Ara llegint
La poma, universalment coneguda i autòctonament en declivi

La poma, universalment coneguda i autòctonament en declivi

Tot i que el raïm és la fruita per excel.lència de la tardor, sobretot gràcies a la verema, hi ha altres fruites que reclamen el seu espai en aquesta època i d’entre aquestes cal destacar-ne una, tant per la seva popularitat com per la seva extensió al llarg i ample de l’òrbita planetària: la poma.

La pomera (Malus domestica) és segurament l’arbre de la família de les rosàcies més conreat arreu del món, per la qual cosa la poma és la fruita més consumida al planeta. De fet, la pomera és un dels primers arbres fruiters que va ser conreat, però que presenta la particularitat que ha estat millorat a través del temps a base d’una selecció que ha donat peu a múltiples varietats d’una mateixa espècie.

Tot i que es tracta d’un arbre originari de l’Àsia Central, la pomera ha anat colonitzant bona part del planeta, sobretot gràcies a la facilitat del seu cultiu i a les poques exigències que requereix. La seva distribució afecta els països que s’ubiquen en les zones climàtiques temperada i subtropicals, ja que les pomeres no floreixen en les zones tropicals: curiosament la poma és una de les espècies de fruiters que necessita acumular més hores de fred -amb temperatures inferiors als set graus- durant el repòs hivernal.

Més de 7.500 varietats

Actualment existeixen més de 7.500 varietats de poma, d’entre les quals cal destacar les varietats Golden delicious, Red delicious, Royal Gala, Fuji i Granny Smith per ser les més globals i les que compten amb un suport econòmic i una productivitat envejables. Igualment aquestes pomes es caracteritzen per un sabor suau en cru i sobretot per conservar-se molt bé en cameres frigorífiques. Convé no oblidar que les pomes que trobam actualment als mercats, almenys en la majoria dels casos, són pomes que fa sis, set o vuit mesos que han estat collides ja que, a temperatura i nivells d’oxigen baixos, la poma sobreviu sense madurar més del compte i, quan  hi ha demanda, es treuen de les càmeres i es seleccionen per omplir els mercats.

La preeminència d’aquestes varietats globals ha provocat que la resta de varietats de pomes hagin quedat circumscrites a àmbits locals, romanent en molts de casos com varietats autòctones, algunes d’elles ja desaparegudes o en un seriós risc de fer-ho.

Sovint sentim a parlar de la desaparició d’espècies del medi natural mentre que la desaparició massiva de varietats agrícoles que té lloc en l’actualitat i des del segle XX ens passa molt desapercebuda, motiu pel qual estan sorgint diverses iniciatives encaminades a recuperar aquestes varietats autòctones que sovint -i gràcies a la seva especificació- s’han convertit en varietats locals. A les Illes Balears comptam amb l’Associació de Varietats Locals que es dedica al foment, intercanvi i ús de les varietats autòctones de llegums, cereals, hortalisses i fruiters per tal de poder garantir la seva continuïtat.

Les condicions locals

 La particularitat d’aquestes varietats radica en que es tracta d’unes espècies que representen a la perfecció una important reserva genètica de varietats que estan perfectament adaptades a les nostres condicions locals.

Pel que fa a les pomes, a les Illes Balears comptam amb desset varietats locals; unes varietats que es collien sense pausa des de Sant Joan i fins a les primeres gelades, i que permetien disposar d’aquesta fruita durant tot l’any. Tot i que cal tenir present que moltes d’aquestes varietats no són comercials en el sentit més industrial del terme,  sí que són molt interessants perquè ofereixen  diversitat  de propietats o, senzillament, perquè poden ser utilitzades  per obtenir noves varietats que poden aportar característiques clau, per exemple per a l’adaptació al canvi climàtic.

De cara a la preservació d’aquestes varietats autòctones i locals de poma, el Govern Balear a través de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera ha creat un fitxer de varietats on dóna a conèixer les característiques físiques i organolètiques d’aquest tipus de fruita.

Desset varietats autòctones

Les desset varietats de poma autòctona de les Balears s’han convertit en autèntics tresors naturals a preservar, essent les seves característiques bàsiques  les següents:

Poma Grossa del Marroig: poma local ubicada a la zona nord de la vall de Sóller. És primerenca, de talla grossa i color groc.

Poma Jesusa: es tracta d’una poma també primerenca, de talla mitjana i color vermellós.

Poma Marineta de cor gelat: fruit primerenc, de talla mitjana i color groc.

Poma de la Rosa primerenca: poma de talla mitjana i de color groc amb franges vermelloses.

Poma Marinera: fruita primerenca, de talla grossa i color vermell.

Poma Cul-brut: varietat primerenca de talla mitjana i color vermell-ataronjat.

Poma de la Rosa tardana: varietat de talla mitjana i de color vermell ataronjat.

Poma Bausana: varietat primerenca, de talla grossa i color vermell-ataronjat.

Poma Mora: varietat d’entretemps, de talla grossa i color vermell ataronjat, gust àcid.

Poma Ideal: varietat d’entretemps, de color vermell rosat i gust molt dolç.

Poma Fadrineta: varietat de talla petita, color ataronjat i polpa verdosa.

Poma Xama: poma de talla mitjana, color vermell rosat, molt dolça i polpa color crema.

Poma Valenciana o Nespla: varietat tardana, de talla grossa i color veremll rosat amb la polpa blanca i verdosa.

Poma Rava: poma tardana de talla grossa, color vermell porpra i polpa color crema.

Poma Reineta: varietat tardana de talla mitjana, polpa verdosa i color verd groguenc.

Poma de Capoll llarg: varietat tardana, de talla petita-mitjana, de color verd amb franges vermelloses i polpa blanca, lleugerament àcida.

Poma Fadrineta: fruita tardana, de mida mitjana i color verd amb estries rosades.

Aquestes varietats constitueixen la memòria vivent de l’evolució d’un conreu que va saber trobar solucions específiques per al nostre territori, però que per la seva fragilitat comercial sobretot davant les cinc varietats globals es troben en risc de desaparició, romanent com a autèntics vestigis sentimentals en racons amagats dels nostres olivars i horts i preservant una memòria genètica conreada a força de temps i paciència.

#Foravilaverd

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt