Fi d’al·legacions PORN de Llevant. I ara què?
El període d’al·legacions per a impugnar el Pla d’Ordenacions de Recursos Naturals (PORN) del parc natural de Llevant va acabar el passat divendres. En la primera fase de recepció, fins al 7 de juliol, es varen rebre 167 argumentacions segons informaren fonts de la conselleria de Medi Ambient. La xifra final, sumant totes les rebudes als diferents registres, s’ha incrementat fins a 432. Dues vegades i mitja més. Un èxit de participació ciutadana si ho comparem amb altres processos anteriors.
És moment per a fer una primera anàlisi de com han anat les coses en referència a aquest projecte. Cal recordar que -juntament amb la modificació de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)- l’ampliació del parc natural de Llevant és una de les mesures estrella de la conselleria i l’equip de Medi Ambient per aquesta legislatura.
No està de més esmentar –en primer lloc- la decisió d’ampliar el termini inicialment previst en quinze dies. Aquest tràmit, obert durant el termini d’1 mes a comptar des de la publicació de l’anunci en el BOIB, finalitzava el 7 de juliol de 2022. L’Ajuntament d’Artà va sol·licitar a finals de juny a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat una ampliació del termini del tràmit d’informació pública del projecte i la convocatòria de reunions públiques per poder explicar el contingut del projecte de decret a la ciutadania. Un podria pensar, I això com ha estat? Vol dir que no han fet una feina de comunicació amb la població del municipi més afectat? Si llegim la Memòria Ambiental, que dona suport a l’esborrany, trobarem que afirma “Aquesta proposta d’ampliació es va sotmetre a un procés de participació pública, coordinat per l’empresa Hidria i la direcció del parc natural, durant el mes de juliol de 2018. A més d’una consulta oberta amb un portal informàtic, es varen fer quatre tallers sectorials de participació i una darrera jornada oberta a tothom (…)”. Cada taller sectorial va tenir una durada de poques hores. Es varen fer entre el 16 i el 19 de juliol de 2018. I la jornada oberta al públic en general es va desenvolupar el 13 de setembre de 2018. En ple estiu. De fa quatre anys. Per una estoneta. Abans de la pandèmia. Abans de la guerra d’Ucraïna. I de tot el que han portat.
Jo tinc –i potser vostès també- un concepte diferent de què suposaria un procés de participació ciutadana. Just amb l’ampliació de quinze dies, s’ha incrementat en un fantàstic 259% el nombre de recursos i esmenes. No sembla que la població artanenca i la de les altres poblacions estigues massa al corrent de les intencions del conseller i el seu equip vistes les xifres. Encara que segurament Antoni Martínez, director del parc de llevant i artanenc, pensi diferent. També és possible que alguns responsables de Medi Ambient estiguin ben contents.
La consultora multinacional Hidria –que tant et fa un projecte a Brasil, com a Nepal o a l’altra punta del món- i que va fer els tallers destaca en la seva web que “… procés participatiu que va comptar amb la implicació directa de 45 entitats diferents i un total de 698 persones de manera indirecta, a través d’una consulta en línia.” És a dir quatre reunions i una plana web perquè la gent pugui dir la seva. I ja tenim la seu plena d’ous! I d’una població total de més de 40.000 persones en els quatre municipis, varen participar –de forma indirecta- 698. Un extraordinari 1,75 %! I no s’ho perdin, al municipi més poblat –el de Santa Margalida- no es va fer ni una sola reunió! Visca la democràcia! Modo irònic activat, per cert!
Casualment, l’anunci de l’ampliació del termini va coincidir amb les denúncies fetes per algun al·legant. El procés d’enviament i registre d’al·legacions a l’esborrany del PORN de Llevant no dona a l’usuari cap nombre de registre o d’expedient que pugui fer servir el ciutadà per fer el seguiment del text presentat. És a dir no donava “… un paper com mentre”. Quelcom que els que interactuen amb l’administració saben que és imprescindible.
Entre els diferents col·lectius que han presentat al·legacions i esmenes cal destacar-ne tres; les organitzacions ecologistes, la Federació Balear de Muntanya i Escalada (FBME) i els ramaders i agricultors amb interessos a la zona. Altres associacions i agrupacions també han mostrat la seva oposició a alguns dels punts incorporats a l’esborrany.
El Grup d’Ornitologia Balear (GOB) és un dels principals –si no el que més- grup en defensa dels valors mediambientals a les Balears. En el seu comunicat destaquen “L’àmbit insuficient i la manca de concreció en la planificació d’infraestructures i la gestió de l’ús públic, els aspectes més febles de la proposta (…) El GOB ha presentat un plec d’al·legacions amb 21 propostes d’esmena, amb la intenció que puguin ser incorporades i així millorar la proposta.” Critiquen que finalment s’ha optat per l’opció més fàcil que és incorporar zones que ja gaudien d’alguna figura de protecció com les Muntanyes d’Artà o Son Real. No ha respectat la connectivitat ecològica d’alguns hàbitats significatius i, una queixa històrica, entenen que hi ha “… una manca de concreció pel que fa a la gestió de l’ús públic i les infraestructures requerides (…) Hem de recordar que dels 11 espais naturals protegits que tenim a les Balears només 4 disposen de PRUG(Pla Rector d’Ús i Gestió), i actualment tots ells estan ja fora de termini d’execució i necessiten ser actualitzats…” Tot i això, valoren positivament l’impuls de l’ampliació de l’espai del parc.
La Federació Balear de Muntanya i Escalada (FBME) ha presentat un total de sis al·legacions a l’esborrany del projecte. El text destaca un ampli ventall d’aspectes que afecten, al seu entendre, als seus federats i practicants. S’afirma que “… en el document de diagnosi quan fa referència a les activitats de lleure, exposa que “en general es tracta d’activitats que ja es realitzen i que es podrien mantenir”. Això xoca totalment amb la inclusió de les zones d’escalada dins la nova Zona d’Exclusió així com el cim de la Talaia Morella, ja que, com bé s’ha vist, es tracta d’activitats que ja es duen a terme i que, per tant, no han estat inconvenient per mantenir els valors naturals d’aquest espai.”
Altres punts de discrepància són:
– La inclusió d’alguns trams del GR222 –sender promogut pel Consell Insular de Mallorca que uneix Artà amb Lluc- dins les zones d’exclusió, el que suposaria l’amputació d’aquest.
– Un altre punt al qual la FBME al·lega és la inclusió d’alguns trams del GR222 –sender promogut pel Consell Insular de Mallorca que uneix Artà amb Lluc- dins les zones d’exclusió, el que suposaria l’amputació d’aquest. Cal recordar que alguns ajuntaments de la zona –com el d’Artà- estan potenciant una xarxa d’itineraris locals per potenciar les activitats senderistes i excursionistes dirigides tant a residents com a turistes, amb el GR222 com a element vertebrador.
– La inclusió de gran part de les àrees a on es practica l’escalada suposa la pràctica desaparició d’aquesta a l’àmbit del parc. I això quan als documents de l’esborrany diuen que, en cap moment, l’escalada constitueixi una activitat que pugui ser perjudicial per a la consecució dels objectius del Parc. De fet, es remarca que és una activitat que es podrà continuant desenvolupant.
– La Talaia Moreia i la severa limitació dels seus accessos son objecte d’una altra de les al·legacions presentades. Un Bé d’Interès Cultural que no es podrà visitar pels camins i passos tradicionals, documentats de fa centenars d’anys.
– Finalment, també demana que a causa de la importància que el muntanyisme i totes les seves modalitats tenen en l’àmbit del parc natural, com ho demostren les excursions a la Talaia Moreia i la presència del GR222, “… dins la redacció del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals, el muntanyisme i totes les seves modalitats, siguin considerades com a activitats tradicionals …”
Una de les principals associacions agràries -Associació de Joves Agricultors de Balears (ASAJA)- ha criticat el redactat del PORN de forma contundent. El titllen de “innecessari”, de suposar ” una pèrdua de drets pels agricultors”, de ser “molt més restrictiu” que la vigent normativa agrària de Balears, entre d’altres consideracions. Anuncien un conjunt d’al·legacions en un text redactat pels serveis jurídics de l’entitat. El seu gerent afirma que “…no augmenta la protecció dels espais i que la urgència real és redactar de forma consensuada els plans de gestió de cadascuna de les zones de la xarxa Natura ja existents” En aquest punt semblen coincidir amb el GOB, que també critica la no redacció de PRUG per espais com la Serra de Tramuntana i la no intenció de redactar-los.
ASAJA conclou afirmant que el PORN “no hauria de limitar-se a mantenir una activitat residual, sinó que el seu objectiu hauria de ser centrar-se a recuperar nivells més elevats que contribueixin a la millora del paisatge, reduint el risc d’incendis, així com ajudant a la conservació del sòl i tots els serveis ambientals que ofereix l’activitat agrària”
Davant aquest allau d’al·legacions algunes fonts consultades coincideixen en afirmar que el PORN del parc natural de Llevant acabarà al tribunal del contenciós-administratiu més aviat que tard. La preparació dels escrits legals per part d’alguns juristes especialitzats en aquestes qüestions així ho fa previsible.
Després de llegir tot l’anterior, pot ser que recordeu l’acudit d’aquell conductor que va per l’autopista i escolta a la ràdio una advertència “Alerta, un sonat està circulant en sentit contrari per l’autopista” i el conductor diu “com que un, si TOTS estan circulant en sentit contrari”? Pot ser que li trobeu un sentit diferent.
En consultes fetes a la zona s’identifiquen persones contentes amb el plantejament del PORN. Són les immobiliàries i els propietaris de solars i residències dels nuclis urbans que l’avantprojecte deixa intactes, intocats, sense cap regulació. Estimen que en pocs mesos els preus s’hauran incrementat “… per damunt el 30%”. Són els efectes beneficiosos pels quals es troben fora de l’abast del parc i que no han de patir les seves restriccions. Beneficis caiguts dels cels, els anomenen alguns. Els seus clients són, pràcticament en exclusiva, estrangers d’alt poder adquisitiu. L’esborrany del PORN sembla protegir aquest paradís de segones residències de luxe, amb grans piscines, jardins verds, construïts sense prioritzar els criteris mediambientals.
Un exemple més de Conservacionisme Fictici? Aquell en què es contempla el tancament dels espais natural com l’única resposta per solucionar els problemes ambientals? Aquell que no lluita contra les causes reals del deteriorament ambiental i la desigualtat social que el tancament dels espais naturals provoca? Una mostra més de conservacionisme neoliberal que afavoreix interessos immobiliaris i dels grans actors de l’economia? Un podria opinar que la conselleria és més de Territori i Urbanisme que de medi ambient. I les majúscules i minúscules agafen sentit en la frase anterior.
En política es diu que un governant ha de legislar per a tota la població, però mai ha d’oblidar que no ha de decebre als que l’han votat. És l’única exigència moral que cal tenir present i no fer-ho és un dels majors errors que es cometen en política. No es pot acontentar l’adversari, perquè mai quedarà satisfet. Recordem el que succeeix quan no vols molestar massa als que mai et votaran. Perquè la crítica i l’assumpció de responsabilitats són imprescindibles per al progrés social pels grups polítics amb voluntat de transcendir i portar a terme les seves iniciatives. A la conselleria s’haurien d’en-recordar de tots aquells que els van posar en els despatxos que –recordem-ho- temporalment ocupen. I les properes eleccions seran el maig de 2023.
Això –dissortadament- no va només de natura, medi ambient, animals, plantes i la protecció del nostre entorn. Va –sobretot- de política. Entesa com el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup i un entorn determinat. Ho diu la Wikipedia en català. I a la conselleria de medi ambient encara no s’han adonat.