Com treure-li el suc a la part final de la meva vida?
Gairebé tothom et dirà que has d’estar preparat financerament pel moment en què arriba la jubilació. El retir i, per aquells més afortunats, la pensió vitalícia. En els darrers anys de vida laboral son tema de conversa aspectes tan poc atraients com els anys de cotització, les bases reguladores i altres més esotèrics. I per descomptat que s’ha de tenir en compte i estar amatent.
Però el que no gaire gent ens informarà és que hem d’estar preparats també psicològicament. I és important per un conjunt de raons que resumiré en dues dades contrastables.
La primera és la que gairebé mil persones es jubilen diàriament a Espanya. Just a Balears 181.781 persones estan en aquesta situació al tancament del mes d’agost de 2023. I està previst que en els pròxims 15 anys es retiri la meitat de la població activa. La generació coneguda com a Baby boom està entrant en la fase final de la seva vida productiva. En termes demogràfics parlem d’un vertader terratrèmol generacional. I quan moltes d’aquestes persones arribin a aquesta situació no seran pocs els que se sentiran com un peix fora de l’aigua sense saber què esperar.
La segona és que –si les coses van bé- podrem esperar viure una part significativa de la seva vida en aquesta situació. Amb una esperança de vida de 83,8 anys i una edat de jubilació de 67, l’aritmètica ens indica que podem preveure no menys de quinze anys en aquesta situació. És important afrontar aquesta etapa sabent que es produiran canvis psicològics significatius. Els físics, inevitablement, arribaran quan toqui. No fa falta cridar al mal temps.
La pregunta que es planteja és senzilla; com li puc treure tot el suc a la jubilació? La resposta no és evident.
Moltes persones retirades tenen la sensació que estan molt ocupades, però que el que fan no és significatiu o important. I això provoca una lluita interna. Una part d’elles han tingut trajectòries professionals exitoses i reconegudes. En retirar-se poden trobar-se desconcertades i confuses. I quan intenten recórrer a informacions que els pugui ajudar es troben que gairebé tot el que s’ha publicat sobre aquesta etapa tracta dels aspectes financers i materials d’aquesta. I deixant clar que són aspectes molt rellevants no és el que estan cercant.
El doctor Riley Moynes –professor universitari i consultor financer retirat- ha estudiat la qüestió entrevistant a moltes persones en aquesta situació. I ha descobert que hi hauria un marc conceptual que pot ajudar a donar sentit a tot. Existirien quatre fases diferents per les quals travessen moltes de les persones que es jubilen. I no sempre és un recorregut suau, distes i exitós. Algun passen d’una etapa a l’altra en poc temps. D’altres es queden enfangats en alguna. Però afirma –amb el típic optimisme dels nascuts al nou món- que hi ha una quarta fase en què es pot treure –ara si- tot el suc a la jubilació. Anem a fer-ne cinc cèntims.
La primera fase és la de les vacances. Tal com sona. T’aixeques quan vols, fas el que et ve de gust durant la jornada. La millor part és que no hi ha cap rutina preestablerta. Per a molta gent aquesta fase representa la imatge idealitzada del seu retir. Descans, diversió i llibertat. A la fi lliure de tots els lligams que una vida professional i laboral implica. Aquest estadi pot arribar a durar un any. Però lentament i estranyament comença a perdre la seva brillantor i atractiu. Comencen a avorrir-se. Noten a faltar una certa rutina diària. Quelcom al seu interior sembla haver de menester una. I es demanen: És això tot el que hi ha per a la jubilació? Quan aquests pensaments i emocions comencen a agitar-se al seu interior, han passat a la segona fase.
La segona etapa comença quan tenint la sensació de pèrdua i, moltes vegades, ens sentim perduts. En aquesta situació experimentem pèrdues significatives associades a la situació de retirament. El doctor Moynes n’enumera cinc.
– Perdem la rutina diària.
– Perdem el sentit de la nostra identitat.
– Perdem moltes de les relacions que vam establir en el treball.
– Perdem el sentit del nostre propòsit, del nostre destí.
– I alguns podríem experimentar un sentiment de pèrdua de poder i control.
Moltes vegades no ho veiem venir i sembla que tot passa a l’hora. De cop i sense avisar. Una bufetada emocional. És traumàtic. Aquest moment és quan hem d’enfrontar-nos a tres perills. El que Moynes anomena els tres D; Divorcis, depressió i declivi físic i mental. Alguns es poden sentir talment com si un camió els hi hagués passat pel damunt. En aquest moment vital no és infreqüent experimentar por, ansietat i fins i tot desànim. I així són les coses. Moynes recomana mantenir-se ferms i preparar-se. Aferreu-vos que venen corbes! Afortunadament en algun moment, i generalment amb l’ajut del nostre entorn més proper i, si cal, de professionals, ens direm “No puc continuar així. No vull tudar la resta de la meva vida d’aquesta manera.” I això implicarà que teniu a quatre passes la tercera fase.
La tercera etapa és un moment de provar i equivocar-se. Ens plantejarem “Com puc tornar a fer que la meva vida tingui sentit novament?” La resposta sol ser fer coses que ens agrada fer i que fem bé. Però també podem tenir moments de descoratjament i cometre errades. Quanta de gent no coneixeran vostès que han iniciat l’escriptura de les seves memòries? Amb un èxit limitat, per dir-ho diplomàticament. Per no parlar del munt d’estris i eines vergonyosament ocults després d’una compra compulsiva i onerosa en algun gran magatzem dedicat al ram del fes-ho tu mateix altrament anomenat bricolatge. Tot això pot sonar malament. Però és important continuar intentant-ho. I experimentar amb noves activitats que ens facin aixecar del llit cada matí. I ho és perquè correm el risc de recaure i tornar a la segona fase. De nou. Amb la perspectiva del camió –emocional- passant-nos per damunt i deixant-nos com una joguina trencada. I aquesta no és una perspectiva feliç.
No tothom arriba a la quarta fase. Però aquells que ho aconsegueixen són algunes de les persones més felices que mai us trobareu. És l’ocasió per reinventar-se i activar-se. Però implica donar resposta a algunes difícils qüestions. Quin és el meu propòsit? Quina és la meva missió? Com li puc treure tot el suc a la jubilació? És crític que trobem activitats que siguin significatives per a nosaltres i que ens proporcionin una sensació de realització. L’experiència del doctor Moynes indica que gairebé sempre implica servei i compromís amb altres. Pot ser implicar-se en una organització benèfica. O donar consells basats en la vostra ampla experiència personal i professionals a aquells que ho demanin. Un grup de persones a qui conec van decidir col·laborar amb la Cambra de Comerç per ajudar joves emprenedors a donar les primeres passes dels seus projectes empresarials. D’altres s’han implicat en l’ensenyança de la nostra llengua als nouvinguts que la desconeixen. Destacaria un grupet que fan de llanterners, electricistes o el que sigui per ajudar a solucionar problemes de gent major o desfavorida. Fan coses de forma discreta i callada. Sense donar-li ni adonar-se’n massa importància.
Tot això –i molt més- és possible en aquesta quarta etapa. I ara recordeu les cinc grans pèrdues que hem patit en la segona fase. Gairebé màgicament es recuperen totes. Totes i cadascuna.
Per tot això l’acadèmic ens convida a gaudir de les nostres vacances en el primer estadi. A estar preparat per les pèrdues de la segona part. A experimentar i provar quantes més coses vulgueu en arribar al tercer nivell… i a treure-li tot el suc a la jubilació en la darrera etapa.
Una darrera reflexió personal
El doctor Riley Moynes és un expert assessor financer, autor de best-sellers i un destacat orador públic, a més de professor de la Universitat de Toronto (Canadà). En la meva opinió aquestes circumstàncies fan que les seves opinions puguin estar inadvertidament esbiaixades per la seva pertinença a un estrat acomodat d’una societat que destaca pel seu individualisme. Escoltant-lo he tingut la sensació que si no estem molt ocupats, no estem vivint al màxim. Creiem que la vida es mesura per l’activitat que podem embotir en ella i l’èxit, per la càrrega que assumim.
En aquest racó de la Mediterrània, altrament conegut per Mallorca, pretenem viure d’una manera diferent, més arrelada al nostre territori, tradicions i cultura. I no per això menys efectiva. És molt important estar envoltats de la família i els amics, i mantenir-nos actius, tant socialment com intel·lectualment i físicament. No s’han d’abandonar activitats plaents, com ara l’esport o l’activitat física. Son moment i espais per compartir, per conèixer nova gent i retrobar-se amb els coneguts. Però cal reservar-se també espai per la introspecció i el gaudi personal i íntim. I no, no parlem únicament de sexe!
De tot el que l’amable doctor Moynes diu em quedaria, entre altres moltes coses, amb la seva afirmació que el millor que es pot fer sempre implica servei i compromís amb els altres. Amb la gent que ens ha fet costat tota la vida, amb la família, amb els amics i, sobretot, amb els que no han estat tan afortunats com nosaltres.
Conferència original disponible al següent enllaç https://www.youtube.com/watch?v=DMHMOQ_054U