Tant és així que antigament aquestes branques foren preferides al vímet per elaborar utensilis i eines pageses. Precisament, per aquest motiu aquesta fruita es denomina membrillo en castellà, per derivació de “mimbrillo”, diminutiu de “mimbre”, vímet en castellà.

El codonyer és un arbre que prefereix els climes temperats o freds per créixer sense problemes, d’aquí la resistència de la seva fusta al fred hivernenc. Malgrat això es tracta d’un arbre que vol estius càlids que facilitin la maduració dels seus fruits.

Sol florir el mes d’abril, un seguit de flor individuals de pètals blancs o rosat que donaran pas al codony.

El codony es caracteritza per ser una fruita de mida grossa de color groc verdós que té una textura vellutada que sol desaparèixer amb el pas del temps. D’estructura similar a peres i pomes, però de més grandària, està cobert per una pelussa cotonosa que es desprèn en flocs en fregar-la o quan madura a la tardor –sol madurar entre finals de setembre i durant tot el mes d’octubre-; en fer-ho deixa al descobert una pell fragant de color groc daurat que desprèn una aroma agradable, que l’ha fet preuat en perfumeria des de l’antiguitat.

Un fruit molt resistent al pas del temps

Curiosament, el codony és considerat un fruit climatèric per la seva elevada sensibilitat a l’etilè, la qual cosa el fa molt resistent, podent arribar a durar fins a tres mesos després de la seva recol.lecció.

Tot i que la denominació general és codony, a Mallorca se l’anomena codonya, ja que en aquesta illa predomina el cultiu de certes varietats de codony diferents del codony ordinari anomenades codonyes. Les codonyes solen ser més grosses, blanques i sucoses que el seu parent genèric.

El condoyer és un arbre força utilitzat com a base per empeltar pereres gràcies sobretot a un major calibre del seus fruits i a la seva precocitat. Tot i això, a la nostra comunitat el codony no ha estat mai un cultiu intensiu, però sí que ha estat prou conegut, essent habitual trobar un o dos codonyers en molts dels cultius d’arbres fruiters tradicionals de la nostra regió.

Tot i que en certs indrets es consumeixen en cru certes varietats de codony, el seu consum generalitzat és en forma de codonyat, una espècie de confitura tova i dolça feta a base de codony.

Crida l’atenció, que la polpa del codony -blanca i rugosa- sigui desagradable al paladar, ja que sol ser molt aspre i amb un lleu toc amargant; per aquest motiu i gràcies a la quantitat de pectina i mucílags que conté el codony és considerat un fruit per ser consumit cuit, essent perfecte per preparar confitures, gelees i gelatines.

La llengua catalana presenta una peculiaritat respecte a la castellana, ja que té tres denominacions diferents per designar el que en castellà es designa tot amb una: així denominarem codony al fruit, codonyer a l’arbre i codonyat al dolç quan en castellà tot es denomina sota el substantiu “membrillo”.

El codonyat és una confitura -més o menys compacta segons el gust del consumidor- elaborada a base d’un quilo de codonys, mesclats amb 800 grams de sucre, una pell de llimona i una branca de canyella. S’ha de coure a mig foc i s’ha de retirar d’aquest quan la pasta ja estigui lligada i es comenci a desprendre de les parets de la cassola. Convé emmotllar-lo tot d’una i deixar-lo reposar fins que torni fort. Si es guarda a la gelera pot arribar a durar fins a sis mesos.

Tal vegada una de les recptes més desconegudes realitzades amb codony sigui l’all i oli que es solia fer en alguns indrets dels Pirineus i que ha arribat fins a la nostra contrada com a una delicatessen gastronòmica. Per fer aquest peculiar all i oli es necessiten dos codonys ben madurs, mitja poma, dos grans d’all, una mica de sal i un quart de litre d’oli d’oliva verge. En primer lloc, es renten i pelen els codonys i la poma traient-los el cor i els pinyols; després els posam en una olla i els tapam d’aigua, deixant-los que bullin durant vint minuts; seguidament, els colam i ho deixam refredar; finalment posam els alls tallats, els codonys i la poma en un morter juntament amb la meitat de l’oli triturant-ho tot sense parar i anant afegint lentament la resta de l’oli fins aconseguir l’all i oli. Convé guardar-lo ben tapat i a la gelera.

Bo per a la diarrea

El codonyat és bo en casos de diarrea, trànsit intestinal i gastritis, ja que presenta un considerable efecte astringent, tot i que no convé abusar-ne degut a la gran quantitat de sucre que s’utilitza en la seva elaboració.

A més, el codony conté grans quantitats de potassi, fet que el converteix en un aliment idoni per a les persones hipertenses sempre que no presentin insuficiència renal. Igualment conté vitamina A i vitamina B i és un bon diürètic.

Popularment, la medicina casolana el solia utilitzar per via externa en casos de fisures anals, clivells als pits, hemorroides i escaldades.

D’una manera dissimulada, ja que tot i que sembli increïble és molta la gent que desconeix la filiació codony-codonyat, el codony segueix resistint com a conreu tradicional en unes illes cada cop més globalitzades on les “petites” fruites de tardor tan sols aconsegueixen fer-se un lloc en la visió romàntica d’alguns dels pagesos que lluiten per l’agricultura tradicional.