Es Caló des Moro, massificació i l’efecte Bàrbara Streisand

Un dels millors records dels estius infantils eren les anades en bicicleta des de Cala Llombards fins a Cala S’Almonia els horabaixes en companyia de cosins i amics per fer el darrer bany a l’estreta caleta amagada d’Es Caló des Moro. Era un lloc poc visitat, amb un dificultós accés que no el feia apte per a tothom. Ens encisaven les seves aigües netes, les roques punxegudes, l’arena cruixent i la presencia ocasional d’una parella de turistes perduts i embadalits prenent un bany sota el sol. Anys més tard, era habitual passar algun dia d’estiu una estona en aquest lloc bellíssim amb els nins, visitant Es Castellet i Sa Cova Foradada. Algunes de les millors imatges d’aquella etapa vital tenen com escenari aquell racó. Més endavant el carrer de S’Almonia es va convertir en un lloc d’inici o acabament de l’extraordinari recorregut des de Cap Salines passant per Es Caló des Marmols i visitant el sensacional conjunt prehistòric de Sa Punta des Bauç. La polèmica construcció d’un xalet atalaiant damunt sa cala va suposar un moment de canvi en l’entorn. Aquell racó, amb un conjunt de cases disperses i modestes, es va anar convertint en un indret cada vegada més conegut alhora que el seu paisatge humà i vital anava mudant. A poc a poc el tipus d’habitant va canviar, el concepte de l’estiueig es convertí en altra cosa. Més d’una dotzena d’Establiments Turístics Vacacionals fan servir com a reclam comercial la seva ubicació privilegiada. Fins a arribar a les penoses imatges que tots hem vist i que a molts, començant per jo mateix, ens fan empegueir.

El que ha passat no és molt diferent del que està succeint al Cap de Formentor, a Es Trenc, a Deia, Cala Varques… i a tant de llocs més. A Mallorca i a tot el món. I això es diu…

Massificació

Recorrent als diccionaris veurem que és l’acció i efecte de massificar, entès com a fer massiu o multitudinari allò que no ho era. Aquest concepte està associat a la idea de masses, un subjecte col·lectiu en què els seus integrants comparteixen uns certs comportaments socials o culturals. Quan les masses adopten determinada conducta, aquesta es massifica (es torna massiva), i aquest procés de creixement es coneix com a massificació.

Una vegada que hem aclarit el que els acadèmics han establert, anem a fer algunes reflexions sobre la massificació turística i els seus efectes. Podria dir-se que la massificació turística ha tingut lloc en dues etapes distintes i que, pot ser, estiguem a les portes d’una tercera. La primera, centrada en els anys 60 i 70, va ser impulsada per la millora econòmica europea i la disponibilitat, per primera vegada en la història, de mitjans de comunicació ràpids i relativament assequibles com ara l’aviació. Els productes estrella d’aquesta etapa varen ser l’hotel de tres estrelles, amb la seva oferta de sol, platja i pensió completa, i els vols xàrter que popularitzaren l’aviació civil comercial. La segona fase va començar amb el canvi de segle amb la introducció de la moneda única europea i la irrupció del concepte del baix cost, primer a l’aviació, després als cotxes de lloguer, per arribar a tota l’economia després. La tecnologia ha estat decisiva com a eina propulsora més encara generadora d’aquest procés.

En l’actualitat és possible advertir unes noves tendències en aquest fenomen de massificació turística. Són un bon exemple l’ús de les xarxes socials per promoure llocs o destinacions que de forma sorprenent agafen una volada i un efecte bolla de neu miraculosa i que pot erosionar fatalment la imatge que es vol promoure. Morir d’èxit, se’n diu. És difícil i subjectiu determinar quan una tendència es torna efectivament massiva. És mal de dir quin va ser el moment exacte en què això ha passat o qui o que ho varen engegar.

El concepte de massificació no sempre té implicacions negatives. No és difícil advertir uns certs avantatges i desavantatges que es desprenen d’aquest fenomen possiblement inevitable. Quan té lloc dins dels límits de la indústria i la regulació, fent que un producte o servei arribi a milions d’usuaris de manera continuada, respectuosa, gestionant la demanda, generalment pot dir-se que es tracta d’un succés positiu per a l’economia i la societat; però això depèn de cada cas en particular. Ningú podria dir que la massificació de l’accés a serveis sanitaris, educatius, culturals, de lleure… es negativa, ben al contrari. És important entendre que la massificació en si mateixa no pot ser valorada aïllant-la de l’objecte que es torna massiu. D’altra banda, és probable que en tots els casos existeixin punts positius i negatius, i s’ha de cercar el punt d’equilibri necessari.

En el nostre cas la massificació turística té un impacte crític en el medi ambient, en el consum de recursos que han de ser importats en la seva gran part i l’augment de la petjada humana en un territori que, per definició, és limitat com a una illa. Però no s’ha d’errar en el diagnòstic si no volem fer-ho en el remei. I un parell de xifres ens ajudaran a posar-ho en perspectiva.

– La població de Balears ha crescut en els darrers 20 anys (dades de 2020) per damunt dels 327.000 habitats, un 40 %. El IPC de Balears s’ha incrementat en un 48,9 % en el mateix temps.

– El 2018 un total de 8,96 milions de persones varen venir a Mallorca i, com a mínim, varen passar una nit. Un milió i mig més que Roma i gairebé dos milions i mig més que Amsterdam.

– La banalització dels nostres llocs més emblemàtics i significats ha causat, en part, unes actuacions a curt termini que no han tingut en compte el conegut com a…

Efecte Bàrbara Streisand

Quan fa uns anys el consistori de Santanyí va aprovar una regulació per limitar en uns determinats mesos l’accessibilitat a la Cala en cotxe per atendre les peticions dels residents, no es podien calcular les conseqüències de la seva decisió. El primer impacte ho va patir la ciutadania de Mallorca que va veure com un altre bocí de la seva terra li era barrat. Podeu argumentar que es tracta de just poc més d’un quilòmetre i una passejada de vint minuts. Però si teniu gent gran, menuts o amb discapacitats reconeixereu que es pot fer molt llarga i dificultosa aquesta caminada sota el sol de l’estiu. La tranquil·litat i el benestar dels que tenien cases i negocis a aquest indret potser ho feien necessari. És mal de dir.

El segon efecte de la prohibició, desconegut, imprevisible i devastador, suposà generar un efecte crida en una derivada de l’efecte Streisand. És com s’anomena el fenomen pel qual l’intent d’amagar quelcom produeix l’efecte oposat, fent que el que s’intentava prohibir obtingui una major difusió. La mateixa prohibició fa que el contingut esdevingui més popular i acabi escampant-se, ja sigui per les xarxes socials, sistemes per compartir imatges, etc. Si teniu la paciència d’entrar al món virtual, podreu observar que hi ha milers i milers d’imatges de Es Caló des Moro. I que no hi ha llista del tipus “llocs a visitar a Mallorca” en què no figuri la bella cala.

I així és com gent com vostè o com jo, completament normal, racional, pilar de les seves comunitats i paradigma de la bona criança, acabem fent tres hores de cua sota un sol de justícia per fer-se una fotografia i poder esborrar d’una llista el nom de Es Caló des Moro. Talment com altres mil persones més aquell dia.

I ara toca posar messions. Dues seran. La primera és que d’aquí a dos mesos no se’n parlarà ni poc ni molt del tema. Gens ni mica. La segona és que l’any vinent, excepte pandèmia o catàstrofe similar, tornarà a passar el mateix a Es Caló des Moro o a qualsevol altre lloc emblemàtic de la nostra terra.